La Comarca, columna «Viles i Gents», 13 d’agost de 2011
Hi ha una gran diversitat d’assassins. Alguns són directes i brutals; diàfans, podríem dir: terroristes, sicaris, psicòpates, mafiosos o lladres de mètodes expeditius. El darrer cas que ha colpit l’opinió pública és el del terrorista d’extrema dreta noruec. Però n’hi ha d’una altra mena que, si no fos per què qualsevol mort humana és igual d’horrible, m’atreviria a qualificar de pitjors: queden impunes per què rarament (per no dir mai) maten ningú directament —ni tan sols ordenen fer-ho— i, a més, són virtualment invisibles per a l’esmentada opinió pública i publicada. Encara més, tenen a les seues mans els ressorts per a mantenir-se estalvis de qualsevol acusació i poden exercir el control sobre els grans mitjans de comunicació. Em refereixo als que especulen amb les fonts d’alimentació, per exemple. Circula la notícia (sens dubte certa) que, «gràcies» a la gran crisi alimentària que s’ha produït a la banya d’Àfrica, hi haurà unes poques corporacions que faran el seu particular agost especulant amb el valor dels aliments i, per tant, venent-lo a preus inflats a les agències humanitàries. Costa posar-se dins la ment de la gent que fa això, i més tenint en compte que, de rics, ja ho són; i immensament. Suposo que l’excusa serà la mateixa que la dels altres grans assassins («narcos», traficants de persones o fabricants de mines antipersona): «si no ho faig jo ho farà un altre». Són assassins amb totes les lletres, per molt tranquils (i ben acompanyats) que dormin per la nit. No els importa res més que continuar engreixant el seu compte corrent. Després, amb una mica de sort, les seues esposes i filles eixiran al «mujeres ricas» o «realities» similars. Que nosaltres consumirem religiosament.Assassins « L’esmolet.