El Ayuntamiento de Caspe oferta el primer curso de lengua aragonesa

2 thoughts on “El Ayuntamiento de Caspe oferta el primer curso de lengua aragonesa”

1. No és per res, però la llengua catalana fou llengua històrica de Casp…

2. LA LLENGUA CATALANA A CASP

   “”Català a Casp

   Mossén Mariano Valimaña ere un capellà nascut a Calanda, que va ser sotxantre de la Parroquial de Casp, a mitats del segle passat. Va dixar escrites,a més de vàries Misses i Novenes,un recull de noticies sobre la història de Casp que,titol.lades “Los Anales de Caspe,por Valimaña”, van ser reproduïdes al Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón, una mica escurçades i sovint comentades o corregides pels redactors de tan meritori Butlletí. A la página 182 del tomo III,corresponent a l’any 1909, apareix una notícia, de la que se n’ha fet molt poc ressò, que jo sápigue. Diu textualment:

   “El idioma catalán en Caspe. Año
   1594. Escrituras antiguas prueban
   se hablaba lenguaje catalán
   en esta villa, y he visto documento
   demostrativo de que el
   habla catalana fué la común en
   Caspe hasta las cercanías del año
   apuntado. Por este mismo tiempo
   existían aquí muchas fábricas
   de tafetaneros y calceteros
   de seda, la cual se cosechaba
   en abundancia.”

   He copiat tot això del tafetán i la seda per no dixar la noticia a mitges i que ningú no se pense que tallo per allí on vull. A la vista del que mos diu Valimaña, al grup del Boletín, que era tan escrupulós, jo me faig unes guantes reflexions. Primera: Qué en pensen los caspolinos, si és que se n’han acatat?. l Segona: Valimaña no va en romanços, parla tres vegades seguides del idioma catalán, del lenguaje catalán i del habla catalana i no diu res ¡de chapurriau ni usa cap eufemisme¡ per fugir de la realitat, perque ell ho devia tindre molt clar….
   Tercera: Les lengües no desapareixen de sobte i la existència d’abundant toponímia caspolina (I’Viralpeix, Montfort, Castellfollit, Santa Maria de la Horta, etc.) i de catalanismes en la parla local (albercoque, budilletes, compromís, esclafar, jovenalla, muixoner, polligana, remenar, etc,) ho demostren. Pareix clar que estes paraules no són sobrevingudes dels pobles veïns de parla catalana, sino que venen del fons dels temps i són autòctones a Casp. I qué passa amb Castelnou, Puig (Pui) Pinós, Sena de Sant Just, Andorra, Jaganta?. Los actuals catalanismes d’Alcanyís (carambullar, gaire, pansido,
   presco o pressiego, renglera, taca, zuro, etc), de Valldalgorfa
   (agarza, garxofera, banyatori, etc.) i atres que no cito per
   no ferme massa pesat, no podrien ser un indici que la
   llengua catalana estave més estesa, Aragó endins i agafave
   una franja més ampla que l’actual, que se va anar perdent,
   com a Casp, en un procés que ara está un poc frenat, però no del tot?. Déu mo’n guard d’afirmar- ho rotundament, perquè tot això encara está agafat pels pèls, pero ho oferixco als estudiosos locals sense
   complexes, per a que ho confirmon o ho desestimon (documentalment,
   és clar) i quedarem tots encantats de saber una mica més, sigue quin
   sigue lo resultat.

   MIQUEL BLANC (L’Estel de Mallorca, 1 de maig de 1999)””

Comments are closed.