Quan es parla de frontera lingüística, sovint es pensa en barreres, en una acotació, ja que el mot s’ha emprat normalment per marcar dominis als quals s’atribueixen uns trets comuns. Per tal de marcar aquesta delimitació normalment es recorre al traçat d’isoglosses, aquelles línies imaginàries amb les quals s’assenyalen els límits d’un fenomen lingüístic determinat.
Ha mort Darío Vidal Llisterri, periodista i escriptor alcanyissà
// Mario Sasot
Obituari. La vida professional de Darío Vidal transcorre entre Barcelona, Saragossa i la seua Alcanyís natal, ciutat on va morir el passat 15 de maig i on va viure les seues últimes tres dècades desplegant una frenètica labor com a escriptor, dinamitzador i divulgador cultural.
En estos temps en que vivim de corbes, pandèmia, fases i demés, hem patit moments tensos en que s’ha centrat l’atenció en determinats animals sobre los que carregar tota la culpa de la nostra desgràcia. Així, hem assistit a l’assenyalament del simpàtic murcegot com a culpable de l’origen de la pandèmia i en certa manera ha hagut una mena d’enamorament per part de determinades persones cap a la bestiola, de forma que han viscut l’experiència com un apropament sense precedents a la vida salvatge.
Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.
Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix.