Los nous masovers | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el disabte 15 d’octubre del 2016)

En los temps en que l’agricultura va ocupar més gent als nostres pobles, és a dir en los temps de més misèria, a Queretes hi havia ocupats permanentment 37 masos, sense comptar aquells que tot i dependre de agricultors queretans es troben en los termes veïns. Bé, dic en los temps de més misèria, perquè el camp dona lo que dona i no pot donar més. Per tant contra mes gent hi ha a repartir menys toca, tot i que estigués mal repartit lo fruit del treball i la propietat de la terra. Però aquest no és lo tema que vull tractar.

Del que avui vull parlar és dels comentaris que van sorgir en lo meu “foro” preferit, lo dels esmorzars de dissabte i diumenge al bar de Juanito. Resulta que estem assistint a l’arribada de nous masovers, desprès que este fenomen va desaparèixer totalment als anys 80 del segle passat. No té res a veure, me direu. Efectivament, los nous masovers s’instal·len per circumstàncies molt diferents dels treballadors agrícoles que ocupaven los masos i que normalment no n’eren los propietaris. Este canvi de tendència és vist de diferents maneres pels vilatans dels nostres pobles. De manera positiva o negativa i també de manera neutra, “ni fu ni fa”. Posicions molt barrejades. Hi ha conservacionistes, d’aquells que voldrien que los nostres termes foren una reserva, que hi estan en contra. De la mateixa manera que hi ha caçadors que també ho veuen com una amenaça per a la pràctica del seu esport favorit. Dels mateixos col·lectius hi ha que ho veuen com una situació positiva en tant comporta mantenir millor los camins, evitar lo creixement imparable del bosc i evitar així alguns incendis sentenciats. També en hi ha d’altres que ho miren d’un punt de vista més positiu: los nous masovers paguen impostos a les depauperades arques dels nostres Ajuntaments i a més revaloritzen zones i finques agrícolament improductives i abandonades.

Com ja he dit en altres ocasions a les nostres comarques rural no mos sobra res. Per tant benvinguts siguen los nous masovers. Ara bé, tindrem que posar algunes normes per a que este fenomen positiu no se mos escapo de les mans i no mos troba-se’m cada any en lo presseguer collit, en passos ancestrals barrats al pas o en caravanes abandonades.

Una mica d’ordre no mos farà mal.

Juan Luís Camps