// Tuabech Terès Antolín
Recordo que, quan tenia cinc anys, tots els personatges que apareixien a la televisió —tant sèries, com pel·lícules, com programes del dia a dia— eren blancs: els protagonistes, els presentadors, els dibuixos animats… fins i tot els extres de les pel·lícules eren tots blancs.
Les noies eren rosses, amb el cabell llis i llarg, amb ulls blaus, verds o d’un castany clar molt bonic, llavis fins i un nas estret i recte. Les poques noies que se suposava que eren negres o d’una altra ètnia, tenien una aparença el més semblant possible a la d’una noia blanca, com a Espies de veritat: cabell llis, la pell molt clara —per a una persona negra—, i ulls també clars.
No va ser fins que tenia uns dotze anys que vaig veure per primer cop una persona negra a un programa de televisió espanyol. Del programa, no en recordo el nom, però sí que recordo que era una noia molt lletja que feia el paper d’una prostituta que amb prou feines parlava el castellà. Hauria d’esperar fins als quinze anys per veure una noia negra guapíssima, amb el cabell ‘afro’ i que no estava estereotipada, aparèixer en una pel·lícula espanyola.
El fet de no veure a gent que s’assemblés a mi representada en els mitjans espanyols, va ser la raó per la qual sempre he optat per consumir sèries, pel·lícules i programes de mitjans de comunicació estrangers, específicament dels Estats Units, Canadà i Regne Unit. Gràcies a aquests programes vaig poder veure que la gent com jo també podem ser advocats, metges, presidents, actors, cantants, empresaris, esportistes…
Si no hi ha diversitat en els mitjans de comunicació, la idea que reben les nenes i noies, joves i influenciables (com jo quan tenia sis anys), en veure qualsevol pel·lícula, sèrie o programa de qualsevol mena, és que si no ets una noia blanca, amb el cabell ben llis, el nas estret i recte, els llavis fins i ulls de color clar, no pots ser res més que una prostituta, un immigrant que faria qualsevol cosa per aconseguir el visat o un delinqüent. A més a més, no pots ser atractiu de cap manera.
És per això que crec que els mitjans de comunicació tenen un paper crucial. Ells han de ser qui fomentin la representació i la diversitat; d’aquesta manera noies com jo no tindrem l’autoestima pel terra perquè creiem que no som guapes. Això s’aplica a tot, tant a la raça com als diferents tipus de cossos, d’orientació sexual… La representació i la diversitat poden canviar per complet l’autoestima i la percepció d’un mateix.
Source: La importància de la representació en els mitjans de comunicació » Temps de Franja