La Franja

Breu història de la llengua lapao (Sebastià Alzamora).

L´IEC diu que el nom de Lapao és contrari a la convenció científica – Diari de Girona.

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La nova llei de llengües de l’Aragó: Un lapo en toa la cara.

Quan era petit, els nanos més quinquis de vegades t’amenaçaven dient coses com “te vi echar un lapo ‘n toa la cara”. El lapo era un gargall, una escopinyada. Això mateix és el que està a punt de fer el govern aragonès amb els frangencs i els aragonesoparlants: humiliar les seves llengües fins al punt de convertir-les en innominables. No sols no són oficials, no sols no reben cap mena de suport des de les institucions, no sols no són ensenyades amb un mínim de dignitat. No, amb això no n’hi ha prou. Aquestes llengües no tenen ni tan sols dret a nom i, per tant, d’ara endavant s’hauran d’anomenar amb circumloquis i signles. Són com Voldemort als llibres de Harry Potter, l’innominable. Tant se val que les dues estiguin en gravíssim perill de desaparició, del que es tracta és d’empènyer-les una mica més cap a la liquidació. Aquest és el tractament que els atorga l’Espanya castellana tot i no haver-li generat mai problemes socials: el menyspreu, la negació, la reducció a l’absurd de la sigla vergonyant.

Si us ve de gust, podeu seguir aquesta entrevista sobre el tema amb el sociòleg Natxo Sorolla. O potser no podreu, perquè parla LAPAO i no hi ha subtítols… En tot cas, encara sort que n’hi ha que s’ho prenen amb ironia, com els autors del nou mapa lingüístic d’Aragó que m’han fet arribar.

‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ – VilaWeb.

‘Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants de la Franja de Ponent’ i una ‘gasòfia’. Així defineix la llei de llengües aragonesa –que s’aprova avui– el batlle de Benavarri (Ribagorça), Alfredo Sancho. Tot i que és castellanoparlant, d’ençà que va aparèixer l’avantprojecte de llei del govern hi ha plantat cara juntament amb més ajuntaments de la Franja. En aquesta entrevista, avisa que el català pot acabar desapareixent i que s’ha volgut fer ‘igual que els blavers al País Valencià’.

—Fa un any, els municipis de la Franja vau fer front comú contra el projecte de llei de llengües.
—Vam fer front comú quan es va guanyar la moció del Consell Escolar de l’Aragó contra l’avantprojecte, per manifestar-nos contra la llei i també per defensar el català a l’IES Graus. Què ha passat en aquest temps? Que el corró ha funcionat: a l’IES Graus ja no s’hi fa català. I el projecte del govern va entrar a les corts a la tardor sense tenir en compte cap de les consideracions del Consell Escolar. Se n’ha fet un cas nul. La llei és una gasòfia, una vilesa. Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants d’aquesta zona.

—La situació de la llengua ja era delicada. I hem passat d’una llei tova a una que desprotegeix el català, el menysprea i li’n nega el nom…
—S’havia aprovat una llei de mínims la legislatura passada, sí. Reconeixia la realitat trilingüe de l’Aragó, i permetia de fer petites passes perquè cadascú adaptés la seva situació particular a la nova llei. Però després d’aprovar-la es va canviar el govern i tot es va aturar i es va boicotar. El nou govern ho va aturar en sec.

—Quines conseqüències tindrà, a la pràctica, aquesta llei?
—Ui, bona pregunta. La consellera de Cultura ens ha dit que es podrà continuar impartint català. Però, és clar, es dirà ‘català’? O en diran ‘LAPAO’? Continuarem certificant amb la Generalitat el nivell C? O què farem? Hi ha tot un seguit d’interrogants damunt la tala. Ella diu que no hi haurà cap problema, però el fet és que durant aquest any ja no s’ha pogut fer català a tercer i quart d’ESO a l’IES Graus. A banda, per a la gent, no sé si tindrà més incidència: la gent que parla català el continuarà parlant, i els qui no, no. Pel que fa al foment de l’ús del català, dependrà de la sensibilitat de cada ajuntament i de les dificultats que tinguem, tant pel que fa a la llengua com per la qüestió econòmica, que, encara que no ho sembli, influeix.

