Bon dia Matarranya. És dimarts, 19 de juny. Un dimarts 19 de juny on aquí, a Ràdio Matarranya, analitzarem tota l’actualitat associada als nostres pobles, a la nostra comarca i, en definitiva, a la nostra gent. Un dimarts 19 de juny un tant especial al Matarranya. I és que ahir a migdia m’on vam anar a dinar en una notícia que, si més no, no podem deixar desapercebuda. A alguns segurament se’ls va atragantar. A altres, en canvi, els deuria sentar millor el menjar. La gent que em coneix, sap de primera mà que jo sóc una d’aquestes primeres persones, d’aquelles que aquella notícia li va deixar un mal regust a la boca. Perquè sigue com sigue, la nova Llei de Llengües que va anunciar ahir la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha generat preocupació per a uns i satisfacció per a altres.
Esta és la primera vegada que faig una reflecció en esta introducció del programa. Però si la faig és perquè la notícia que va anunciar ahir Dolores Serrat em preocupa. I em preocupe perquè, primer de tot, sóc persona, i sóc fill d’esta comarca. I em preocupa no per com s’anomeno a la nostra llengua (si se li diu català, xapurriau, l’invent d’aragonès oriental, o si es vol justificar que prové del rus com, espero, sense mala intenció va fer en el seu dia Aragón Televisión). Em preocupa, deia, no per com s’anomeno a la nostra llengua, sinó pel futur més immediat de la nostra llengua. Una llengua que mai ha estat dignificada, quan, en realitat, la llengua és l’essència d’un poble. Precisament, és en aquest punt de vista en l’únic que coincideixo amb l’anunci d’ahir del Govern d’Aragó. Perquè amb la resta, discrepo. Discrepo, perquè tot són bones paraules en boca d’un polític que el que es parla als nostres pobles i el futur de la nostra llengua li preocupa, si més no, gens.
La Consellera Dolores Serrat, en la seua intervenció, va dir que Aragó pretén “potenciar les modalitats lingüístiques de l’Aragó”, però això es farà sense que la llengua nostra sigue vehicular. És a dir, que de moment, com fins ara, la nostra llengua tindrà una nul·la presència a les escoles. Una bona fórmula per potenciar les modalitats lingüístiques, quan en realitat, la preocupació de que la llengua desaparegue dels carrers i les cases del Matarranya cada vegada és més present. Serrat també feia menció de que serà el Govern d’Aragó qui declararà les zones i municipis d’utilització d’aquestes modalitats lingüístiques, “escoltats els ajuntaments afectats”. O el que és el mateix, aquest hipotètic bilingüisme estarà condicionat pel color polític de cada ajuntament. Perquè no ho oblidem. La nova Llei de Llengües, enlloc de dignificar els nostres parlars, només polimitza en la denominació de la llengua en sí. I com diu una bona amiga meua, aquí parlem una cosa o una altra en funció de com bufa el vent. És a dir, en funció de qui mana.
Però això no acabe aquí. La definició de “modalitats lingüístiques” posa damunt de la taula altres qüestions. La nova Llei de Llengües, en la pràctica, ens diu, o ens ve a dir, que a Calaceit i a Horta de Sant Joan es parlen llengües diferents, que a Pena-roja i a La Sénia trobem una situació idèntica, a l’igual que entre veïns de frontera com Beseit i Arnes, o Torredarques i Morella. És el mateix que es deuria preguntar un veí de Benicarló quan li van dir que no parlava la mateixa llengua (valencià) que un d’Alcanar (català). Discusions que ens desplacen d’allò que realment hauria de ser important i hauria de treballar una Llei de Llengües. I això no és altre que dignificar la nostra llengua. Perquè amics meus, esta nova llei diu que primer van ser les fronteres i després les llengües. Quan tots sabem que les llengües unixen i, malauradament, les fronteres separen.
Sigue com sigue, avui a Ràdio Matarranya parlarem sobre la nova Llei de Llengües. Una ràdio que, ara per ara, és l’únic mitjà de comunicació de tot l’Aragó que, ha intentat, donar-li veu a tots estos parlars, a allò que ara es vol anomenar “modalitat lingüística d’Aragó”. Perquè Ràdio Matarranya, en la mesura del possible, sí que vol dignificar la seua llengua.