|
|
Temps de Franja
Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió
N. 149 • 30 de juliol de 2021
Us demanem disculpes pel retard d’aquest butlletí. El nostre web ha estat atacat per segona volta en poc temps. Estem treballant en recobrar-ne el funcionament correcte. |
|
// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui el nomenament dels primers quinze membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua que s’articula en dues seccions, l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català.
Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.
Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.
Llegir-ne més. |
|
// Carme Messeguer
Amb la melodia Anuncio de fiesta, del gaiter baix-aragonès Camilo Ronzano, va arrencar el concert “A la vora de la xemeneia” del duo La Chaminera a Almudáfar, pedania d’Osso de Cinca, que va tenir lloc al tardet de divendres 23 de juliol, en un mirador que oferia una vista espectacular sobre les riberes de l’Alcanadre i del Cinca.
Al llarg d’una magnífica actuació, el duo La Chaminera —Ángel Vergara i Toche Menal— van anar desgranant melodies i cançons de les nostres terres —albades, boleros, jotes, nanes…—, interpretades en les tres llengües d’Aragó i amanides amb balls de titelles, facècies i explicacions didàctiques sobre l’origen de les peces interpretades, les varietats lingüístiques emprades i els diversos instruments que van anar tocant —dolçaina, guitarró, acordió diatònic, gaita de bot, simbomba, dolçaines, panderetes, flautes de canya o d’ala de voltor, etc.—.
Llegir-ne més. |
|
// Lluís Rajadell
Ramón Segura, el president de la Diputació Provincial de Terol (DPT) nascut a Vall-de-roures l’any 1891 i mort l’estiu de 1936 a Terol, ja no és un fantasma del passat. Aquell oblidat polític republicà que va desaparèixer sense deixar rastre després de ser detingut pels insurrectes contra el Govern legítim figura des del passat 30 de juny en una placa col·locada en una discreta sala de reunions de la DPT. El text gravat recorda la seua figura i també la seua mort sense justificació pel simple fet de ser un polític republicà d’esquerres.
Llegir-ne més. |
|
// Luismi Agud
La història es l’arma més poderosa del món. Mos permitix conèixer més enllà de les paraules perdudes entre los records dels vells, i aventurar-nos en mons boirosos que no hem viscut, però que, d’alguna manera, formen part de la nostra herència; i segueixen bategant amb lo present, modelant lo futur.
Llegir-ne més. |
|
// María Dolores Gimeno
No fa massa eixies de casa sense pensar en bossa, cabàs o carro de la compra i podies tornar carregat de fato. Ara les bosses de plàstic en anses són passat a força de fer-nos-les pagar: una passa imperceptible dins de la muntanya de contenidors, embolcalls o envasos de tot tipus de productes. Perquè al supermercat encara pots allargar la mà i agarrar sense fer cua una safata en cuixes de pollastre, tres cabdells d’enciam, quatre mançanes entre porexpan i cel·lofana, un paquet de formatge ratllat o de pernill tallat, un potet de pebre molt, etc., i tot un món de plats precuinats.
Llegir-ne més. |
|
// José Miguel Gràcia
Ha començat la carrera —molt lenta, però— d’abandonament dels combustibles fòssils, si més no la conscienciació col·lectiva va en augment. Ara per ara, dues formes de generar energia elèctrica renovable són les més factibles: la fotovoltaica i l’eòlica. No oblidem pas la hidràulica, la geotèrmica i la biomassa, tot i que aquestes no tenen tan de futur com les dues primeres. L’hidrogen no és més que una derivació de l’energia elèctrica. L’eòlica necessita de grans inversions i produeix en general un gran rebuig per l’impacte paisatgístic.
Llegir-ne més. |
|
// Tomàs Bosque
En çagueries dels anys seixanta, al juliol, la gent del territori, encara solia parlar de la collida del gra, de si ja es veien forasters per les carreres, si els de Calanda, com sempre, desfeien les tronades per salvar els seus préssecs…, i al ratet ja els venien al cap les festes d’estiu. Les de la Canyà, a raders de mes obrien la ruta festera. En aquella època la vileta bonica de la punta de la Siarra, encara mantenia població i el llustre dels temps dolços de la mineria en bons sous als treballadors. Però a les festes d’agost de la Torre (velilla) és on es va presentar la gran novetat de torejar vaquilles, com en los temps antics torejaven bous de verdat.