—Si cada vegada és més absent de les escoles i hi ha menys possibilitats d’aprendre’l, encara perillarà més?
—Sí, i pot passar que acabi desapareixent. Si a l’ensenyament no es protegeix la llengua i no se’n fomenta i es continua oferint l’opció d’aprendre’l, al final tot serà en castellà. Passarà un temps, no sé quant, però al final els límits de frontera administratius seran els que marcaran la llengua. Perquè la realitat s’imposa.

—És difícil de plantar cara a la llei? Tenen poc marge de maniobra els consells escolars?
—Pràcticament gens. A tot estirar, es podria intentar com a activitat extraescolar. Però en un moment com aquest, amb una situació econòmica com la que tenim, tothom va carregat. S’ajunta tot. És la millor excusa per a liquidar unes quantes coses de cop.

—Des dels ajuntaments de la Franja, teniu pensat fer alguna cosa?
—Encara no n’hem parlat. La gent té tants fronts oberts! Supressió d’oficines comarcals agràries, de cursos escolars, de professorat de la comarca, de l’oficina d’ocupació… Hi ha la sensació que t’envesteixen per totes bandes. Cada dia fem protestes! No ens aturarem i lluitarem tant com calgui, però tenim davant una muntanya gegant. I una qüestió molt important: la llengua, tradicionalment, es fa servir per despistar-nos i desviar l’atenció. Això a la resta de l’Aragó els importa un rave! Ni ho entenen. Aquí estem sols en la lluita contra els elements.

—A la Franja sí que deu haver-hi força unanimitat contra la llei…
—Sí, però precisament a la Franja és també on hi ha els grups d’on han sortit les iniciatives per fulminar el català. Això cal tenir-ho clar. Diverses associacions, reunides en la FACAO, han fet tant com han pogut perquè això passés. Sense aquests grups, no crec que existís aquest projecte de llei. Són gent de la Franja que insisteixen que no parlem català, sinó benavarrès, etc.

—Com fan alguns a les Illes i al País Valencià?
—Sí. Han volgut fer igual que els blavers al País Valencià. Si allà van aconseguir que el català es digués ‘valencià’, aquí ara volen que es digui ‘LAPAO’. I justament els qui defensen que es parli ‘benavarrès’ i diuen que la llei donarà més capacitat i respectarà la llengua són els qui no fan res, i la volen deixar morir.

—Per què aquesta obsessió per la llengua, que ratlla l’odi?
—És una qüestió de veïnatge. A vegades, des de totes dues bandes s’han fet coses que no ajudaven. I a la Franja hi ha hagut un sentiment anticatalà que ha portat a aquestes iniciatives. En comptes de veure-ho com una situació normal i cultural, ho han portat al terreny polític i als budells. Han posat els budells damunt la taula en comptes del cervell, i això posa fi a l’entesa, al raonament i a la lògica. De fet, algú ha aportat cap document científic que digui que la llengua de la Franja no és català? No. Tots diuen que és català. Però no ha servit de res. Aquesta nova llei no té cap mena de rigor, però igualment s’aprovarà.

Notícies relacionades

• El català, menystingut per llei a l’Aragó des d’avui (09.05.2013)
• Una aplicació per a traduir el LAPAO al català (08.05.2013)
• El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català (24.03.2013)
• Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català (06.03.2013)
• Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ (29.09.2012)
• Rebel·lió de batlles de la Franja contra l’atac al català (04.07.2012

Convergència Democràtica de la Franja: La LAPAO se basa en el anticatalanismo. diariovasco.com.

COMUNICAT DE PREMSA

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) fem públic el nostre enèrgic desacord, quant a la imminent aprovació del Projecte que Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, manifestant que:

1. La Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l’Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). És vergonyós que s’usi aquesta Carta, ratificada per l’Estat, com a base jurídica de l’Exposició de Motius d’aquest projecte de llei.

2. L’Aragó té una realitat lingüística trilingüe i així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol del territoris catalanoparlants.

3. La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l’aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja.

4. El projecte de llei reconeix el dret a l’ensenyament de la LAPAO. L’ ensenyament d’aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l’ensenyament de la llengua catalana per a la nostra població escolar.

