Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja
// Artur Quintana i Font
El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.
La coberta del llibre
Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.
Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet