Colección Estudios
La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En El català del segle XIV s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.
Seguramente soy muy presuntuoso al suponer que, la idea de hacer ese estudio salió de la publicación que yo hice, en defensa de mi manera de escribir en “chapurriau”, de un documento del siglo XIV redactado por el notario de Fórnoles. Me halaga esa presunción, sea cierta o no, y celebro que, por la razón que sea, alguien haya decidido estudiar y publicar esos documentos.
Todavía no he tenido ocasión de leerlo y tengo curiosidad por saber si en alguno de esos documentos se menciona el “catalán” como la lengua utilizada por el notario o el autor de esos escritos.