Origen: Un pregó a Aragó | maisseblog
Un pregó a Aragó
Audio Player
[Cançó: Arrels
Àlbum: Fulles EP
Música i lletra: Eixam, grup de la comarca del Matarranya]
De sobte, quan eixíem de l’hotel per començar la ruta d’aquell dia, vam escoltar per uns altaveus i ben alt la música d’una jota. No pareixia de dins l’hotel perquè el so era fort i vaig preguntar a José de La Alqueria de Ràfels, el propietari d’on estàvem hospedats, que què era això.
Havia estat com una sorpresa, de sobte, a aquell lloc tan tranquil i silenciós. Una jota que sonava agradable i alegre i ens alegrava el dia de bon matí. José em va respondre que allò era un pregó, com si nosaltres sabérem què era això o ho escoltàrem tots los dies. Però no, era el primer que escoltàvem, encara que no seria l’últim en aquelles terres de la comarca del Matarranya.
A la nit, i després d’escoltar-ne algun altre més eixe mateix dia, ens va explicar que el pregó anava precedit per una peça de música, segons la informació que anara a contar-se. Allí a Ràfels l’encarregada era l’algutzila, que justament era la mateixa xica que ens preparava l’habitació. Tot quedava a casa. Jo ja m’ho havia imaginat quan vaig escoltar la seua veu, tan tímida com agradable, mentrestant anava explicant qui havia arribat al poble eixe matí.
No era més que el xic dels somiers, els calçotets i la roba interior. Tot al vint per cent de descompte. I allí es trobava, a la plaça del poble, davant de l’església i enfront del nostre hotel, una paradeta de calcetins, gorrets, roba interior i algunes coses més.
La veritat és que quan tens la sort d’escoltar un pregó d’estes característiques, et fa recordar, inevitablement, els moments de quan eres xiquet. En concret, a mi em recordava quan passava l’esmolador amb la seua harmònica pels carrers d’aquell Benidorm de fa més de trenta anys. I també quan passava l’home dels melons amb la seua megafonia.
Vam començar el dia amb un gran somriure, perquè era tan agradable que, l’única cosa que ens havia faltat, era haver-ho gravat.
I vam continuar amb la ruta de pobles i de llocs interessants fins que vam pujar a la part més alta de Calaceit, un dels pobles més bonics d’Espanya. I no ho dic jo, ho diu el tant sabut Google, però que, una vegada més, no ens havia fallat. I tant que era bonic! Com tots els de la comarca del Matarranya. Dalt de tot, al costat de les antenes, podíem divisar
