L’estratègia del reclau « L’esmolet

(Temps de Franja núm.96, columna «L’Esmolet», maig de 2010)

Conta la famosa faula que, el reclau (o escorpí) assassinà la granota que el duia a l’altra riba del riu, malgrat que això suposés la seua pròpia mort. Aquesta és l’estratègia suïcida que els caps pensants (per dir alguna cosa) de la FACAO-PNHC apliquen a la nostra llengua. Guardo encara, dels temps en què vaig ser tinent d’alcalde a Torredarques, un document que els precursors del “facaïsme” enviaren a tots els ajuntaments, convidant-nos a una reunió per crear una gramàtica del “baish aragonès” (SIC!). La carta i l’article que l’acompanyava (La Comarca, 17/11/95) són per sucar-hi pa, pel que s’hi diu i pel com es diu. Destaca el rebuig encès de la denominació chapurreau. Aquella estratègia no els va dur enlloc: ningú no va assumir la nova denominació ni la gramàtica improvisada. El fracàs els va fer canviar de tàctica. Ja no calia cap màscara pseudo-cultural. Contra allò que escrivien l’any 95, van repescar la “marca” chapurreau, que ja estava implantada, i van abraçar el contradictori eslògan “açò que parlem no es pot escriure”. L’objectiu quedava al descobert: relegar l’idioma a l’àmbit domèstic, separar-lo del català i assolir així la seua desaparició. Com el reclau, van simular dur la llengua a la riba de la cultura, però no van poder contenir-se i ara l’ofeguen amb el nom humiliant de sempre, tot negant-li el dret a elaborar, rebre i transmetre coneixement més enllà de l’oralitat i el localisme.

Carta als alcaldes (1996) pel "Baix Aragonés"

Carta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés”

Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95) fundacional

Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)

mitjançantL’estratègia del reclau « L’esmolet.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja