Ja no creix la pedra
El passat dia 4, anàvem de Vall-de-roures a Calaceit i al poc de deixar enrere Queretes, ens va aparèixer, a ma dreta, l’ermita de la Misericòrdia, i tot de cop vaig recordar els meus versos:
“Creix la roca
i es fa pedra.
Creix la pedra
i es fa ermita.”
Malgrat que era una tarda de fort vent, no vaig poder resistir la temptació i vaig parar al objecte d’admirar la imponent fàbrica.
Com sempre he pensat: quanta pedra per a una ermita! Retallada hi era en un cel blau, i amb una llum suau de tarda, ideal per a una fotografia. Pensat i fet, unes quantes fotos, de cara al vent que bufa sense treva. Molt més enllà la serralada dels Ports i dos taques blanques de cases, Arnes i Horta de Sant Joan.
Després varem deixar l’ermita. Llàstima que la roca ja no creix, perquè no em faria cap nosa un mica més d’esveltesa per a la Misericòrdia. Més endavant, creixen vinyes i oliveres joves a ambdues bandes de la carretera.