Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.
Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.