Diuen allò que a cal ferrer es fa anar cullera de boix. Em passa doncs, que tot i que els meus ulls examinen minuciosament cada Temps de Franja, rarament he fet una crònica. Tinc tan assumit quina és la meua comesa, que no se m’ocorre ficar-me en altres negociats. En descàrrec meu diré que cal acabar la revista a temps, i quan m’arriba ja no hi ha marge per fer res més que ajustar-la, corregir, retocar, dissenyar la coberta i una multitud de petites coses que fan que la cosa quedi com cal. Explico tot això per justificar-me d’esmerçar aquesta columna per fer una minúscula crònica personal sobre la celebració del Ball del Poll el passat 1 de novembre a Torredarques.
El ball l’hem mantingut des de l’any 97, quan vam “recuperar-lo” gràcies a una sèrie de coincidències i a la col·laboració del grup La Birolla. Amb el pas del temps la festa s’havia anat pansint —no és fàcil eixir a ballar tot sol, davant de tothom, per a lluir-te i endur-te el magnífic pollastre de mas. De fet, jo no l’he ballat mai (una càmera fotogràfica és molt útil per amagar-s’hi al darrere). Per això enguany, amb la inestimable ajuda de la Rondalla dels Ports, vam donar un nou i poderós impuls a la tradició. A banda del ball (amb tota la solemnitat i molts valents dansaires, alguns vinguts de lluny), es va fer classe de ball, xerrades, dinar i ‘bureo’, que és com s’anomena a la festa que es feia als masos. Va anar molt bé, amb la participació de gent de totes les edats. Creieu-me si us dic que s’ho van passar millor que amb les actuacions habituals a les festes, és a dir, les orquestres carregades de llums, de decibels i de músiques adotzenades.
Ara cal esperar que la revifada es mantingue els anys a venir. Si no, d’ací una centúria, un grupet de torredarquins hauran de tornar a començar.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 124, gener 2014
Podeu completar aquesta crònica (amb imatges i enllaços) en aquest altre post d’aquest blog