Llegir-ne més. |
|
// Antoni Bengochea
La RAE defineix cop d’estat com l’acció violenta per la que un grup s’apodera o intenta apoderar-se del poder d’un estat. Als líders de l’anomenat “procés” català se’ls acusa contínuament de colpistes. Aquest adjectiu se’ls aplica tan sovint que tota la dreta espanyola (incloent també el que ells en diuen “centre”) afirma que aquestes persones són colpistes. Com podem veure, els fets d’aquestes persones, estan molt allunyats de la definició que dona la RAE de l’acció cop d’estat. Aquestes persones mai van intentar apoderar-se (i molt menys per la força) del poder de cap estat (tampoc de la comunitat de Catalunya).
Llegir-ne més. |
|
// Patrici Barquín
Ara que ja fa un any que es va decretar l’inici oficial de la pandèmia i ens van tancar a casa per a que poguéssim consumir paper higiènic, com si Sangonereta (referència de jaio) hagués sobreviscut a l’empatx de botifarra, i elaborar pans, dolços i, també, pa que poguéssim eixir al balcó a aplaudir als policies que ballen; és lo moment d’avaluar en quin punt ens trobem.
Llegir-ne més. |
|
// Marina d’Algars
Hi ha dies que venen ensopegats i sents l’artrosi com un dimoni que et punxa amb la forca als dits. Com avui. Així és que escriuré com els intel·lectuals de manual. Parlaré sobre el Discurs (amb majúscula). Això, em condueix al cànon de la Retòrica clàssica que Aristòtil, Isòcrates, Quintilià, i d’altres filòsofs del món clàssic van estudiar fa dos mil anys. Tot discurs, segons la Retòrica, consta de cinc parts: preàmbul o introducció, narració, confirmació, digressió i epíleg o conclusió.
Llegir-ne més. |
|
// Redacció
Les dades recollides en aquest inventari serviran per a preservar i mantindre la riquesa patrimonial de la Comarca del Baix Cinca.
La Comarca del Baix Cinca ha realitzat un inventari del patrimoni arqueològic i natural de tot el territori comarcal amb la finalitat de conèixer els béns existents i donar-los a conèixer a la població per a la seua valoració i conservació, per a aconseguir que els habitants de la comarca siguen actors principals de la protecció dels nostres béns patrimonials.
Llegir-ne més. |
|
// Lluís Rajadell
Tres esportistes recorren a peu els 210 kilòmetres que separen Beseit de Terol per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles.
“Sou tres guerrers que heu protagonitzat una heroïcitat”. Així va definir el president de Terol Empresaris Turístics, Roche Murciano, als tres esportistes del Matarranya que van recórrer a peu 240 kilòmetres, des de Beseit a la capital provincial —els darrers 30, els van fer en bicicleta—, entre el 8 i l’11 de febrer per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles i els seus habitants.
Llegir-ne més. |
|
// Roberto Albiac
La delegada assenyale el relotge «falten sols 5 minuts: encara no ens has passat el termòmetre i hem de desinfectar totes les taules perquè canviem d’aula». Intento veure que així és a través del baf dels vidres que tinc entre la mascareta i eixa diadema-micro unida per cable a l’altaveu que em penge de la burxaca. Guardo al maletí llibres i la llapissera de pissarra, lo dixo al costat del portàtil i el casset, i els substituisco per la pistola de temperatura, lo rotllo de paper i l’esprai: me sinto com un «Mister Potato» al que una pandèmia ha anat afegint complements surrealistes mentres sone una de les alarmes del repertori que tenim per a distingir los patis diferenciats i les eixides escalonades.
Llegir-ne més. |
|
Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la
Llegir-ne més. |
|
|
|
|
|