//Ramon Sistac
Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra). Ara bé; des del punt de vista semàntic, no hi ha color. Malgrat el problema evolutiu de les vocals, se’m fa una obvietat que la porra té forma d’all porro. I que el porró —que a muntanya se’n diu també porro— també hi està relacionat, qui sap si per la forma allargada dels brocs. El porro ‘cigarret d’herbes estupefaents’ és la mateixa història, i possiblement ha passat al castellà des del català, encara que caldria comprovar-ho documentalment. I, parlant de porros (els alls), no em puc resistir de fer esment d’una magnífica sopa basca: la porrusalda, una escudella rural d’aquelles de reviscolar un mort, força més contundent que la seua parenta fina, la vichyssoise snob i amanerada. Continuar llegint… Porra » Temps de Franja