5. Així mateix,  tots els centres educatius amb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l’alumnat del territori,  a més del dret a rebre l’ensenyament de la llengua pròpia.

6. Quant a la relació amb les administracions, els administrats tenen potestat d’ús de la LAPAO a més a més de l’ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l’statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.

És per tot això que CDF mostra el seu absolut menyspreu a aquesta proposta de llei que supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l’anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.

La Franja, 7 de maig de 2013

Per a més informació, contacteu amb la Secretaria de Comunicació de CDF.

Què en pensen al Matarranya.
http://www.324.cat/video/4568311/Que-en-pensen-al-Matarranya

Manifest de les associacions de la Franja contra la Lley de Llengües del PP-PAR | Mas de Bringuè.

Manifest contra la Ll. de Ll. (preteu aquí per a llegir lo Manifest)

 

Així queda el mapa lingüístic d’Aragó amb la nova Llei

Jotetes escrites a corre-cuita un dia desprès | Lo finestró del Gràcia.

Con un par de lenguas más,
¡o que contentico estoy!:
LAPAPYP es una de ellas,
y con LAPAO tengo dos.

La gran lengua aragonesa
de lindos lugares propia,
pide que cambien su nombre
y que le  llamen LAPOLLA.

Si el PP y el PAR no quieren
hacer un cambio tan grande,
nos hemos de ver las caras
delante los tribunales.

Si eres veí de la Franja
i parles lo català,
marxa aviat a Catalunya,
a l’Aragó viuràs mal.

Si eres de l’Alt Aragó
i parles l’aragonès,
o te’n vas cap a la Lluna
o te fas aviat francès.

Dolores bilbilitana,
de Ripoll és la Serrat,
llegenda per la primera,
l’altra nega el català.

La Herrero la portaveu
aragonesista, ho ès,
si no parla el català
ni tampoc l’aragonès?

La Ferrando del PP
que parla tant de diners
que deixi de cobrar el sou
per poder comprar cartells.

Ja en tinc seixanta més onze
i en vessa la indignació.
veient tanta estupidesa,
tinc ironia i humor.

Avui, ser d’Aragó i parlar el català o l’aragonés
és una de les coses menys serioses que es poden ser en aquest món.

La tertúlia – Televisió de Catalunya.

A partir del minut 48

L’assalt contra el català i el control de la perifèria – Editorial – VilaWeb.

Les corts aragoneses van consumar ahir l’atac legal contra el català i l’aragonès. La nostra llengua i la llengua privativa de l’Aragó han quedat completament despullades de tot suport legal i encara ridiculitzades amb l’ús d’aquests acrònims, tot això del LAPAO, que tanta fortuna han fet. És un atac contra el conjunt de la llengua catalana, però també un símptoma de por: munten barricades per provar d’impedir el contagi.

Entendre això és molt important. L’atac és contra tots els catalanoparlants. No únicament contra els de la Franja. La solidaritat entre els parlants de la llengua no ha de conèixer fronteres ni pot reconèixer gradacions. És el conjunt de la comunitat lingüística, que hi ha de respondre d’una manera directa i contundent.

Però, dit això, és evident que hi ha alguna cosa més. El batlle de Benavarri deia ahir a VilaWeb que el govern aragonès feia com havien fet els blavers al País Valencià. I això és cert. Però la pregunta que cal fer-se és per quin motiu ara?

Si agafem un mapa de la llengua catalana observarem una situació que difícilment podem passar per alt. Hi ha l’Alguer, Catalunya Nord i Andorra, que tenen situacions pròpies i peculiars. Hi ha el Principat, assetjat també, però que té les condicions per a resoldre els problemes lingüístics, gràcies a la independència. I la resta del territori, totes les terres sotmeses a l’estat espanyol excepte el Principat, viu per primera vegada en la història un atac coordinat i unificat contra la llengua, que es caracteritza per la voluntat de trencar-la i dividir-la.

No crec que siga casual, això, i pense que té una relació clara amb el procés d’independència de Catalunya.

