// Marina d’Algars
Estem de tertúlia una alcaldessa de la Ribagorça, un diputat en actiu i una servidora. Comentem el premi Desideri Lombarte i la difusió important de l’obra de Jesús Moncada que fa el grup de teatre La Garbinada de Mequinensa. Estem d’acord que Camí de sirga ens va marcar com a lectores, com a lectors, com a persones. Mentrestant l’alcaldessa parla amb el mòbil: sí, sí… és lo camí de cabres de la partida nord. Disculpeu, ens diu. I continuem. De nou el telèfon: No et preocupos que ara miraré si avui s’acaba el termini per a la subvenció, tranquil, ara ho miro i te truco. Ho sento, perdoneu però és urgent. Consulta uns BOAs des del telèfon i marca el número anterior per a fer uns comentaris sobre unes subvencions. L’amic diputat i jo parlem de literatura a la Franja. L’alcaldessa intenta participar de la nostra conversa però torna a sonar el telèfon: Sí, sóc jo, no, no avui estic fora, a Saragossa, per qüestions de l’alcaldia, tornaré dilluns però quan arribi ho prepararé i ja ho tindràs. I així durant molt de temps fins que decideix desconnectar el mòbil per a poder dinar i participar de les nostres converses. L’alcaldessa comenta: Al meu poble ningú vol presentar-se a l’alcaldia. El polític proposa fer una crida amb el perfil de les candidates i candidats a alcaldesses o alcaldes: Es busca persona disposada a treballar 24 h al dia, amb capacitat de resolució de totes les qüestions que es puguin platejar amb eficàcia i diligència, disposada a rebre crítiques habituals a la seua gestió municipal, solidària i desinteressada ja que si es fixa un sou serà considerada com a oportunista. No és estrany que hi hagi una vacant a l’alcaldia. Potser s’haurà de posar als nostres ajuntaments un cartell: Tancat per falta de titular.
Continuar llegint… Vacant a l’alcaldia » Temps de Franja