Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

1238tw1.jpg (Imatge JPEG, 736×590 píxels).

Font: Forocoches

La Generalitat ve innecesario distinguir el catalán y el aragonés del área oriental.

Las Cortes de Aragón votan el jueves la ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias que ha generado grandes controversias.

La Generalitat de Cataluña considera que es “innecesario” que en Aragón se haga una distinción normativa para que el catalán que se habla en la zona oriental de Aragón, la zona limítrofe entre ambas comunidades, pase a denominarse Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao).

“No entiendo nada, es una manera de hacer distinciones que es innecesaria“, ha afirmado Homs en la comparecencia de prensa posterior a la reunión semanal del Gobierno catalán.

Homs ha asegurado que no quiere entrar en enfrentamientos con el Gobierno de Aragón pero ha recalcado que no “comparte ni entiende” esta nueva denominación, con la que, ha advertido, “se podría introducir conflictividad en un ámbito en el que no existe”.

El Parlamento de Aragón vota este jueves la ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, una propuesta del Gobierno aragonés que, entre otros aspectos, estipula que el dialecto hablado en la zona limítrofe con Cataluña pasará a llamarse Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao).

El Govern ni entiende ni comparte la ley de lenguas de Aragón.

Homs subraya que el gobierno que preside Rudi “pretende imponer una realidad a través de una normativa”

Política | 07/05/2013 – 14:23h | Última actualización: 07/05/2013 – 17:08h

El Govern ni entiende ni comparte la ley de lenguas de Aragón

La popular Luisa Fernanda Rudi, durante su intervención en la segunda sesión del debate de investidura como presidenta de la Comunidad Efe / Javier Cebollada

Barcelona. (Redacción).- El portavoz del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha intentado no entrar en polémica con el gobierno aragonés tras conocerse que la nueva ley de lenguas de esta comunidad va a cambiar la denominación del catalán que se habla en la zona oriental por el acrónimo LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental).

Sin embargo, Homs ha remarcado que el ejecutivo catalán “ni entiende ni comparte” la iniciativa del gobierno que preside Luisa Fernanda Rudi al considerar que “es una vía que pretende imponer una realidad a través de una normativa”.

Homs ha subrayado que “la realidad es tozuda” y que “la convivencia lingüística” en la Franja es buena. Por ello, el portavoz considera que es “una forma de distinguirse totalmente innecesaria” y que introduce “elementos de conflicto potencial”.

La cámara parlamentaria de Aragón votará este jueves la ley de lenguas que da al catalán el nombre de lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) y al aragonés, lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (LAPAPYP). La normativa se aprobará previsiblemente con los votos del Partido Popular y del Partido Aragonés. El resto de grupos que integran la cámara (PSOE, CHA y IU) acabaron abandonando la comisión en que se tramitaba el proyecto por falta de acuerdo.

CHA busca apoyos entre diputados valencianos contra el fracking.

 

Diputados de CHA y la coalición valenciana Compromís suscribieron ayer un acuerdo para presionar contra el proyecto del fracking en el Maestrazgo, que afecta tanto a Aragón como a la Comunidad Valenciana. El documento fue bautizado como ‘Compromiso del Maestrazgo’ y apuesta por promover inversiones sostenibles en lugar de incentivar la especulación ligada a la industria gasista. Frente a los 90 millones de inversión que plantea la empresa Montero Energy en la zona, el ‘Compromiso del Maestrazgo’ no cierra la puerta a mejoras en el territorio y reclama aportaciones para proyectos sostenibles.
Es así como se materializa la reivindicación conjunta para iniciativas que reclaman ambas provincias como la A-68. La reclamada infraestructura es un pilar fundamental dentro del acuerdo suscrito. Los responsables anunciaron que presentarán iniciativas en todos los ámbitos para culminar la A-68 y que «el sector turístico y el tejido productivo de ambas provincias incrementen su competitividad».