És veritat que al País Valencià, autèntic punt clau del procés, la idea de negar que català i valencià siguen la mateixa llengua té una persistència més gran. Fa més anys que hi ha gent que ho intenta, amb èxit molt desigual. Però a les Illes és un fenomen completament nou, deixant de banda el gonellisme més folclòric. I a l’Aragó no s’havia vist mai, tampoc.

L’estat vol reduir la cultura i la llengua catalanes al Principat, perquè sap que després de la Catalunya independent la unitat de la llengua és la gran clau que obre la porta del retrobament. I per això, coordinadament i usant la mateixa tècnica, precisament ara vol negar la catalanitat de la llengua que es parla fora del Principat, de la manera més agressiva possible: negant-ne el nom, negant-ne la gramàtica unificada i trencant-ne el mercat cultural.

Potser Espanya s’ha resignat a perdre Catalunya i comença a mirar de no perdre la resta de la zona catalanoparlant. Però, com sempre, s’equivoquen. I en compte de la seducció usen la imposició, fins i tot a costa del ridícul. I això, ben mirat, podria ser, també, un símptoma enlluernador.

director@vilaweb.cat

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro – Opinió contundent – VilaWeb.

Fa bells anyos, en un acto d’homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d’o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d’Aragón, Gustavo Alcalde, d’o PP, preguntaba  a qui recibiba l’homenache “si el dialecto en qué había hablado era de la zona”. L’homenacheau heba feito parti d’a suya charrada en aragonés, en l’aragonés d’a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.

A realidat plurilingüe d’un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d’ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d’os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d’a suya zaguera lechislatura t’aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d’as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d’os suyos fablants. Dreito a l’amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d’asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d’as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a a os criterios de normalización, sin presencia dillá d’a aqueferada y activa sociedat civil que l’ha feito pervivir contra l’odio, o disprecio y as prebatinas t’amagar-la d’as politicas publicas.

Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d’os 45000 fablants d’o catalán y d’os 20.000 de l’aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombre d’as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d’antis.

Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista luenga sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas…Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L’aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d’acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d’una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d’una luenga. Pero que con o sin lei l’aragonés pervivirá ye cosa nomás que d’os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d’os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l’aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.

Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol.
Podeu trobar la traducció en català ací.

‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’ – VilaWeb.

Les Corts de l’Aragó van aprovar ahir amb els vots del PP i el PAR la nova llei de llengües, que menysprea el català i l’aragonès i elimina el reconeixement que tenien. La ‘llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó’, tot i que tingui aquest títol, deixa sense protecció administrativa el català i l’aragonès, als quals nega el nom i tot.

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Intervencions en un ple encès

‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest va ser el començament de la intervenció a les Corts de l’Aragó de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que va dir que era un dia trist per a la història de l’Aragó i es va mostrar indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües.

‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, va dir Ibeas.

I va avisar: ‘Avui les nostres llengües minoritàries són més minoritzades, són en un retrocés històric i són en un procés més gran de fragmentació dialectal. I l’aragonès, sense una mínima protecció, es morirà.’

Més crítiques

La llei també va ser criticada per l’oposició i el Consell Escolar de l’Aragó, però el govern del PP va ignorar tota veu contrària, i la va aprovar sense consens. Aquesta aprovació tan ràpida contrasta amb la tramitació de la llei anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d’avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va emetre ahir un comunicat contra la nova llei. Hi avisava que la confusió sobre el nom de les llengües, ‘deliberada o no, és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional’.

També els grups del Parlament de Catalunya han defensat aquesta setmana que la llengua de la Franja de Ponent és el català. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, a més, han assegurat que es tracta d’una decisió amb ‘clara voluntat política’ i amb ‘manca de sentit comú’.

Informació relacionada

‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’. Entrevista al batlle de Benavarri, Alfredo Sancho,

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

La fi del català a la Franja?

La nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la constitució espanyola i acords europeus

PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal.

Emma Zafón

Las Cortes de ayer durante la votación del texto, que salió adelante con la mayoría de PP y PAR

Aragón centró ayer la polémica a nivel nacional con la aprobación definitiva de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, cuyo contenido más llamativo es que se sustituye el catalán por la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental. Abreviada como lapao, el experimento promovido por la mayoría de PP y PAR generó un debate político tenso que fue seguido desde instituciones, personalidades de la cultura, asociaciones y desde las principales redes sociales.

