Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:
- El Mundo: El pastor aragonés que sueña con salvar el dialecto ‘belsetán’
- El País: Xordica o la resistencia aragonesa
- Eldiario.es: L’aragonés de Zaragoza ye bien vivo
I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).
- Aragón promueve el secesionismo en los colegios
- El PP velará por acabar legislatura sin la “fabla” y la “nazión con z” de CHA
Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?
Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:
