A la recerca de la poesia infinita. (Obituari de Pilar Gómez Vedate) | Mas de Bringuè

Origen: A la recerca de la poesia infinita. (Obituari de Pilar Gómez Vedate) | Mas de Bringuè

FOTO: Pedro Madueño. La Vanguardia.

Les tòrrides terres del cementeri de Calaceit ja allotgen, des de fa uns dies, les cendres de Pilar Gómez Bedate, professora de literatura, poetessa, crítica literària, editora i traductora. Les seves restes reposen al costat de les del seu marit, el poeta simbolista i traductor Ángel Crespo.

Des de la mort del seu marit han estat uns quants els actes que s’han fet en aquesta vila del Matarranya rememorant la seva vida i la seva obra. A Calaceit es va presentar per primera vegada l’edició de l’obra poètica completa d’ Ángel Crespo, amb la presència imprescindible de la seva dona, i a finals del mes de juliol passat Pilar Gómez mateixa va coordinar a Calaceit la I Biennal de Poesia i Traducció, organitzada en homenatge al seu marit. Durant aquesta aquella última visita en terres aragoneses, l’escriptora va patir un vessament cerebral que es va complicar amb una pneumònia. Va haver de ser traslladada d’urgència a l’hospital Miguel Servet de Saragossa, on va morir el dia 13 d’agost.

Dona de gran sensibilitat intel·lectual i molt treballadora, va ­ bolcar la seva activitat en la seva gran passió, la literatura, en les seves diverses facetes d’investigadora, ­divulgadora i docent. Doctora en Filosofia i Lletres, va ser catedràtica de Literatura Comparada a la Univer­sitat de Puerto Rico (1967-1988), professora titular de Filologia Espanyola a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on es va jubilar.

Els últims anys va decidir traslladar la seva residència de Barcelona a Madrid, on va mantenir constant relació amb els seus amics escriptors i preparava diferents edicions de l’obra del seu marit, el poeta i traductor Ángel Crespo, i escrivia els seus propis contes i poemes que apareixeran la tardor que ve al segell Polibea.

Pilar Gómez Bedate va néixer a Zamora el 1936. Es va traslladar a Madrid als anys seixanta, on va exercir la crítica d’art en revistes com Ínsula i Cuadernos Hispanoamericanos. En aquella època va conèixer i va unir el seu destí al d’ Ángel Crespo. Junts van viure posteriorment a Puerto Rico, a Uppsala ( Suècia), al Brasil i finalment a Barcelona.

A mitjan dels anys vuitanta, i seguint els passos que abans van emprendre altres amics seus com l’escriptor José Donoso, el pintor Ràfols Casamada, l’editor i narrador Toni Marí o l’escultor Fernando Navarro, la parella va començar a visitar la vila de Calaceit, al Matarranya, on van acabar comprant una casa on passaven llargs estius llegint, escrivint i organitzant activitats culturals que van dinamitzar la vida social d’aquesta població.

Com a filòloga i crítica literària, Pilar Gómez Bedate es va especialitzar en llengües romàniques. Va editar i va traduir Giovanni Bocaccio, entre d’altres la seva obra mestra, El , i Stéphane Mallarmé, un dels seus poetes favorits. Va preparar l’edició de diversos llibres de Juan Ramón Jiménez, José Luis Giménez Frontín i Carlos de la Rica i és autora d’una antologia de la poesia modernista. Aquests darrers anys va coordinar la reedició de diversos llibres del seu marit, poeta d’inspiració simbolista. Així mateix, va participar en el consell de redacció de diverses revistes literàries i va pertànyer al comitè assessor d’editorials com Igitur. Des de la seva inauguració el 1984, va col·laborar activament en les sessions de les Jornades de Poesia de Cuenca, patrocinades per la delegació provincial de la Conselleria d’ Educació i Cultura de Castella-la Manxa, i ha format part del consell de redacció de la revista Hora de Poesía (Lentini Editor, Barcelona) i de la revista Salina, editada per la facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser sòcia de l’ ACEC i va formar part de la junta directiva. Com a traductora, va traslladar a l’espanyol l’escriptor João Guimarães Rosa i els italians Primo Levi i Natalia Ginzburg.

Autora del poemari La peregrinación (1966), els darrers anys va decidir publicar Las aguas del río (2011) a la prestigiosa editorial aragonesa de poesia Olifante. D’aquesta obra, el poeta i crític José Corredor Matheos va dir: “Un homenatge, ja explícit, rememoració d’una vida en l’espera de l’estimat i de ràpid recorregut vital en la seva companyia, que finalitza en la solitud del seu record. Però no es tracta d’un llibre elegíac, perquè, encara que l’enteli sovint la tristesa, pot més la presència de l’ Absent, que continua marcant amb força la seva silueta”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja