Skip to content

Search Results

Keyword: Tomàs bosque

Source: Emilio Gastón (in memoriam) | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2018)

Emilio Gastón, primer Justícia d’Aragó de la Democràcia (1987- 1993) es va morir el passat 22 de gener quan tenia 83 anys. La gent de la Franja hem perdut un bon amic, perquè des del primer dia al càrrec, pel que va ser elegit per les seves conviccions d’aragonesista i demòcrata, sempre va ser al costat dels que defensem la nostra terra i les condicions particulars del nostre caràcter i cultura. El Justícia Gastón, respecte a la nostra condició d’aragonesos de llengua catalana feie natural lo que per molts altres polítics i funcionaris d’aquell moment i d’ara, segueix sent un problema que no volen entendre ni resoldre. Tan natural, que se li podie escriure una carta en català i ell te la contestava. Perquè Emilio tenia molt clar que les llengües més antigues d’Aragó, són un bé cultural d’incalculable valor que s’ha de preservar, com a poc perquè les generacions futures sàpiguen d’on venim i quines són les nostres arrels i la nostra història.

La figura del Justícia es va crear al segle XII en plena Reconquesta, en la missió de moderar en els conflictes entre el Rei i la Noblesa; presidir les Corts d’Aragó en absència del Rei; protegir els drets individuals i col·lectius dels ciutadans enfront de les actuacions irregulars del poder… I en l’època actual, defensar l’Estatut d’Autonomia, tutelar l’ordenament jurídic aragonès i supervisar l’activitat de l’Administració.

El 1711, com a conseqüència de la Guerra de Successió que va entronitzar els Borbons a la monarquia espanyola, es va suprimir la institució del Justícia, i no es va tornar a recuperar fins al 1982, quan els aragonesos hem tornat a tindre institucions pròpies. L’episodi més destacat i dolorós en tota la història del Justícia es va produir al desembre de 1591 quan Juan de Lanuza el Mozo, Justícia d’Aragó, va ser decapitat per defensar els Furs i oposar-se a la invasió del Regne d’Aragó per l’exèrcit estranger de Felip II. Més avant li dedicarem una columna al nostre heroi Juan de Lanuza.

Tomàs Bosque

Origen: Ballant la polca al Titànic

Tres escriptors aragonesos.

  • Escrito por  Tomàs Bosque

Començaré la meua aportació a “l’Any Desideri Lombarte” fent-me, en veu alta, algunes preguntes: Com serie la realitat cultural del nostre país si encara visqueren els escriptors Jesús Moncada, Josep Galan i Desideri Lombarte?

Perquè ja és mala sort, que tres personatges tan destacats en la normalització de l’Aragó ric i divers de les tres llengües, aiguen desparegut sense arribar a vells i quan més fecunda ere la seva obra.

Segurament la posició política de la casta de “parranda baturra” i les entitats casposes que els ballen l’aigua, estarie tant poca-solta com ho està ara. Segurament dirien les mateixes mentides i tonteries de LAPAO I LAPAPYP. Però serien capaços de menysprear en públic o privat al Moncada escriptor traduït a tantes llengües estrangeres? Li negarien la fe de baptisme aragonès per arribar a ser tant conegut escrivint en català, la llengua aragonesa que la nefasta coalició s’ha obstinat en destrossar?

Què ferien els ximples de la negació de llengües en l’articulista i filòleg Josep Galan, que a més de les seues aportacions a la recuperació del folklore i tradicions aragoneses, ere martell de destalentats de la extrema dreta de la Franja? Perquè estem segurs que vivint ell no s’hagueren atrevit a posar falses denúncies i querelles, ni a promoure operacions de desprestigi contra coneguts investigadors.

Fa vint-i-cinc anys de la mort del pena-rogí Desideri Lombarte, poeta, escriptor i actiu defensor de la recuperació del català d’Aragó; autor de biografia extraordinària que sols desperta emocions i sentiments positius als qui s’apropen a la seua magnífica obra, cada dia més valorada i coneguda. Cóm serien avui les seves relacions, en tant que escriptor destacat, en la Sra. Consellera de Cultura del Govern d’Aragó? Se’l traurien de davant en les tisores de retallar en Educació? Li penjarien també a les espatlles les mateixes infàmies que ens han penjat a tots els altres, per estudiar i escriure correctament la nostra estimada llengua?

Esperarem les respostes en les pròximes eleccions.

Viles i gents.

Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Lleme.- Com els de la coalició matallengües no hi tenen ni una lleme de ‘talento’ en cultura aragonesa, seguirem escrivint noms i paraules, així quan mos les vulguen prohibir del tot sabrem on trobar-les.

Dos dits, tres dits… No tindre quatre dits de front. Acerteu si penseu en los mateixos paios i paies que jo estic pensant.

Forcó.- No és lo mascle de la forca, ni lo mànec de la forcatja. Més curt 
que el pam perquè sol comprèn els dos primers dits de la mà.

Grapat.- Al meu poble zarpà i punyat. Lo que hi solen fer alguns al plat de pernil quan paga el vermut l’Ajuntament o la Cooperativa.

Remitjó.- Un cul de sac en un cabàs o dos, abans de cereal; però ara solament de verdura. Cosa de vells que encara hi van a l’hort a peu. El Bárcenas i altres patriotes s’han endut los euros a remitjons.

Quatre dies.- En quatre dies tot anirà a prendre pel sac. Els pobles del Baix Aragó s’hi quedaran més buits que lo Convent del Desiart.

Quatre gats.- Los pocs que hi quedarem al B.A. si segueix la política actual i els polítics només pensen en ells i els seus negocis. Motorland, sí; Hospital públic, no. No tenim solució.

Almosta.- En aragonès ‘alpada’. Tot lo que hi cap en les dos mans juntes. Si hi ha que agafar alguna cosa, els que tenen les mans més grans surten afavorits.

Pessic.- Un pessic d’arròs, sucre, sal, pebre…Hi ha pessics que enamoren. De moment juguem al “Piç piciganya, oli de la ganya…” que tant li agrade d’escoltar al senyor de les cartes al Director.

Eternitat.- Lo que tarden en aplegar els e-mails a alguns ajuntaments de la Franja, a poques paraules que tinguen escrites en català. Ni els obren. 

Munt.- Un munt de gent, d’olives, de problemes. Un munt de riure escoltant les entrevistes radiofòniques als inventors de llengües, com ara la LAPAO, que no convé escriure ni aprendre a escola.

Carles Terès, un escritor del Bajo Aragón.

 

 

Tuve el privilegio de leer ‘Licantropía’ antes de que ganara el Premio Guillem Nicolau del Gobierno de Aragón y puedo decir que estamos ante una obra y un autor que van a despertar gran interés dentro y fuera de Aragón; ya sea por su género, al que por aquí no estábamos acostumbrados, pero sobre todo por el nivel y calidad de la narración. Porque Carles Terès es un escritor vocacional que ya tardaba en presentar su primera novela.

 

La obra, que describe una saga familiar afectada de ‘enlobamiento’, engancha al lector desde el primer momento y no lo suelta ni al final cuando se ha dado el libro por terminado. Porque sigue el misterio y al lector le queda la sensación de haber hecho un viaje extraño y atrayente a la vez por unos espacios y un mundo entre el mito y la realidad. Un viaje que actualiza y acerca hasta el presente los relatos paranormales, los cuentos mágicos y los miedos cervales de épocas no tan lejanas que creíamos totalmente superados.

 

Como los avatares de la novela, al igual que sus protagonistas, residen en los territorios no tan imaginarios del Bajo Aragón Histórico, estaría bien que se tradujera pronto al castellano. Con mayor razón si tenemos en cuenta que, no habiendo salido todavía a la calle la primera edición premiada por el Gobierno de Aragón ya se han interesado por ella dos editoras importantes del ámbito cultural catalán.

La aparición de ‘Licantropía’ en un momento tan crítico para la salud de la ‘nostra llengua’, el català d’Aragó, es una noticia magnífica que tendrá colofón en la entrega de premios que se va a realizar en el noble edificio de la antigua Capitanía General, de Zaragoza esta tarde.

Tomàs Bosque a Saragossa

22 de gener del 2011

El matí del dia 22 vaig acompanyar el Tomàs a Radio Saragossa (SER) per a realitzar una entrevista a les 13,15 hores. Minuts abans vàrem comentar amb l’entrevistador que en aquell mateix estudi, l’any 1969 havia cantat Tomàs per  primera vegada en un mitjà de comunicació. Casualment també jo l’havia acompanyat. La cara de l’entrevistador —que seria molt jovenet l’any 69— va reflectir incredulitat, sorpresa i després un goig especial. Només va gosar dir: “Hace 42 años, casi nada”. L’entrevista va quedar força bé.

Abans de les 18 hores, les 250 localitats de la sala del Centre Cívic Teodoro Sánchez Punter ja estaven gairebé ocupades per molts amics i coneguts del Tomás —de la Codonyera, de Castelseràs i de saragossans, es clar. Va començar l’acte, amb la sala plena de gom a gom.

Res millor per començar que el reportatge de Tomàs, “Temps de cançons” de l’any 1978, enregistrat a la Codonyera i recuperat de TVE amb força esforços, on cantava tres cançons i reivindicava la terra, la gent del seu lloc i l’estimada llengua catalana de la Codonyera. Tot el públic restà interessadíssim i en acabar molt joiós.

Després, el més esperat: el primer bloc de cançons, noves i antigues, en castellà i en català amb una veu potent, harmoniosa i delicada. Totes acompanyades de forts aplaudiments al final. Destacarem “Me gustaria” “Es hermoso vivir”, lletra de Angel Guinda” i “Nana”.

La mestria de Loli Gimeno i Artur Quintana van fer possible la presentació del llibre del Tomàs, Melodia provençal, tan resumidament i tan entenedorament com calia. Loli Gimeno, efusiva i preparada, Artur Quintana, erudit i reivindicador. Cèlia Conesa, va llegir l’elegia dedicada al seu pare, Antonio Conesa, que en Tomàs havia escrit.  Ángel Guinda, premi de les Lletres Aragoneses d’enguany i el ben conegut rapsode Antoni Bengochea recitaren versos bosquians en castellà i català.

El segon bloc de cançons va estar més emotiu i apassionat encara que el primer amb “De l’amor i el desig”, “Te amo”, “Levantándonos”…, i com a bis “Hauríem”. Molts i molts aplaudiments. Tot un éxit.

Van ser presents a l’acte: la regidora del Districte Carmen Gallego, el vice-conseller de Cultura Juan José Vázquez, el president del Consell de Llengües José Bada i el dibuixant Azagra, entre altres,

I per acabar vam presentar oficialment i vam llegir el “Cant a la llibertad” de Labordera en català, i sota la direcció de Tomàs, tots els assistents el vam cantar en les tres llengües d’Aragó.

No deixarem de destacar la professionalitat dels dos músics, Raul Soria i Ángel Sanz.

Vàrem tenir l’honor y el plaer de presentar l’acte, en castellà i català, Ramón Mur i jo mateix, en nom i representació d’ASCUMA.

José Miguel Gràcia

(fotos de Sigrid)


Tomàs Bosque a Saragossa « Lo finestró del Gràcia.

Us recordem que el proper dissabte dia 22 de gener, tindrà lloc l’acte recital de Tomàs Bosque al Centro Cívico T. Sánchez Punter de Saragossa, amb motiu de la presentació del llibre “Melodia provençal”.

És molt important que la llengua catalana tingui presència a “la capital” i contribueix a la conscienciació de la realitat lingüística i cultural de la Franja.
Us esperem!!,

Recital de Tomàs Bosque

Día 22 de gener del 2011, a las 18 hores (entrada lliure)

Centre Cívic T. Sánchez Punter/Plaza Mayor, 2 (San José, Esquina Puente Virrey) SARAGOSSA

Programa

1) Presentació de l’acte

2) Projecció d’un reportatge (10 minuts: entrevista i tres cançons) sobre Tomàs Bosque a la Codonyera, del programa “Temps de cançons” de TVE/Barcelona, de l’any 1978.

3) 1ª part del recital. Després de més de trenta anys sense cantar a Saragossa, Tomàs trencarà el silenci amb un bloc de cançons.

4) Presentació del seu llibre, Melodia provençal. Poesia, música i prosa, per part de María Dolores Gimeno i Artur Quintana, doctors en filologia. Recitaran uns poemes el rapsode Antoni Bengochea i el poeta Ángel Guinda, invitats a l’acte.

5) 2ª part del recital. Tomàs interpretarà un nou bloc de cançons.

6) Per acabar l’acte, es presentarà la traducció al català del Cant a la llibertat i es cantarà en les tres llengües d’Aragó com a possible himne d’Aragó.

Presentaran i dirigiran l’acte, José Miguel Gràcia i Ramón Mur.

Organitza: ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Col·labora: Ajuntament de Saragossa

Associació Cultural del Matarranya C/ Major, 4 44610 Calaceite

Tel. contacto: 93 372 81 94, 978 851521 y 638 85 66 26

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Tomàs Bosque cantarà a Saragossa

El dissabte dia 22 d’aquest mes de gener, a les 18 hores, Tomàs Bosque canta rà a Saragossa, al Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter, plaza Mayor 2. San José (cantonada Puente Virrey).

El programa serà molt similar al d’Alcanyís, tot i que , amb un bonic afegitó, s’acabarà l’acte presentant la traducció del “Cant a la llibertat” de José Antonio Labordeta al català, i cantant-lo tots plegats en les tres llengües d’Aragó. Les portes estaran obertes a tothom.

Tomàs Bosque cantarà a Saragossa « Lo finestró del Gràcia.

24 November, 2010

Tomàs Bosque

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

Vaig conèixer Tomàs Bosque cap al 1970. Als pobles nous els capellans jóvens d’Alcanyís havien convocat una trobada d’Acció Catòlica i nosaltres, estudiants dels últims anys de l’institut, hi vam anar perquè els teníem com a professors de religió. En aquest encontre, on hi va anar gent de tot el Baix Aragó, hi havia un concert on hi va participar un jove músic de la Codonyera que cantava en la nostra llengua. Mai m’havia parat a pensar que algú pogués cantar tal com parlàvem i molt bé per cert. Anys més tard, diria que al 77, Tomàs escrivia un article en català a la desapareguda revista aragonesista Andalán sobre el tren de Tortosa. L’Àngel Serres, company de vila, fent-se ressò de l’article, em va escriure seguint el model utilitzat pel Tomàs. Jo estava a la mili i recordo que l’Àngel em va fer saber que Tomàs havia gravat un disc on hi havia dos cançons en la nostra llengua i em va fer arribar les lletres. A partir d’aquell moment, les nostres cartes sempre serien escrites en la llengua de la vila. A més, a la mili, en el Gabinet de Dibuix on estava destinat a Valladolid, vaig coincidir amb nois de Flix, València i les Illes i em vaig adonar que ens enteníem perfectament i, per tant, parlàvem una mateixa llengua que era la catalana. Per a mi, tota una descoberta. Després, en un viatge a Saragossa, recordo que amb l’Àngel vam visitar en Tomàs establert en aquesta ciutat definitivament. Més tard només tenia referències del cantautor a partir dels treballs d’investigació publicats per l’Artur Quintana que havia comprat una casa a La Codonyera i que tenia una forta amistat amb en Tomàs. Vam coincidir posteriorment en la recopilació del Molinar i amb l’ASCUMA a finals dels 80. El 1995 ens va proposar col•laborar en una columna setmanal a La Comarca i vam acceptar el repte. Des de llavors hem coincidit en altres projectes i espero seguint col•laborant per molts anys.