 

La mayoría, para referirse al lapao como «sandez», «esperpento», «vergüenza» o «hazmerreír». Otros, los menos, para vanagloriarse de que por fin el catalán ha desaparecido de la normativa lingüística aragonesa. Lo cierto es que la bola del proceso legislativo y su posterior votación sigue creciendo y dando pie a todo tipo de sátiras y polémicas.

Como ejemplo de lo primero, una empresa de Sabadell ya ha sacado al mercado una aplicación móvil para traducir del catalán al lapao. Y como ejemplo de polémica, el miércoles el PP de Cataluña se encargó de dar un tirón de orejas a sus compañeros de partido en Aragón diciendo que en la Franja «todo el mundo sabe que se habla catalán», en palabras del portavoz parlamentario, Enric Millo.

No es una afirmación descabellada dentro del PP. La primera ley de protección que reconocía al catalán y al aragonés se aprobó en 1999 bajo el mandato del expresidente popular Santiago Lanzuela. Y hasta hace unos días, la portavoz actual del PP en la materia, Maria José Ferrando, utilizaba el término catalán para referirse al idioma. Hasta verificó que si se impartían clases de «aragonés oriental» o lapao, la responsabilidad debería recaer sobre filólogos catalanes.

Analizándola de cerca, la ley actual no difiere sustancialmente de la anterior de no ser por la creación de dos nuevos idiomas. Al lapao de la Franja se suma el lapapyp (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica), anteriorimente conocido como aragonés. El cambio ha herido sensibilidades y algunos analistas ya avanzan que la ley autonómica podría inclumplir la Constitución, el Estatuto de Autonomía y la Carta Europea de las Lenguas.

Los dos primeros textos serían incompatibles de acuerdo a sus artículos 3 y 7, respectivamente, que velan por el respeto de todas las lenguas españolas y prohiben la discriminación por este motivo. La Carta Europea de las Lenguas se encarga de proteger las minoritarias en su artículo 7. Esta denuncia sobre supuestas incompatibilidades fue argumentada ayer en el pleno por el portavoz de IU, Adolfo Barrena.

Del «engendro» a la satisfacción
Para gustos, ley de Lenguas. La frontal oposición que ha recibido el texto por parte de la comunidad científica y de expertos lingüistas choca con el buen sabor de boca con el que cierran este episodio la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, Facao. Los primeros han acabado encajando el golpe con humor.

Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad de que ayer no le entendieran en la comarca catalana de La Noguera, el expresidente de la Asociación Cultural del Matarraña, José Miguel Gracia, se mofaba de que ahora podía incluir un idioma más en su currículum. Bromas aparte, ambos reiteraron la difícil situación en la que quedan el catalán y el aragonés. Sorolla teme que la ley sea el punto de inflexión para que el castellano empiece a ganar terreno al catalán como lengua cotidiana.

Según los datos que el sociolingüista recopiló en un estudio, la Franja es el territorio catalanoparlante con más usuarios. Hablan y entienden el catalán el 90% de personas, muy por encima de provincias como Alicante donde apenas llega al 20%. En el uso doméstico, el 80% de aragoneses bilingües lo utilizan en casa frente al solo 50% de catalanes y baleares.

«El uso está consolidado entre personas de mediana y avanzada edad pero el elevado porcentaje podría retroceder entre los más jóvenes si no se promueve el idioma» concluyó Sorolla.

Los miembros de Facao discrepan con el experto ya que para ellos la nueva ley supone un gran avance. Tanto es así que una docena de personas de esta asociación estuvieron presentes en Las Cortes durante la sesión plenaria. «La ley nos gusta porque reconoce nuestras lenguas propias y contribuirá a fomentarlas y a conocerlas», explicó el presidente de Facao en el Matarraña, Luis Gascón.

Su formación no fue la única que se concentró ayer en Zaragoza. Facao coincidió en la sesión del pleno con las Juventudes de ERC en la Franja, que lucieron una pancarta en la que se podía leer: «A La Franja en català». Llevaban pegatinas rojas en la boca para denunciar la situación.