La direcció del PAR, i sobretot lo matarranyenc Boné, van presentar una candidatura del Partido Aragonés a Lleida, en un doble objectiu. Fer més que visible la seua línia anticatalanista, que mantenen gràcies al més que bon alimentat conflicte dels Bens de la Franja, i tapar el conflicte intern que manté el PAR en la baixa de l’Alcalde de Terol i tants altres militants. Analitzavem en aquell moment que el PAR necessitarie 10.000 vots per a traure un diputat a Catalunya. I el resultats ha estat de còmic: 97 vots.
Queden entre les cinc raderes posicions de les quasi 40 candidatures. Alguns dels seus veïns en els resultats electorals són Alternativa Liberal Social, que en 54 vots i veient lo seu vídeo promocional, queda clar on queda l’aventura del PAR a ultramar.
Només han estat capaços de superar a Solidaridad y autogestión internacionalista (82), Alternativa Liberal Social (54), Partit de Justícia i Progrés (47) i DemocraticaWEB (44). I entre els partits que no han pogut superar hi ha la Falange Española de las JONS (1781). Partido Familia y Vida (2075) o la CORI de la Carmen de Mairena (6982), que ha fet cèlebre la seua frase “No tendré un escaño, pero tengo un coño y con eso me apaño”.
Aconseguir 97 vots en una candidatura que ja demana 23 candidats (15+8 suplents) exigeix que no voto ni la família més propera ni els amics, perquè si no, no s’explica. I mentre Biel i Boné obren aventures a Catalunya, Teruel continua anant tan bé com com l’aventura de Lleida:
Ricardo Mur, Senador del PAR: “El PAR no es Corea del Norte, pero se parece”
PS: Notícia molt benevolent a l’Heraldo sobre el fracàs dels 97 vots del PAR.