Tanto los diputados de CHA como los de Compromís pusieron así de manifiesto el futuro que reclaman para el Bajo Aragón y la provincia castellonense.

Al acto asistieron los aragonesistas José Luis Soro, presidente de CHA, Adolfo Villanueva, Secretario Territorial, y Joaquín Palacín, diputado autonómico; y Enric Nomdedéu, portavoz de Compromís en la Diputación de Castellón, y Josep Maria Pañella, diputado en las Cortes valencianas.

Poco futuro en el Maestrazgo
Los siete geólogos de la Universidad de Zaragoza que se han ofrecido a asesorar de forma gratuita a los ayuntamientos han destacado el escaso futuro que previsiblemente tendrá el fracking en el Maestrazgo. Quien se ha encargado de coordinarlos es una de las voces opositoras al proyecto más relevantes en Aragón, el experto José Luis Simón. Sus argumentos contra la técnica son duros aunque no representan necesariamente al conjunto de sus compañeros.

Por ejemplo, el también geólogo Marcos Aurell, reconoce que la dependencia energética de España respecto al exterior no es buena y que la explotación de yacimientos de gas podría solucionar esta desigualdad. Sin embargo, lamenta que las reservas del Maestrazgo podrían no responder a las expectativas que se han creado las empresas. «Por lo que sabemos, los indicios de que exista un rico yacimiento de hidrocarburos en el Maestrazgo son bastante débiles», sostiene Aurell.

Y no solo ocurre con esta zona, sino que la burbuja del gas no convencional podría desinflarse rápidamente en el conjunto del país. Según el geólogo, solo la cuenca del País Vasco y Navarra podría tener riqueza suficiente para que valga la pena realizar la inversión industrial. «Los permisos solicitados cercanos a la cuenca del Ebro no van a tener mucho futuro», avanza. Desde hace una semana y junto a seis compañeros, Aurell está a disposición de los ayuntamientos de Cantavieja, Mirambel, Tronchón, La Cuba, Fortanete y La Iglesuela.

Fotos de la cronologia.

 

Les tribulacions d’un aragonès a Catalunya | Núvol.

Fa 16 anys que visc a Catalunya i he discutit amb to més o menys amable amb gent més o menys informada sobre temes com el matrimoni entre Peronella i Berenguer, el compromís de Casp, els Reis Catòlics, Felip V, la Guerra de la Independència, la Guerra Civil, Franco i multitud d’assumptes relacionats amb la història comuna entre Catalunya i Aragó. [Pots llegir l’article en castellà aquí]

 

Una vinyeta de Jan

En aquestes tertúlies esdevingudes en viatges de treball, menjars d’empresa, cavalcades dels Reis Mags, reunions amb amistats, etc., m’he esgargamellat intentant entendre per què Aragó no forma part de l’imaginari dels Països Catalans, malgrat que compartim un tronc històric comú, ambdós territoris s’han posicionat gairebé idènticament en els conflictes successoris fins a mitjan segle XIX, a les festes aragoneses també surten els gegants i els capgrossos, tenim el mateix patró (allà l’anomenem San Jorge), comprem llibres per les mateixes dates, hi ha mones de pasqua (menys que a Barcelona, però n’hi ha), sortim a agafar bolets a la tardor; a la terra de ma mare, Tarazona, es diu “tacas” a les taques, un “laminero” és un llaminer, “capuzamos a alguien” quan el submergim en aigua i cridem a les criatures “prau” perquè estiguin quiets; tenim la mateixa bandera (tret per l’escut: l’aragonesa porta escut i la catalana no) i som una colònia més o menys estable en algunes platges de la Costa Daurada. I, no obstant això, només recordo Pasqual Maragall, una vegada, durant tot aquell avalot de l’estatut, esmentar Aragó com a comunitat germana de Catalunya.

La majoria dels interpel·lats sobre això només han sabut respondre amb el tema de la llengua. A Aragó no es parla català, excepte a la franja més oriental, on, per cert, els seus habitants l’anomenen “chapurriau”. Per al qui no ho sàpiga, a més del “chapurriau” i el castellà, a Aragó hi ha altres llengües o parlars o dialectes com el patuès a Benasque o el cheso a Hecho. Això sí, no ocupen molt espai a l’estatut d’autonomia.

Totes aquestes discussions, a més, m’han servit per confeccionar, involuntàriament, un índex d’equívocs que segueixen ressonant en el patrimoni popular català i que a mi em causen perplexitat (i fins i tot rubor) cada vegada que els escolto, insisteixo, des d’una perspectiva estrictament aragonesa.

Au, aquí teniu els més habituals:

“Catalunya és anterior a Espanya”. Efectivament, la va delimitar per primera vegada Jaume I d’Aragó en el segle XIII, com a territori dins la Corona d’Aragó. Per ser pedagògics i no contradir Jordi Pujol, al qual vaig escoltar per primera vegada aquesta sentència, convé aclarir que és certa, però no correcta. La resposta correcta seria: “Catalunya, com a territori dins la Corona d’Aragó, és anterior a Espanya”.

“En la Diada es commemora la invasió per la força de Catalunya per part d’Espanya”: com a aragonès em sap greu particularment aquesta afirmació perquè Aragó i València també es van oposar al Borbó, però aquest ens en va donar amb una cullereta a Almansa el 1707. En realitat, Catalunya no era independent abans d’aquella guerra de successió ni ho seria després. El que demanava era un altre rei per a Espanya. Per cert, també van destruir els pocs furs que quedaven dels aragonesos i el Justícia (una institució, d’altra banda, feudal de dubtosa mena).

Un altre assumpte que crida l’atenció és la falta d’informació de la ciutadania catalana sobre la Guerra de la Independència. Com que aquesta expressió genera confusió amb l’altra “independència” de la qual ara es parla tant, alguns prefereixen anomenar-la la Guerra del Francès. Sigui com sigui, al començament del segle XIX un bon nombre de catalans i catalanes van lluitar fins a la mort a Girona contra les tropes napoleòniques per expulsar-les de la seva terra i demanar que tornés a Madrid el Borbó. Gairebé un segle després de la Guerra de Successió, els gironins tornen a vessar la seva sang perquè torni el Borbó. I quin Borbó! Ferran VII, ni més ni menys. Uf! És difícil empassar-se això, oi? Suposo que per això la Guerra de la Independència ocupa tan poc espai als llibres de text d’història que s’utilitzen a Catalunya. És una llàstima perquè aquí els saragossans i els gironins, una vegada més, vam mantenir la mateixa posició. Es recorden els dos llocs per les escabetxades que van suposar.

I seguint amb els llibres de text: “Catalunya és una comunitat autònoma dins la península Ibèrica que està dins Europa”. Em vaig trobar amb aquesta definició quan demanava la lliçó a la meva neboda de 12 anys que llavors estudiava 6è de primària en un col·legi públic de Barcelona. Quina definició tan anàloga a la de l’antiguitat de Catalunya contra Espanya.

La franja. Si el verger que comença per Fraga, si venim de Saragossa, hauria de ser part de Catalunya, ja que, segons vindiquen alguns, constitueix una frontera natural amb els Monegres i es parla català, el sud del delta de l’Ebre, no hauria de ser llavors part de la Comunitat Valenciana? No se m’acut millor frontera natural que la desembocadura d’un riu, i no hi ha impediments lingüístics.

La senyera. Quina diferència hi ha entre la bandera de Catalunya i la d’Aragó? Quan faig aquesta pregunta, veig en alguns ulls: “No sabia que s’assemblessin”. Després noto incomoditat en constatar que les dues banderes són idèntiques, tret de l’escut. La Catalunya medieval mai no va ser regne i per això no té escut reial. Jaume I, en canvi, sí que va donar la categoria de regne a la reconquerida València.

Deixeu-me acabar aquest decàleg involuntari amb un consell. He percebut durant aquests anys que als aragonesos se’ns coneix a Catalunya com “maños”. No hi ha cap problema si li ho diuen a un saragossà, però aneu amb compte. No digueu “maño” a un oriünd d’Osca, sobretot si veieu que porta a les mans una aixada.


Traducció d’Isabel Garcia. Podeu llegir l’article en castellà aquí.

L’ASCUMA organitza un taller de català per a millorar el vostre nivell i traduir el blog, la web i documents del vostre negoci turístic o empresa al Matarranya i al Baix Aragó.
 
El taller és gratuït, finançat pel GAL Bajo Aragón-Matarranya (OMEZYMA). Obtindreu un certificat d’assistència.
 
A més, us ajudem a preparar-vos per als exàmens oficials: Us podeu matricular ja a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el termini s’acaba el 30 d’abril.
 
El curs és intensiu de 40 hores i tindrà lloc al Centre d’Adults de Vall-de-roures en dilluns de 16,30 a 19 h i en dijous de 17,30 a 20 h.
 
Comencem el 6 de maig al 20 de juny.
Inscripcions fins al 3 de maig: A l’ASCUMA (tel. 978 851521) o al Centro de Adultos de Vall-de-roures (a l’Institut de Secundària) de 16 a 20 h de dilluns a dijous. 
 
ANIMEU-VOS-HI!!!


ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Aragó: regió d’Espanya o nació en construcció?
Dimecres 19 de juny
Ponent: Miguel Martínez Tomey (Chunta Aragonesista)
L’Estat espanyol ha tingut tradicionalment tres identitats nacionals en oposició: la catalana, la basca i la gallega. Tanmateix, hi ha altres identitats de caire més regional que també han experimentat algun grau de conflicte amb
la identitat nacional espanyola i que, com a conseqüència de la seva baixa intensitat, ens són més desconegudes. En aquesta sessió parlarem del cas de l’Aragó a partir d’una anàlisi sobre la seva trajectòria, el potencial actual en el
desenvolupament d’una identitat que vagi més enllà d’allò regional i les seves perspectives de futur.

Cicle Conferències CIEMEN-Nationalia: “Cap a una nova onada sobiranista?” 24.04-26.06.2013, 19:00 h. Sala Escarré. C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

La Ruta de los Tres Reyes tendrá presupuesto en mayo.

 

alt

Los alcaldes de Morella, Tortosa y Alcañiz, ayer, en el puente de la Vía Verde

Los alcaldes de Alcañiz, Juan Carlos Gracia Suso; Morella, Rhamsés Ripollés; y Tortosa, Ferran Bel, acompañados por el concejal de Turismo, Alfredo Ferré, se reunieron ayer en la ciudad catalana con el objetivo de buscar sinergias entre los tres municipios y avanzar en la reactivación del consorcio Ruta de los Tres Reyes, un organismo de promoción turística que, a pesar de crearse hace trece años, se ha mantenido inactivo durante los últimos años.

Los tres alcaldes anunciaron que antes de final de mayo se celebrará una asamblea para aprobar un presupuesto para 2013 y encargar las primeras acciones. Se trata de crear una nueva imagen corporativa, un proyecto de señalización mediante geolocalización y otro de promoción vía web. Finalizada la reunión, el alcalde de Tortosa enseñó a los ediles el resultado de la intervención sobre el puente del ferrocarril, todavía en obras, convertido ahora en vía verde que permite conectar la ciudad con Alcañiz.

Ferran Bel explicó que el objetivo del encuentro tiene como objetivo fundamental reactivar la Ruta de los Tres Reyes: “Queremos colaborar más estrechamente, y no sólo en cuestiones de promoción turística y cultural. Se trata de aprovechar sinergias entre los tres municipios más allá del turismo.” Bel recordó la participación de Morella en la última edición de la feria alimentaria FESTAST celebrada en Tortosa y avanzó colaboraciones similares en próximos certámenes feriales de las tres poblaciones.

Por su parte, el alcalde de Morella, avanzó otro de los proyectos con que trabajan dentro de la nueva etapa del Consorcio, consistente al organizar viajes para colectivos específicos, en este caso de gente mayor. A su vez, Juan Carlos Gracia, alcalde de Alcañiz, señaló que lo  más importando es relanzar un proyecto que puede ser muy positivo para los tres municipios. “Queremos hacer promoción dentro de nuestras propias ciudades pero también al exterior, para captar visitantes de todo España. Lo importante es que los tres municipios estamos completamente involucrados al hacer un proyecto creíble”, afirmó

Las fiestas del Sexenni de Morella, el mundial de MotoGP en Motorland Aragón o la Fiesta del Renacimiento de Tortosa, son algunos de los acontecimientos con más impacto que el futuro Consorcio quiere aprovechar para intensificar su promoción.

Facebook


El 12 y el 13 de abril en 9 Barris se hablará, se escuchará, se cantará, se bailará, se odiará y se amará en aragonés. ¡¡ ENTALTO LO PUEBLO !!

Las Cortes de Aragón se oponen a las servidumbres del aeropuerto de Alguaire – Radio Huesca.

Las Cortes de Aragón acordaban por unanimidad instar al Gobierno de Aragón a que se dirija al Ministerio de Fomento para solicitar la urgente derogación o corrección del Real Decreto 1422/2012, de 5 de octubre, por el que se establecen las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lleida-Alguaire para el territorio altoaragonés.

El diputado portavoz del Partido Aragonés (PAR) en la Comisión de Obras Públicas, Manu Blasco, era el encargado de defender la continuidad de las acciones puestas en marcha en defensa de las competencias e intereses, tanto autonómicos como municipales, derivados de las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lérida-Alguaire.

En la versión aprobada por unanimidad, se insta al Gobierno de Aragón a que se dirija al Ministerio de Fomento para solicitar la urgente derogación o corrección del Real Decreto 1422/2012, de 5 de octubre, por el que se establecen las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lleida-Alguaire, en el sentido de observar y respetar la participación y competencias de la Comunidad de Aragón, y para que establezca la mejor fórmula de cooperación entre el Ministerio de Fomento y los Gobiernos autonómicos de Aragón y Cataluña para buscar la mejor solución a este asunto consiguiendo optimizar el ejercicio de las competencias de las administraciones implicadas, para cumplir así los establecido en los respectivos Estatutos de Autonomía en cuanto al alcance territorial y efectos de las competencias.

De este acuerdo unánime, se remitirá copia al Ministerio de Fomento, a la Generalitat de Cataluña, a la Diputación Provincial de Huesca, a la Delegación del Gobierno en Huesca, a la Delegación del Gobierno en Lleida, a las comarcas de Cinca Medio y La Litera y a los municipios afectados.

Desde el Rolde Aragonés de Barzelona y Chundarata! os queremos invitar al ensayo abierto que haremos este jueves 14 de marzo en el Centro Aragonés de Barcelona con motivo de la celebración del Dia Internacional de Acción Contra los Grandes Embalses.

Hemos pensado en una jornada festiva para esta fecha donde podamos celebrar la segunda sentencia en contra del Pantano de Mularroya y la creciente sensibilización de la opinión pública en contra del recreciemiento de Yesa.

Defensemos a tierra! No más pantanos!! No al trasvase!!

Els interessats en realitzar les proves dels certificats de català que el plaç s’acaba el 27 de febrer per a la sol·licitud i el 28 per al pagament. Ho podeu fer tot per internet, entreu a gencat i cerqueu certificats de català. Més endavant sortiran les convocatòries a València i a les Escoles d’Idiomes.

Per a preparar-vos per a les proves podeu aprofitar els cursos que organitza l’ASCUMA, són gratuïts i, de moment, tot pinta que serà la darrera vegada que trobem finançament. Així que no deixeu passar l’oportunitat!
Us serviran per aprendre i millorar en l’escriptura en la nostra llengua, ajudar-vos a traduir el vostre web professional, o per a preparar-vos els exàmens oficials, o per obtenir punts de cursets… Cadascú tindrà els seus motius, però sobretot no deixeu perdre l’oportunitat, recordeu que es possible que esta sigue la darrera vegada que L’ASCUMA PUGUE ORGANITZAR CURSOS DE CATALÀ GRATUÏTS!!!
 
El curs és intensiu de 60 hores. S’ha sol·licitat realitzar-ne tres, a tres llocs diferents. Els horaris són provisionals:
VALL-DE-ROURES: dilluns de 16,30 a 19 h
CALACEIT: dilluns de 19,30 a 22 h
ALCANYÍS: dimecres de 19 a 21,30 h
Comencem el 4 de març i la sessió informativa serà el 25 de febrer.
Inscripcions: A l’ASCUMA o a l’Aula de Formación de Personas Adultas de cada lloc.
ANIMEU-VOS!!!
———————————————————-

CURS DE LLENGUA CATALANA

APLICAT AL SECTOR TURÍSTIC I DE L’EMPRESA

VALL-DE-ROURES

 

-Curs gratuït

-Certificat d’assistència de 60 hores

-Calendari: del 4 de març al 17 de juny

-Sessió informativa: 25 de febrer

-Horari: dilluns de 16,30 a 19 h

(també dijous ocasionals i dos eixides pràctiques d’estudis)

-Lloc: C. P. Educació de Persones Adultes de Vall-de-roures

 

Al nostre territori la llengua catalana pot ser una oportunitat important per millorar la qualitat en la comunicació del producte i, el més important, amb una inversió de 0 eur.

 

El fet de poder utilitzar la llengua pròpia d’una part important dels nostres turistes (catalans i valencians) millora la nostra imatge, ja que ens fa més propers al client i això, en criteris de màrqueting, s’entén com una oportunitat per a diferenciar-nos d’altres destinacions.

 

Durant el curs, t’ajudarem a traduir el web del teu negoci, el teu fulletó, la carta del menú,…

 

BENEFICIARIS

Agents econòmics i emprenedors de les comarques del Baix Aragó i el Matarranya,. Especialment:

-D’agricultors que diversifiquen les seues activitats en no agrícoles.

-Dones o jóvens a la recerca d’ocupació.

En el cas de quedar places disponibles, es podrien inscriure altres perfils.

 

Sectors professionals principals a qui es dirigirà el curs:

-Hostaleria

-Allotjaments de turisme rural

-Guies turístics

-Informadors turístics

-Empreses de turisme actiu

-Professions liberals relacionades amb el turisme i els segons residents: electricistes, fusters, obrers, etc.

 

MÉS INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.

C/ Major, 4 CP 44610 Calaceit – Telèfon 978 851521 – administracio@ascuma.org

INSCRIPCIONS: C.P. Educación de Personas Adultas,  Vall-de-roures (a l’institut), 16- 20 h

 

OBJECTIUS

OBJECTIU GENERAL

Millorar l’eficàcia dels participants en el seu negoci mitjançant l’oferta del seu producte en català com la llengua d’un grup important de la seua clientela (turistes, segons residents i poblacions veïnes).

 

OBJECTIUS ESPECÍFICS

-Adquirir els coneixements bàsics de l’ortografia i gramàtica de la llengua catalana per a aconseguir el nivell elemental en el registre escrit i un nivell alt en lectura i oral.

-Aprofundir en la comunicació oral amb l’aprenentatge de les expressions i el vocabulari específic dels sectors professionals dels participants.

-Practicar la realització de textos administratius i de les TIC en català dels tipus que puguen necessitar els participants en la seua activitat professional: respondre un mail, confirmar una reserva, escriure una carta, un menú, etc.

-Traduir documents de les TIC i altres sobre la comunicació dels productes dels participants: web, blog, fulletons, carta de menú, etc.

 

METODOLOGIA

Se seguirà una metodologia dinàmica i participativa. En la primera part es desenvoluparan continguts d’ortografia i morfosintaxi (blocs 1 i 2), mentres que la segona mitat es dedicarà a activitats de pràctiques amb documents de tipus turístic i empresarial i a la traducció dels materials dels alumnes.

 

PROGRAMACIÓ

Bloc 1: Ortografia (nivells B1 i B2)

Bloc 2: Morfosintaxi (nivells B1 i B2)

Bloc 3: Lèxic específic

Bloc 4: Textos de llenguatge comercial, turístic, hostaler i empresarial

Bloc 5: Aplicació a les TIC

 

ORGANITZACIÓ:

Consta de 60 hores: 50 hores presencials (45 hores de classe més 5 hores d’eixides de pràctiques d’estudi) i 10 hores no presencials (exercici pràctic de traducció) amb tutoria.

 

CERTIFICAT:

Al finalitzar el curs l’alumnat rebrà un certificat d’assistència i aprofitament de 60 hores.

Serà necessari haver assistit a un mínim del 80% de les classes i entregar els treballs  obtenint la qualificació d’apte.

 

MATERIAL DIDÀCTIC: S’entregarà un dossier de l’alumne.

 

DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR PER A LA INSCRIPCIÓ:

-Fotocòpia del DNI

-Justificant de la situació laboral: fotocòpia del rebut d’autònom, de la nòmina (només la part superior) o targeta de l’atur

-Fitxa d’inscripció firmada que li facilitaran al Centre

-Justificant d’ingrés de 7 € en concepte de matrícula al Centre

-Si no consta al DNI l’adreça de residència a les comarques del Baix Aragó o del Matarranya, certificat de l’Ajuntament.

 

TAMBÉ S’HA SOL·LICITAT EL CURS A CALACEIT I A ALCANYÍS

 

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Carles Terès presenta Licantropia.

Efe. Barcelona| 22/01/2013 a las 18:01     1 Comentarios

 

A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.

 

La novela 'Licantropia', de Carles Terès.. La novela ‘Licantropia’, de Carles Terès.. El diseñador gráfico Carles Terès, que se considera un escritor aragonés de lengua catalana, se estrena como novelista con ‘Licantropia’, un inquietante relato con hombres lobo, ubicado en las comarcas fronterizas de Aragón con Cataluña, con el que obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau.

Acompañado por el editor de Edicions de 1984, Josep Cots, el autor del Matarranya ha explicado este martes en rueda de prensa que ha construido una historia con un grueso argumental que transcurre en la actualidad, con un hombre feliz, de personaje protagonista, en un entorno idílico, “que no es tan bueno como parece”.

A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.

Residente en el pequeño pueblo de Torredarques (Teruel), Carles Terès ha reconocido que difícilmente hubiera podido escribir la novela si hubiera continuado viviendo en Barcelona -ciudad en la que nació hace 50 años, hijo de padres aragoneses- porque son las tierras en las que reside desde hace varias décadas las que le inspiran.

Por ellas pasea en muchas ocasiones en solitario, incluso de noche, “lo que va creando un poso”. “El tema fantástico siempre me ha gustado, a la vez que me interesa mezclar situaciones inquietantes con las de la cotidianeidad”, ha precisado.

Respecto a la lengua empleada en la novela, señala que ha realizado un “trabajo dialectal lo más cuidado posible, sin un exceso de barbarismos”.

Lector de Lovecraft y Edgar Allan Poe, tampoco ha escondido que le hubiera gustado escribir ‘La pell freda’, del barcelonés Albert Sánchez Piñol, una obra que le impresionó cuando la leyó por primera vez.

Nacido en Barcelona en el año 1962, Carles Terès vive y trabaja entre Torredarques y Alcañiz (Teruel), donde publica como columnista en medios locales como “La Comarca d’Alcanyís” y “Temps de Franja”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja