Fa tres anys, per aquestes mateixes dates (9/9/14), es confirmava una de les històries més tristes del Moviment de Recuperació de l’Aragonès. Suposats defensors d’aquesta llengua, Fundación Gaspar Torrente, impulsada per CHA i membres de l’actual DGPL, demanaven al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) la suspensió cautelar de la inclusió de l’Aragonès en el currículum de Primària.
El TSJA acordava la mesura cautelar sol·licitada, “per evitar que s’imposés una ortografia de l’Aragonés”, que segons la Fundación no “era la que es venia ensenyant històricament”.
Amb aquesta suspensió la majoria dels centres continuaria mantenint l’ensenyament només extraescolar i es “va evitar” la “nova norma d’escriptura” que podria haver estat emprada en les assignatures optatives. Descartant en aquell temps la possibilitat de les optatives o de llengua vehicular.
Aquesta grafia, llavors suspesa, era la sorgida de l’Acadèmia de l’Aragonès triada en el II Congrés de l’Aragonès.
No volem dir amb això que serveixi d’exemple. Només volem recordar un esdeveniment negatiu per a la història de l’Aragonés. Impulsada des dels actuals dirigents de la DGPL, amb motiu d’una grafia, que ara ells han arreglat com “de consens” però que no gaudeix amb el suport de la majoria d’usuaris.
La història, sobretot la negativa, i la trista, és per conèixer-la, no oblidar-la i per descomptat que no repetir-la. Una associació que defensa el Aragonés mai hauria de sol·licitar la suspensió de cursos en aragonès.