Eufemismes assassins | Mas de Bringuè.
No anomenar una llengua o adornar-la amb un puial de paraules buides demostra el desig íntim i inconscient de que desaparegue del mapa.
La consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, Dolors Serrat, acompanyada del director general de Patrimoni, Javier Callizo, va presentar el passat 18 de juny (es podia haver esperat al 18 de juliol, per deixar les coses més clares) l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de llengües en el qual desapareixen els noms d’aragonès i català. Una llei, que segons la consellera, natural de Ripoll i molt propera a l’Opus Dei, “no vol crear l’enfrontament ni la divisió, no vol ser impositiva i impedeix que organismes aliens a Aragó puguen normativitzar i regular les nostres llengües i modalitats lingüístiques”.
Com la definició científica de les llengües que es parlen a l’Aragó, pot crear enfrontament, segons la consellera, en l’articulat de la nova llei, que substituirà la que va ser aprovada a finals de l’anterior legislatura, les diferents modalitats de l’aragonès i el català passaran a anomenar-se “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental” (sic).
Canviar o difuminar el nom d’una llengua amb eufemismes quilomètrics mostra el desig inconfessable de que desapareguen del mapa i, si el qui ho fa és un govern i el desig es converteix en llei, això és el principi de la definitiva desaparició d’eixa llengua.
Podria haver set encara pitjor: la ultradreta lingüística que recolza el govern PP-PAR en aquest tema: organitzacions com FACAO, El Cruzado Aragonés o Identidad Aragonesa (o Aragón Identitario), volien fer un poupourri entre l’aragonès i el català i anomenar a tot aragonès. I punt.
La delimitació de les zones d’ús predominant d’aquestes llengües no vindrà feta pels experts del Consell Superior de les Llengües, que ara desapareix, sinó que seran els municipis qui decideixin adscriure’s , o no, a aquestes zones. Les actuals acadèmies de les llengües catalana i aragonesa que contemplava l’anterior llei, i que ni tan sols s’havien constituït, seran substituïdes per una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua que, tot i tenir un alt perfil polític (cinc membres seran nomenats pel Govern i els altres cinc per les Corts) tindrà les competències tècniques de normativitzar les llengües i modalitats lingüístiques ”septentrionals” i “orientals”. De l’anterior sistema de composició del Consell Superior de les Llengües, òrgan al què substituirà la nova Acadèmia, desapareix el terç de membres proposats per la Universitat de Saragossa (massa científics per al gust de Serrat i el cap de Patrimoni, el catedràtic universitari Javier Calliz o, originari de la Val d’Echo i responsable, al llarg de la seua dilatada trajectòria política, de desastres patrimonials com l’intent de rehabilitació de l’antic teatre Fleta de Saragosa que va costar vora de 3000 milions de les antigues pessetes i encara continuen les mateixes runes de l’enderroc).
Pel que fa a l’ensenyament d’aquestes “llengües”, desapareix la possibilitat que siguin utilitzades com a vehicle d’aprenentatge de la resta de les matèries. Tot i això, la consellera Serrat va assegurar que no anaven a desaparèixer els projectes d’educació bilingüe en català que hi ha ara en marxa. “Seria com fer desaparèixer els d’ Anglès, Francès o Alemany.
Això és el que ens queda per a sobreviure, doncs: disfressar-nos de Llengua Estrangera. Això… o mobilitzar-nos fins a aturar aquesta barbaritat. També podrem adreçar un escrit en català a l’administració però aquesta ens contestarà en català…, si vol, lo normal és que ho face en castellà, no se li pot imposar res. “Promoció, no imposició” és el lema de la consellera ripollesa.
-Senyora Serrat, si una mestra d’infantil de la zona “oriental” vol ensenyar els primers coneixements a un nen de la Franja en català (la seua llengua materna) i per la seua Llei no ho pot fer: això és imposició o promoció de les llengües? Explique-m’ho que no ho veig clar.
A la pregunta que li va fer un servidor durant la roda de premsa de presentació de l’avantprojecte de perquè tanta preocupació “verbal” per les modalitats lingüístiques de les llengües aragoneses pròpies i no diuen res, a la Llei, de la conservació i promoció de les modalitats lingüístiques del castellà a l’Aragó?. Resposta de la consellera: “D’això ja s’encarrega la Real Acadèmia Española de la Lengua”.
Però no havíem quedat, senyora consellera, en què no volien que organismes i institucions de fora d’Aragó s’encarreguessen de normativitzar les nostres realitats lingüístiques?