Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i assessorar en eixa línia el Govern corresponent.Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.
Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada cliqueu aquí.
| Membre | Organisme que proposa | Llengua | Norma català | Norma aragonès |
| Enrique Badía Gracia. | Corts d’Aragó | Aragonès | FACAO | SLA |
| José Ignacio López Susín. | Corts d’Aragó | Aragonès | Consello | |
| Marta Marín Bráviz. | Corts d’Aragó | Aragonès | Academia | |
| Alberto Moragrega Julián. | Corts d’Aragó | Català | Unitària | |
| Chusé Raúl Usón Serrano. | Corts d’Aragó | Aragonès | SLA | |
| Manuel Castán Espot. | Govern d’Aragó | Aragonès | Academia | |
| José Bada Panillo. | Govern d’Aragó | Català | Unitària | |
| María del Carmen Alcover Pinós | Govern d’Aragó | Català | Unitària | |
| Fernando Sánchez Pitarch. | Govern d’Aragó | Aragonès | Academia | |
| José Ignacio Micolau Adell | Govern d’Aragó | Català | Unitària | |
| Javier Giralt Latorre. | Universitat Sarag. | Català | Unitària | |
| Francisco Nagore Lain. | Universitat Sarag. | Aragonès | Consello | |
| María Antonia Martín Zorraquino | Universitat Sarag. | Castellà | Català d’Aragó | NO |
| Luisa María Frutos Mejías. | Universitat Sarag. | (castellà) | ||
| Francisco Beltrán Lloris. | Universitat Sarag. | (castellà) |
Lo primer Consell Superior de les Llengües « Xarxes socials i llengües.