El Corredor Mediterrani
El passat 21 de setembre escrivia jo al Diario de Teruel l’article “Travessia Central: una quimera” en el que deia, entre altres coses,: “Teniendo en cuenta la inexistencia de un corredor ferroviario en el Mediterráneo; el peso económico presente y futuro de esta amplia parte de España; la comunidad de intereses de una parte de Andalucía, Murcia, Valencia y Cataluña; las exportaciones agrícolas; el número de habitantes —no olvidemos que son votantes—; las importantes relaciones económicas actuales; etc.; ¿no hacen sospechar al lector cual será el corredor que se decidirá primero? ¿Qué pasará con la TCP?: ustedes mismos”.
Ahir dia 19, la Comissió Europea va avalar la proposta del Ministeri de Foment d’incloure el Corredor Mediterrani (CM) a la Xarxa Transeuropea de Transports. També han quedat inclosos quatre corredors més dins del territori espanyol, “café per a tothom”.
En el veredicte fet públic per la Comissió Europea s’aclareixen alguns dubtes. Un dels principals era saber si s’incloïa tot el recorregut fins a Andalusia. La resposta és afirmativa. El traçat va de la frontera francesa, passa per Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia, i una vegada allà connecta amb Almeria per l’interior. Una de les reclamacions del lobby ferroviari Ferrmed era arribar a Algesires per la costa, però Brussel·les considera que no es poden finançar projectes paral·lels.
El Govern espanyol ha plantejat a Brussel·les per al període 2014-2020 (malgrat que l’autoritat comunitària assenyala el 2030), una despesa global de 49.809 milions d’euros per a tota la xarxa en què hi ha els cinc corredors. No obstant, el mediterrani (com ha passat en els últims anys, sobretot perquè era un dels eixos amb més necessitats) és el que s’emportarà el percentatge més elevat, al voltant d’un 35% del total, uns 19.400 milions.
La xarxa global, segons informacions d’El Periódico de Catalunya, es tracta d’una espècie de segona divisió de les xarxes de transports. El calendari per a aquests projectes s’allarga fins al 31 de desembre del 2050.
La Unió Europea ha situat en aquest segon sac d’inversions, atès l’elevat cost del projecte i el greus impactes al medi ambient, la Travessia Central del Pirineu (TCP), que consisteix en un ramal que parteix de Saragossa i, travessant la serralada a través d’un túnel d’uns 40 quilòmetres de longitud, arriba al territori francès a l’altura de Pau aproximadament. L’elevat cost del projecte ha portat Brussel·les· a posar-lo al segon sac, gairebé la deixat ad calendas graecas.
L’executiu europeu haurà de finançar entre el 10 i el 30 per cent de tots els projectes.
No he entès mai l’interès dels governs d’Aragó i de gran part de la població de voler optar per la Travessia Central (Madrid-Saragossa-Pirineus), amb tant poques possibilitats de portar-se a terme, negligint la gran importància que tindrà per l’Aragó, el Corredor Mediterrani. El despenjar-se d’aquest projecte ha estat un error que pot portar conseqüències força negatives. Quin volum de mercaderies/exportacions podrien anar de Madrid a Saragossa i viceversa? Al menys dins de la nova xarxa, ara aprovada o avalada, hi ha prevista la connexió de Saragossa a Tarragona, això sí, provenint de Madrid. Es diu que la radialitat desapareix en aquestes noves vies, però per anar al nord des del sud es passa per Madrid i Lisboa quedarà també connectada amb Madrid per anar al Mediterrani. De fet segueix present encara la radialitat pel km cero, com sempre.
En l’article meu esmentat no feia referència a un fet importantíssim que ja es dóna i que anirà augmentant en el futur. Es tracta de la gran corrent comercial que arriba als ports de la Mediterrània, via canal de Suez, de la Xina i Extrem Orient amb destí la Península i tota Europa Central i del Nord. Per què no utilitzar els ports de Marsella, Barcelona, Tarragona i València i enviar les mercaderies per ferrocarril a la resta de Europa, estalviant la travessia d’envoltar la Península per anar a descarregar-les als ports d’Anvers, Rotterdam i Hamburg? I també la corrent inversa. Ésclar, per això fa falta el Corredor Mediterrani i el seu prolongament per tota França.
Una cosa més: en el fons s’ha volgut donar gust a gairebé tothom. Faran falta grans dosis de sentit comú i racionalitat en els pròxims deu o vint anys.
