La renda bruta per càpita en totes les comarques turolenses del Baix Aragó Històric està per sota de la mitjana d’Aragó. L’última dada registrada en la comunitat és de l’any 2016 i xifra aquest indicador de riquesa en 15.981€ per persona, quantitat a la qual no arriba cap de les comarques del territori. La que més s’acosta és Andorra – Sierra d’Arcs (15.317€), seguida del Baix Aragó (13.922€) i Conques Mineres (12.991€). A una distància considerable per darrere queden Maestrat (11.238€), Baix Martín (11.143€) i Matarranya, aquesta última amb un muntant 5.000 euros inferior a la mitjana autonòmica de tot just 10.936€.
Precisament el Matarranya té el dubtós honor d’erigir-se com a tercera Comarca amb menor renda per càpita en tot Aragó, només superada en el baix per la Serra d’Albarrasí (10.916€) i el Camp de Belchite (8.577€). A anys llum queden les zones a priori més enriquides com La Jacetania (19.148€) o la Foia d’Osca (17.683€).
Aquest és un de les dades més cridaneres que ofereix un detallat informe elaborat per Comissions Obreres, en el qual la conclusió principal adverteix de la urgència de la reindustrialització en la conca minera. L’altre, sens dubte, fa referència a la desocupació: 6 de cada 10 persones parades en el territori són dones.
En total (exceptuant Maestrat i Baix Aragó – Casp, de les quals no s’ofereixen dades) en el Baix Aragó Històric hi ha 2.531 aturats, dels quals el 61% són dones, la qual cosa posa encara més de manifest la labor d’associacions com Fademur en pro de l’apoderament de la dona rural. “És una cosa habitual en les zones despoblades: quan les dones no tenen oportunitats laborals i es van dels pobles les comarques deixen de tenir futur”, va explicar Manuel Pina, secretari general de Comissions Obreres a Aragó.
Una mica d’esperança: menys parats de llarga durada i més contractes indefinits, encara que insuficients
Així mateix, crida l’atenció per a bé el percentatge d’aturats de llarga durada ja que en la zona és una mica inferior al nivell d’Aragó: en la comunitat el 33,7% dels aturats porten més d’un any sense treball, mentre que en el territori les xifres oscil·len entre el 26,7% de Conques Mineres i el 32,9% del Baix Martín.
Les bones notícies tenen a veure també amb la contractació en el primer trimestre de 2019. En total es van signar 3.717 contractes, dels quals gairebé la meitat es van situar a la Comarca del Baix Aragó. La dada més positiva ve donat perquè el 13,2% de les noves contractacions en tot el territori van ser a temps indefinit, xifra tres punts percentuals superior a l’autonòmica (10,2%). No obstant això, aquesta dada no ha de prendre’s com la panacea ni molt menys, ja que 13,2% de contractació indefinida continua sent un percentatge residual i sens dubte insuficient per a assentar població.
A més, els percentatges de contractes indefinits varien notablement en funció de la zona: el Matarraña és la Comarca més pròspera (20,4%), per davant del Baix Martín (15,9%) i el Baix Aragó (12,6%). No obstant això, poc tenen a veure aquestes dades amb els escassos 9,2% i 8,2% de Conques Mineres i Andorra – Sierra d’Arcs, respectivament.
Despoblats i envellits
Altres aspectes sobre els quals l’informe de CCOO ofereix dades són dos mals endèmics del territori per tots coneguts: la despoblació i l’envelliment. Sota Aragó (28.587), Andorra – Sierra d’Arcs (10.098), Matarraña (8.222), Conques Mineres (8.067) i Baix Martín (6.383) sumen 61.357 habitants, un 4,68% del total d’Aragó.
La densitat de població de la comunitat és de 27,4 habitants per quilòmetre quadrat, xifra ja de per si mateix baixa a la qual ni tan sols s’acosta cap de les nostres comarques: El Baix Aragó i Andorra – Sierra d’Arcs, les que compten amb una major concentració d’habitants, sumen 21,9 i 15 persones per quilòmetre quadrat respectivament. I d’aquí, en picat. Matarraña, Baix Martín i Conques Mineres ostenten pírrics 8,8, 8 i 5,7 habitants per quilòmetre quadrat, xifres que la mateixa Unió Europea qualifica com a desert demogràfic.
Altres dades interessants són els referents a l’envelliment de la població, que afecten especialment el Baix Martín. Mentre l’edat mitjana a nivell autonòmic i en el Baix Aragó és de 44,5 anys aquesta zona l’eleva fins als 49,4 anys i, com a dada addicional, gairebé un de cada tres dels seus habitants són majors de 65 anys (el 29,5%).
Source: El Matarranya de les comarques més pobres d’Aragó ~ EbreDigital.cat