‘La Comarca’ 19 de novembre del 2010

Viles i Gents :: Tomàs Bosque :: November :: 2010.

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, vuelve a los escenarios después de 31 años de silencio

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, uno de los más populares de Aragón durante la década de los setenta junto a nombres míticos como José Antonio Labordeta, La Bullonera o Joaquín Carbonell, regresará a los escenarios el próximo día 13 de noviembre con un recital en Alcañiz que pondrá fin a 31 años de silencio.

Tomás Bosque, uno de los más importantes cantautores de la Transición, y uno de los pioneros en emplear la lengua catalana para reivindicar la paz y la democracia, ha decidido poner fin a su retiro voluntario de los escenarios y volver a las tablas en el Palacio Ardid de Alcañiz. El cantautor aragonés en catalán igualmente presentará su nuevo libro ‘Melodia provençal’.

El acto comenzará a las 19.00 horas en el Auditorio del Palacio Ardid. El evento incluye la proyección de una entrevista y una breve actuación de Bosque en el programa ‘Temps de cançons’ de TVE en Barcelona, del año 1978.

Tomás Bosque interpretará un bloque de canciones y, a continuación presentará su libro, que ha contado con la colaboración de la profesora de lengua castellana María Dolores Gimeno y el filólogo aragonés del catalán Artur Quintana. Posteriormente, Bosque ofrecerá la segunda parte de su recital. El acto está organizado por la Associació Cultural del Matarranya.

Programa del evento:

1.-  Presentación del acto

2.- Proyección de un reportaje (10 minutos: entrevista y tres canciones) sobre Tomás Bosque en la Codoñera, del programa “Temps de cançons” de TVE/Barcelona, del año 1978.

3.- 1ª parte del recital. Después de más de 30 años sin subir a los escenarios, Tomás interpretará un bloc de canciones.

4.- Presentación del libro del propio Tomás, Melodia provençal. Poesia, música i prosa, por parte de María Dolores Gimeno, profesora de castellano y Artur Quintana, doctor filólogo.

5.- 2ª parte del recital. Tomás interpretará un nuevo bloc de canciones.

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, vuelve a los escenarios después de 31 años de silencio.

Recital de Tomàs Bosque a Alcanyís

Ja s’han estat editats el cartell i invitació oficials de l’acte com podeu veure aquí sota. També ASCUMA ha confeccionat el programa. Tant el cartell com el programa s’han editat en català i en castellà, i ambdues versions hi són al pdf.

pdf invitació

pdf cartell

pdf programa


Recital de Tomàs Bosque a Alcanyís « Lo finestró del Gràcia.

Tomàs Bosque torna a cantar

Abans de disposar del cartell i programa, aquí teniu el meu avanç per a qué us aneu preparant. Més endavant us faré arribar la informació completa i el cartell oficial.

pdf: Cartell català

pdf: Cartell castellà

Tomàs Bosque torna a cantar « Lo finestró del Gràcia.

Cançó no

La tercera cançó de la cara A del segond disc del Tomàs Bosque correspon  a “Canción no”, lletra del poeta Àngel Guinda. He tingut la gosadia de traduir-la al català, com podeu veure tot seguit.  La lletra en castellà l’escoltareu amb redoblaments de tambor quan entreu a goear, punjant aquí.

Cançó no

Vaig tenir jo una cançó:
el gran germà dictador
me l’oblidà.

Un dia tinguí un tambor:
un malvat vent de rancor
me l’esquinçà.

Un altre dia un amor:
la societat del sopor
me’l va matar.

Sense cançó, ni tambor,
sense tambor, sense amor,
com voleu valtros que sàpiga
cantar jo.

Nota: a la Codonyera diem valtros per vosaltres

Cançó no « Lo finestró del Gràcia.

Antigues cançons de Tomàs Bosque « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: