9.Novel.la col.lectiva dijous, 29 de abril de 2010 | Comentaris
Us convidem a tots a la inauguració de “lo Trull de les raboses”, aquest divendres i com a continuació a participar de la Firma de llibres d’il.lusions i Incerteses per part dels autors dins del marc de la fira d’aquest cap de setmana a Vall-de-roures per gaudir d’un altre dia literari al Matarranya.
L’escriptor barcelonès afincat a la comarca del Matarranya, Silvestre Hernàndez, també ha participat en la iniciativa, assessorant de manera activa en el desenvolupament final d’una història que ja ha estat qualificada com “d’alta qualitat narrativa”. Finalment, han estat els editors tarragonins March Editor, qui han apostat perquè la novel·la veiés la llum en paper i pogués arribar a les llibreries. Per a més informació sobre el llibre podeu accedir al blog d’Octavi Serret, a l’apartat novel·la col·lectiva, on trobareu més noticies sobre la repercussió que aquesta innovadora publicació està tenint als mitjans de comunicació i en la literatura catalana
www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/novel.la-col.lectiva
J. Carlos Gil, Vall-de-roures juliol 2009
Aquesta novel·la va néixer el gener de 2009 quan vaig proposar la idea a l’Octavi Serret, llibreter de Vall-de-roures i la persona més preocupada per les lletres a la nostra comarca. La temàtica era lliure, però se suggeria que estigués relacionada amb les terres del Matarranya. No va caler buscar autors, ràpidament, després de la convocatòria en el SerretBlog, els oferiments a participar van ser nombrosos. Al febrer ens vam posar en marxa, i en quatre mesos vam tenir la novel·la a les nostres mans. No puc parlar d’ella, seria com parlar d’una filla, o millor, d’una néta.Es conta que a l’antiga Xina, les ciutats estaven envoltades d’altes muralles on s’obrien grans i magnífiques portes, aquestes tenien un important significat. Es creia que allà era on vivien els esperits de la ciutat, o on havien de viure. Per construir-les es dirigien als antics camps de batalla, allà recollien tots els ossos escampats o enterrats que podien trobar. Després, incrustaven els ossos a cada porta d’entrada a la ciutat. Esperaven que, honrant d’aquesta manera les seves ànimes, els guerrers morts protegissin la ciutat. Però no n’hi havia prou amb això. Quan la porta estava acabada, portaven fins allà uns quants gossos vius, els degollaven i després regaven la porta amb la sang encara calenta. D’aquesta forma, els ossos ressecs s’amaraven de sang fresca i les velles ànimes adquirien un poder màgic. Almenys això és el que creien. En certa manera aquesta novel·la és una d’aquestes portes. Els ossos els han reunit la Regina, la Montse, la Lluïsa, el Juanma, el Jaume, l’Elisabeth, la Carme i el Carles. La porta construïda ha estat magnífica. El toc màgic, la vida, l’ha donat el Silvestre Hernàndez, cèlebre escriptor de la nostra comarca, però sobretot amic, que des del principi es va mostrar disposat a col·laborar en el projecte. Gràcies al talent i esforç d’aquestes nou persones crec que s’ha ampliat, modestament, un mil·límetre l’horitzó de les lletres catalanes.