La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon | Mas de Bringuè

Source: La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon | Mas de Bringuè

Artur Quintana, autor de la Vall de Balat

Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori

En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció -que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa- pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.

La selecció d’aquests dos especialistes inclou obres d’escriptors oriünds de la zona catalanoparlant d’Aragó -de comarques com el Baix Cinca, el Matarranya o el Baix Aragó– que usen la seva llengua materna en novel·les, contes o poesies. Relats de Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Carles Terès, Mario Sasot o Francesc Serés, i textos lírics d’escriptors com Desideri Lombarte o Hèctor Moret són alguns dels que formen part d’aquesta proposta.
“La menor activitat cultural i social presencial d’aquesta època de quarantena pot ser -expliquen aquests especialistes en Filologia Catalana- una ocasió per a acostar-nos a aquests autors i a les seves obres, i començar a conèixer una literatura escrita en català que enfonsa les seves arrels a Aragó”.

“L’àmplia i diversa producció literària d’aquesta Comunitat té la sort de comptar amb autors que escriuen les seves obres en català, donant a la seva llengua materna la dignitat cultural que es mereix” –diuen aquests dos filòlegs franjolins.

La selecció que han realitzat combina obres disponibles en Internet o que es poden comprar en formats digitals, amb altres publicades solament en paper, aprofitant que la flexibilització de la quarantena permet accedir ja, amb més facilitat, a serveis bibliotecaris o as els que ofereixen les llibreries.

Varietat de textos, estils i gèneres

El Premi de les Lletres Aragoneses i Premi Nacional de la Crítica Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) obre la proposta dels professors del campus públic aragonès, que citen entre les seves obres les novel·les Camí de sirga, en la qual narra cent anys de la vida de Mequinensa, abans de ser inundada pel pantà; Estremida memòria, centrada en el bandolerisme del segle XIX; i els relats del Cafè de la granota i Calaveres atònites. Totes elles compten amb edició digital i en paper.

Jesús Moncada

La poesia està representada per Ataüllar el món des del Molinar, una recopilació de textos del matarranyenc Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937–Barcelona, 1989), editats per l’Associació Cultural del Matarranya; i per Camp clos/Campo cerrado edició bilingüe de l’obra poètica completa d’ Hèctor Moret (Mequinenza, 1958) publicada per la Universitat de Saragossa. Part dels poemes de tots dos autors tenen versions musicades, per Turne&Sesé i per Antón Abad respectivament, en la pàgina web ‘Música de poetes’.

Entre els narradors seleccionats trobem a tres escriptors nascuts a la localitat baix cinquenya de Saidí. Es tracta de Mercè Ibarz i Màrio Sasot, tots dos periodistes i professors de la generació que va viure la Transició, i Francesc Serés, nascut en els anys 70. Els tres retornen, d’una forma o una altra, a la seva terra d’origen a través de les obres citades en aquesta proposta. Ibarz està representada en ella per les novel·les La terra retirada i La palmera de blat. Sasot, per l’autobiogràfica Espills trencats, per la qual va rebre en 2017 el Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. De Francesc Serés –que també va obtenir aquest guardó en 2001- s’inclou La pell de la frontera, publicada en 2013.

Mercè Ibarz
Francesc Serés

Una altra obra fronterera recomanada és Licantropía,  òpera prima de Carles Terès, un inquietant relat pel qual aquest escriptor i dissenyador gràfic –nascut a Barcelona, de pares aragonesos, i radicat entre el Baix Aragó i el Matarranya– va obtenir el Guillem Nicolau en 2011.

Javier Giralt i Teresa Moret també proposen la lectura d’altres títols que han obtingut aquest guardó, que estan accessibles en la pàgina web Llengües d’Aragó. En la seua secció Publicacions es poden trobar les obres de Merxe Llop, Susanna Barquín, Santiago Vidiella, Marta Momblant, Carles Sancho, Teresa Claramunt, Josep Galan, Juli Micolau, Josep Antoni Chauvell, Susana Antolí, Josep San Martín, José Miguel Gracia, Xavier Terrado, HèctorMoret i Desideri Lombarte.

La seva proposta inclou a més la que qualifiquen d’obra més personal d’Artur Quintana. Es tracta de la Vall de Balat, versió ampliada de les memòries aragoneses d’aquest filòleg nascut a Barcelona i resident a La Codonyera, estretament lligat a Aragó pels seus estudis sobre l’aragonès i el català que es parla a les seves comarques.

Per a completar aquesta aproximació a la cultura aragonesa en català, els professors de la Universitat de Saragossa proposen fer una incursió per la revista Temps de Franja, promoguda per les associacions de les comarques catalanoparlants d’Aragó; i conèixer el programa de Mari Zapater, “La llengua al ras”, emès a Ràdio Fraga, i centrat en el patrimoni lingüístic del català d’Aragó.

Aquesta proposta enllaça, en el Dia Mundial de la Diversitat Cultural i en l’àmbit d’Aragó, amb la selecció de deu recursos digitals per a acostar-se a la literatura en aragonès –la tercera llengua romanç reconeguda per la legislació d’aquesta Comunitat–, que ha elaborat José Ángel Sánchez Ibáñez, professor del Diploma en Filologia Aragonesa del Campus d’Osca i del Departament de Literatura de la Universitat de Saragossa, accessible en aquest enllaç.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja