Un reportatge d’AragónTV desvetlla algunes qüestions clau pel que fa a ideologies lingüístiques de la Franja.
La llengua a l’escola. Director de l’Institut, de Saragossa, que no sap parlar la llengua dels alumnes. Considera que entendre-la és suficient.
– El idioma, és una zona de un idioma curioso.
– ¿Tú sabes catalán, Abel?
– Yo no.
– Pues habrá que aprenderlo, ¿no?
– A lo mejor sí, algún rato me pondré. Pero bueno, con paciencia. La cuestión es que de momento los voy entendiendo, y eso también es un paso.
watch?feature=player_embedded&v=ApybB3PDkug
AragónTV fa interactuar “espontàniament” un matrimoni catalanoparlant d’Arenys en castellà, perquè el català no pot eixir com a llengua normal a la TV autonòmica (2:00). I les poques persones que conserven el nom en català (Josep) són oposades a allò esperable a Arenys (la castellanització dels noms a la Franja és del segle XVII).
– ¿Como le llamas Josep, si él es de Aragón?
– Sí, mi abuelo también se llamaba Josep.
– ¿Y de dónde era tu abuelo?
– Mi abuelo era natal de aquí del pueblo.
– Y aún así, Josep…
En contra de l’ús normal del català com a llengua de la rotulació:
– Me sorprendre, Elia, que aquí, esta peluquería, en pleno Teruel, porque esto no deja de ser Teruel, se llame “Dit i fet”
A Purnas en o Zierzo parlen de com AragónTV fa este procés d’amagar la llengua per a qui mai ha visitat territoris fora dels castellanoparlants. I com això fa que hi haigue gent de territoris castellanoparlants que pugue dir que l’aragonès o el català no es parlen a Aragó, perquè mai els han sentit. El Director General de Cultura d’Aragó és lo màxim exponent d’eixe anticatalanisme. Humberto Vadillo deia en tribuna pública ¿Sabía usted que en Aragón se hablan aragonés y catalán? Pues yo no. Y lo mío tiene, desde luego, más delito porque yo nací en Zaragoza.
Lo programa d’AragónTV es diu Mis adorables vecinos. Sí, estos són (alguns de) los nostres adorables veïns.