No creieu que l’Unió Europea no pot romandre mols més de temps, essent-hi únicament una unió monetària i no pas una unió fiscal i econòmica? Són compatibles amb aquests avanços els governs de dretes que dominen gairebé tots el països europeus? És pot progressar amb un egocentrisme de tant curta volada?
No penseu que a les manifestacions d’indignats, empipats o irats hi ha més persones d’esquerres o progressistes que de dretes tradicionals o sobrevingudes? Serà efectiu aquest gran moviment sense carregar-se d’ideologia i sense lideratges atractius i competents? I si fessin un pensament de com és pot conquerir el poder, encara que només fos com a exercici? Quan es diu que tots els polítics són iguals, es pensa que la classe política és el reflex de la societat i per tant que també tothom som iguals? I si les seues peticiones fossin menys òbvies, però més radicals. Si fossin realistes demanarien l’impossible, oi? No penseu que el temps de les rebaixes arribarà quan siguin al poder? Mentre tant per què no sumien que ja tenen el poder al seu abast? I si quan el tinguin se’ls ha esgotat el temps de somiar?
Si l’estat del benestar ens ha portat a l’augment progressiu de les despeses socials, per tant, a posar fora de capteniment el dèficit públic —com una insuportable massa d’“experts” s’encarrega d’anar repetint dia rere dia— com és que els països més desenvolupats d’Europa són capdavanters en serveis socials i benestar? I si els motius de la crisi fossin altres? Ens hem oblidat del bons escombraries, de l’especulació financera i immobiliària, de la llibertat infinita i gratuïta dels moviments de capitals, del creixement irracional…, i etcètera? I els africans què ens diuen de tot allò? Aquells que recomanen la venda dels béns públics per sortir-ne de la crisi, no recomanaran més tard o més aviat la venda o enclavatge de les persones?
Si el problema més gran que tenim és l’atur, perquè des de la gran majoria d’instàncies econòmiques, tècniques, polítiques i acadèmiques es recomana o s’exigeix només retallades de despeses, sous i plantilles que al capdavall només produiran més atur i despesa social? On s’amaguen les polítiques de progressivitat fiscal i les taxes ecològiques i d’estalvi energètic, les idees dels bons emprenedors i el pensament racional?
Com les causes “fonamentals” de la productivitat de les empreses són els baixos costs de la mà d’obra, algú es capaç d’explicar-nos per què les empreses instal·lades a Alemanya, França i altres països nòrdics són més productives que aquelles altres que hi són a països on els costs laborals per hora treballada són gairebé la meitat? Com es comptabilitzen els efectes de l’organització interna del treball i el volum d’inversions de racionalització?
Per què hem de suportar un euro tant sobrevalorat que impedeix les exportacions cap els EEUU i afavoreix, per contra, les importacions? No serà que a Alemanya i França ja els va bé perquè tenen Europa al seu abast?
Per què… i per què?
Teniu uns dies per pensar-ho i contestar-vos. Compte que a la terra li queden tant sols uns quants milions d’anys de vida:
primer escalfada,
després refredada
i amb dues glaciacions
pendents encara.
Feliç solstici d’estiu,
bones fogueres de Sant Joan
i bon mig cap d’any!