Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva
… abans de venir al lloc ja em van picar (crec que un conegut des de Saragossa els va donar el meu telèfon) i em van demanar col·laboració per aparèixer al seu programa. Ja la conversa que vaig tindre amb la periodista va ser una mica tirant ja que insistia a nomenar la nostra llengua com a “chapurriau” i de seguida vaig poder adonar-me de les intencions que tenia la direcció del programa i la pròpia cadena de TV aragonesa sobre la nostra llengua i cultura. Malgrat això vaig quedar amb ells a l’Hotel d’Aiguaviva però després de “pensar molt amb la coixinera” sobre el tipus de programa que volia fer la cadena vaig prendre la decisió de comunicar-los l’endemà que no apareixeria en el seu “documental”.
El dia assenyalat em vaig presentar i vaig veure un equip de set o vuit persones (totes molt jovens) dirigits per un jove periodista molt amable però completament ignorant de tot allò que suposa una població bilingüe, ignorant sobre el que és la història d’Aragó, sobre què és i que significa “llengua”, “parla” i “dialecte”, sobre la diversitat pròpia de la nostra terra ARAGÓ, pero d’eixe Aragón amb mayuscules divers i ric culturalment … i amb el ferm propòsit de fer un programa “castís”, “xaró” i populista.
D’altra banda els vaig preguntar si algun d’ells sabia català o aragonès, o bé si tenien alguna noció d’aquests idiomes. Cap sabia més que castellà, quelcom que els vaig recriminar i els vaig avisar que els duria problemes ja que els veïns del poble no parlarien clarament en la seua llengua si no hi havia algun d’ells que iniciarà les converses i preguntes en català. I així va ocórrer, van tindre realment dificultats per a gravar en català als aiguavivans ja que ells no estàn avesats a parlar amb la seua llengua si hi ha gent present que no domina el català.
De totes maneres, la conversa amb els periodistes va ser normal i no va pujar de to. Per un moment vaig tenir la sensació de que havia pogut, en part, fer reflexionar als periodistes sobre les seves primeres intencions quant a la línia i filosofia del programa. Inclos vaig fer un cridament a la seua condició de universitaris, de persones amb una formació per reconduir una mica les seues intencions i tractar amb respete i dignitiat la nostra llengua, la nostra cultura que al cap i a la fi significava tractar-nos a naltres mateixos, com a aragonesos, amb dignitat i respete. Fins i tot abans d’emetre’s el programa els vaig ajudar a traduir algunes paraules i expressions que van replegar incloent les formes normalitzades i també respectant les variants dialectals propies del lloc.
Els vaig insistir en la idea que la variant del català occidental d’Aiguaviva és molt genuïna, que està avalada per il.lustes lingüistes i per universitats (entre la qual es troba la de Saragossa), és un “tresor lingüístic” conservat pels veïns del poble durant gairebé cinc-cents anys mantenint-se exclusivament gràcies a la transmissió oral dels aguavivans, sobretot des de fa gairebé tres-cents anys. Això diu molt de la tenacitat, del geny, i del caracter dels habitants d’este lloc i dels pobles de tota la Franja d’Aragó en haver conservat una llengua i una cultura durant tant temps i haver-la transmès als seus fills simplement amb el “boca a boca” sense l’ajuda de ningú i de cap administració. Esta cultura està i volem que estiga integrada dins d’eixe Aragó divers.
Però, després de veure el programa crec que se’ns ha faltat profundament al respecte i a més la nostra pròpia televisió, la tv aragonesa, un “ente” que últimament es dedica a “esclafar” amb excessius programes de jotes, “toros” i recorreguts pels pobles d’Aragó sense un contingut cult, original i veritablement informatiu i cultural, intentant uniformar tota la rica cultura aragonesa daball els vells i “casposos” estereotips costumistes decimonómics i per què no dir-ho “franquistes” que vam patir durant més de quaranta anys, és a dir: jotes, “cachirulo”, “baturros”, “toros”, reys i princeps, virgens del Pilar…
Estos dies a Aiguaviva en moltes converses i tertúlies amb veïns he expressat el meu punt de vista i la meva indignació. Sí que hi ha gent que reconeix que el que van fer va ser un insultant nyap, sobretot les persones (fils del lloc) que resideixen a Catalunya i també algunes que están a Zaragoza, però són els menys. La majoria de la gent es queda amb l’anecdòtic i amb el fet que isca el seu lloc a la televisió i no li’l recrimino, en part és una reacció normal. Tantmateix també crec que hi ha molta gent que fa no fa entenen que hi ha alguna cosa que no quadra en este tipus de programes i en el fons es senten ofesos i “ninguneados” però no ho expressen amb tota l’energia que seria necessari. La meua opinió és que aquest és precisament el problema que existeix i que tenim a tota la Franja d’Aragó.
P. C.
Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva