Skip to content

Archive

Category: Activisme

franjax.jpg (Imatge JPEG, 1024×343 píxels).

Los draps

Matarranya, Teruel
Zaire

Vistas de perfil:  696

Última sesión:  08/11/2009

Ver mis: Fotos
Para contactar con Los draps
URL de MySpace:
Los draps: Información general
Usuario registrado desde 22/07/2009
Sitio Web del grupo losdraps.net
Miembros del grupo
Discográfica Sin contrato discográfico

mitjançantLos draps en MySpace Música – Música Gratis en Streaming, Fotos & Vídeos.

Impulsen un manifest a favor del català a la Franja de Ponent

Recorden que la constitució espanyola afirma protegir la cooficialitat de les llengües

La llengua catalana a la Franja de Ponent compta amb el suport d’un nou col·lectiu que en defensa el seu ús en aquest territori. El filòleg Artur Quintana encapçala un col·lectiu de ciutadans que es declaren partidaris de l’ús i la conservació de la nostra llengua i, a través d’un manifest, expliquen que la Constitució espanyola protegeix la cooficialitat de les llengües minoritàries en territori d’ús habitual. Per això, lamenten que la proposició de Llei de llengües presentada pel Grup Parlamentari Socialista de les Corts d’Aragó no reconeix la cooficialitat de l’aragonès i del català a les respectives zones d’ús, així com també critiquen la forma d’escollir el futur Consell Superior de Llengües d’Aragó perquè dos terços dels seus membres seran escollits en funció dels “canvis polítics de cada moment”.

En el mateix manifest es critica que l’aprenentatge de la llengua pròpia sigui voluntari entre els funcionaris i que la toponímia oficial sigui la usada històricament a cada lloc a la vegada que troben a faltar l’ús de l’aragonès i del català a la televisió autonòmica.

Racó Català – Impulsen un manifest a favor del català a la Franja de Ponent.

Encuentro de dos rebeldes currantes



Ramón Mur

El sábado pasado fui testigo en Valderrobres del encuentro entre dos rebeldes currantes: el librero Octavio Serret y el escritor Jason Webster. Los dos son dos rebeldes contra el sistema y el poder por lo trabajadores, lo currelas, que son. Octavio vive de vender libros en un pueblo de menos de dos mil habitantes. Algo tan insólito que muchos no lo creen hasta que lo ven con sus ojos.

Octavio es trabajador rebelde contra ese conformismo congénito de nuestra tierra. Contra la supuesta racionalidad de muchos supuestos sensatos habitantes de esta tierra que siempre que escuchan hablar de algún proyecto ilusionante de desarrollo, contestan lo mismo:”Desengáñate, eso aquí no prosperará”. Esa forma de pensar es desintegradora de cualquiera ilusión, gafe y desmoralizadora. En definitiva, es la excusa de los vagos. Ni más ni menos. Ahora que estoy jubilado y tengo la oportunidad de pasar tantas horas sin clavar un clavo, lo he podido comprobar. La mayor revolución del hombre es el trabajo con un objetivo determinado a conseguir y la más grande rebeldía contra el conformismo y la sumisión es trabajar. Contra esa rebeldía no hay sistema ni poder político que pueda.

Y con ese rebelde currante, Octavio Serret, se econtró otro rebelde trabajador de 39 años, Jason Webster. Alto, fornido, purísimo anglosajón, no lo puede negar, llevó a Valderrobres el último libro suyo puesto a la venta por Octavio Serret: “La montaña sagrada”. Resulta que Jason, con su compañera Salud, una valenciana que es bailaora de flamenco, se ha apartado a vivir en una masía, al pie de Penyagolosa, en Castellón. Ha raconstruído con sus manos el medioderruido mas, desbrozado los bancales yermos, cultiva almendros, produce miel de abejas y ha replantado varias parcelas de su finca de encinas truferas.

Llevo leídas las cien primeras páginas de “La montaña sagrada” y no puedo dejar de pensar que ya, a la altura de mis 65 años, he perdido la fe y la esperanza que anidan en el alma de Jason Webster. Pero admiro y aplaudo su espíritu emprendedor, su rebeldía de trabajador, el mismo inconformismo currante de Octavio Serret. Los dos demuestran que eso de que “aquí no prospera cualquier proyecto” es una burda mentira.

mitjançantEntre páginas: Encuentro de dos rebeldes currantes.

LO CRESOL

Auctoritas i alienació

María Dolores Gimeno

L’11 de novembre passat se va celebrar a Alcanyís dins del Curso Interdisciplinar de Humanidades una taula redona sobre el “Present i futur de la llengua i literatura catalana a l’Aragó”, moderada pel periodista Ramón Mur. Grosso modo, los diferents professors implicats van efectuar una descripció dels aspectes lingüístics (Pere Navarro, dialectòleg de la Universitat Rovira i Virgili), la producció literària (jo mateixa, professora de literatura espanyola també a la URV), la situació legal (Artur Quintana, de l’IEC) i la implantació educativa a la zona (Pietro Cucalón, director del CRE de Castellote).

Los especialistes van parlar ex cathedra dels aspectes que coneixen des de la consideració científica de la llengua autòctona de l’Est d’Aragó com a dialecte occidental del català. Los arguments lingüístics van estar il·lustrats amb mapes de l’expansió de les llengües romàniques i altres sobre lèxic, fonètica i morfologia. Les dades sobre literatura van evidenciar una eclosió excepcional d’escriptors des de la dècada dels 80, paral·lela a la recopilació de la literatura tradicional. L’explicació de l’actual projecte de Llei de Llengües, que reconeix de facto però no de iure l’estatus oficial de català i aragonès, indica que tampoc ara se complirà lo mandat constitucional de l’article 3.2. I l’experiència de l’ensenyament del català va revelar la precària situació: ni materials didàctics ni preparació suficient dels mestres ni un marc legal per a l’assignatura, a diferència de la llengua estatal i de les estrangeres.

Algunes intervencions del públic van presentar la cara dels prejudicis vigents, fills de la ignorància o de la càrrega política que arrossega lo català a l’Aragó. L’argumentum ex auctoritate, generalment acceptat als àmbits científics estrictes, pareix insuficient als humanístics, en què intervenen sentiments i vísceres en detriment de la raó objectiva. Cal molta reflexió i diàleg per tal d’acabar l’alineació —terme marxista destacat per un assistent­— d’alguns catalanoparlants aragonesos, que li neguen a la llengua pròpia lo nom consensuat pels lingüistes i la dignitat i necessitat d’estudiar-la, utilitzar-la en públic o transmetre-la als seus fills. Humani nil alienum (res humà m’és estrany) diuen a Alcanyís, premissa que haurem d’adoptar per construir la unitat sociolingüística.

Viles i Gents

13 November, 2009

La diputada i les llengües

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

Si el PAR hagués llogat als seus elements més viscerals, per intentar aturar el Projecte de Llei de Llengües, no s’hagueren esmarrat massa del que hi va fer la diputada Herrero. Perquè la de Calanda és una estraleta de mà espargint odi a grapats contra els veïns catalans i el nom de la nostra llengua. I desprès de tanta vehemencia i contradiccions, l’abstenció del seu grup, que deixa tocats de l’ala als companys de viatge més extremats, entre ells, als que hi van pel Matarranya demanant que la gent firmo contra la seua llengua pròpia. Abstenció que es podrie tornar a repetir a l’hora de votar definitivament la Llei.
Ja vorem quin frofit treu el PAR en eixa guerra bruta que han muntat contra el sentit comú i la decència política, si tenim en compte que a moltes viles on ells tenen amanta presència, no paren de fer-se activitats en català. I als pobles governats per PAR i PP s’ensenye des de fa anys a les escoles.
Sembla que els promotors d’esta campanya d’esgaciladors sinse mida ni sentit, arriben tard, massa tard. Perquè ja és de tot punt impossible que puguen aturar l’apocada llei presentada a les Corts, i molt menys l’ample moviment cultural que s’estén, com taca d’oli, per tot l’Aragó on tenim llengua pròpia. I del que lo mateix Sr. Biel ha dit fa uns dies: «es un asunto del que a veces se habla “muy visceralmente” y del que a veces no se sabe cosas que se vienen haciendo desde hace 25 años sin queja».
Efectivament, vint-i-cinc anys d’ensenyament a les escoles, dotzenes d’escriptors premiats dintre i fora d’Aragó, centenars d’estudis i llibres publicats, suport institucional creixent, recuperació de l’autoestima en una part de la joventut, presència continuada i en augment als mitjans de comunicació… I la diputada, completament in albis, sinse entendre ni poc ni mica com sem la gent d’una part ben grossa del Baix Aragó.

Viles i Gents :: La diputada i les llengües :: November :: 2009.

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias

HUESCA, 14 Nov. (EUROPA PRESS) –

Un colectivo de ciudadanos partidarios del uso y la conservación de la lengua catalana en la Franja de Aragón, encabezados por el filólog Artur Quintana, afirman –en un manifiesto– que la Constitución española de 1978 protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias en el territorio de uso habitual, es decir, que autoriza a hacer co-oficiales todas.

En el manifiesto, lamentan que la proposición de ley de lenguas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de las Cortes de Aragón no reconoce la co-oficialidad del aragonés y el catalán en sus respectivas zonas de uso.

También critican la forma de elegir el futuro Consejo Superior de Lenguas de Aragón, porque dos tercios de sus miembros serán elegidos en función de “los cambios políticos de cada momento”.

Los activistas proponen que este Consejo establezca con el Institut d’Estudis Catalans idéntica a la que tienen las academias de la lengua española de países latinoamericanos con la Real Academia Española (RAE).

Los firmantes del “manifiesto” critican que el aprendizaje de la lengua propia sea voluntario entre los funcionarios, ya que consideran que los escolares tienen derecho a recibir la Educación en su propia lengua. “La lengua propia debería formar parte obligatoriamente de los curricula escolares, garantizando unos mínimos”.

Según los impulsores de este manifiesto, con el actual redactado de la proposición de ley las lenguas propias de Aragón tienen menos derechos que las lenguas extranjeras, que “sí son de enseñanza  obligatoria”.

Asimismo, reclaman que la toponimia oficial sea la utilizada históricamente en cada lugar y echan en falta el uso del aragonés y el catalán en la televisión autonómica. También reclaman que en Aragón se puedan ver canales televisivos de otras comunidades que emiten en catalán.

Los firmantes son Artur Quintana; el presidente de la Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia; el presidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Pep Labat; el secretario general del Centre d’Estudis Ribargorçans, Carles Barull; el presidente de los Consells Locals de la Franja, Francesc Blanch, y la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga (Huesca), Marta Canales.

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias. europapress.es.

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias

HUESCA, 14 Nov. (EUROPA PRESS) –

Un colectivo de ciudadanos partidarios del uso y la conservación de la lengua catalana en la Franja de Aragón, encabezados por el filólog Artur Quintana, afirman –en un manifiesto– que la Constitución española de 1978 protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias en el territorio de uso habitual, es decir, que autoriza a hacer co-oficiales todas.

En el manifiesto, lamentan que la proposición de ley de lenguas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de las Cortes de Aragón no reconoce la co-oficialidad del aragonés y el catalán en sus respectivas zonas de uso.

También critican la forma de elegir el futuro Consejo Superior de Lenguas de Aragón, porque dos tercios de sus miembros serán elegidos en función de “los cambios políticos de cada momento”.

Los activistas proponen que este Consejo establezca con el Institut d’Estudis Catalans idéntica a la que tienen las academias de la lengua española de países latinoamericanos con la Real Academia Española (RAE).

Los firmantes del “manifiesto” critican que el aprendizaje de la lengua propia sea voluntario entre los funcionarios, ya que consideran que los escolares tienen derecho a recibir la Educación en su propia lengua. “La lengua propia debería formar parte obligatoriamente de los curricula escolares, garantizando unos mínimos”.

Según los impulsores de este manifiesto, con el actual redactado de la proposición de ley las lenguas propias de Aragón tienen menos derechos que las lenguas extranjeras, que “sí son de enseñanza  obligatoria”.

Asimismo, reclaman que la toponimia oficial sea la utilizada históricamente en cada lugar y echan en falta el uso del aragonés y el catalán en la televisión autonómica. También reclaman que en Aragón se puedan ver canales televisivos de otras comunidades que emiten en catalán.

Los firmantes son Artur Quintana; el presidente de la Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia; el presidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Pep Labat; el secretario general del Centre d’Estudis Ribargorçans, Carles Barull; el presidente de los Consells Locals de la Franja, Francesc Blanch, y la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga (Huesca), Marta Canales.

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias. europapress.es.

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Convergència de la Franja impulsará una campaña de sensibilización sobre la TDT PDF Imprimir E-Mail

FRAGA/. 6 de noviembre.
Convergencia Democrática de la Franja (CDF) impulsará una campaña de sensibilización social y participará en una iniciativa legislativa popular para que, una vez se produzca el apagón analógico (a partir del 1 de enero de 2010), los habitantes del Bajo Cinca puedan seguir sintonizando los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió.
Marta Canales, secretaria de organización de Convergencia Democrática de la Franja, presentó en rueda de prensa estas dos propuestas de su partido en relación al apagón de la televisión analógica y la imposibilidad de ver los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió en la comarca del Bajo Cinca a través de la TDT.
La campaña de sensibilización social arrancará el 12 de noviembre y llevará como lema “Volem TV3 al TDT”. La fecha elegida no es gratuita: el 12 de noviembre faltarán 50 días para la desconexión analógica. A partir de ese día, miércoles 12 de noviembre, en la sede del partido se llevará una cuenta atrás hasta el 31 de diciembre. Con esta campaña, Convergència Democràtica de la Franja pretende sensibilizar a los habitantes de la comarca del Bajo Cinca de que a partir del 31 de diciembre de 2009 no será posible ver, por TDT, los canales de televisión en lengua catalana, como TV3 o el Canal 33.
La segunda propuesta tiene que ver con la adhesión de Convergència Democràtica de la Fraga a una iniciativa legislativa popular (ILP). Desde diferentes ambitos lingüísticos se pide una solución global a los problemas de recepción de canales de lenguas minoritarias fuera de su territorio. Según Marta Canales, secretaria de Organización de CDF, “no es un problema únicamente de nuestra zona, sino que afecta las televisiones autonómicas de Galicia y el Pais Vasco, cuyas zonas limítrofes tampoco recibirán su señal de la TDT”.  Esta iniciativa legislativa popular se apoya en el artículo 11.2 de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, “que garantiza que la señal de radio y televisión en una lengua minoritaria no quede supeditada a las fronteras administrativas, sino que debe regirse por la zona de habla del idioma”, explicó Marta Canales.
Para que esta inicitiva legislativa popular se estudie en la Mesa del Congreso es necesario recoger 500.000 firmas antes del 24 de marzo de 2010. En Fraga, la recogida de firmas se realizará en la sede de Convergència Democràtica de la Franja, de lunes a viernes, de 19 a 21 horas. Cualquier colectivo interesado se puede adherir a esta iniciativa, y a título individual se puede ser fedatario (persona que recoge y da fe de las firmas). Más información en la web  www.televisiosensefronteres.cat.
Convergència Democràtica de la Franja pide que esta situación se resuelva a nivel estatal, tal y como se ha vertebrado el despliege de la Televisión Digital Terrestre.

SITUACIÓN ACTUAL
El 31 de diciembre de 2009 se procederá al apagón analógico del repetidor de Alpicat, que permite la emisión de los canales de lengua catalana a 18 municipios de Huesca y Zaragoza.  A partir de ese momento, solo exisitirá la emisión de la televisión digital terrestre (TDT) que no garantiza la recepción de estos canales fuera del territorio catalán.
Actualmente, hay reuniones entre los servicios técnicos de las consejerías del Gobierno de Aragón y de la Generalitat de Cataluña, pero no hay ningún informe técnico, ni un acuerdo de reciprocidad.  Ninguna administración garantiza el derecho expresado en la Ley estatal, de seguir recibiendo los mismos productos televisivos que con la televisión analógica.

La voz del Bajo Cinca – Convergència de la Franja impulsará una campaña de sensibilización sobre la TDT.

VI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/Matarranya

VI JORNADAS CULTURALES DE LA COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

El Departamento de Cultura y Patrimonio Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya ha programado para los úl

VI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/MatarranyaVI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/Matarranya

timos tres fines de semana de noviembre diversas actividades con el objeto fomentar la cultura en general y de manera particular la literatura y las artes plásticas.  Están pensadas para que puedan servir también de plataforma para promocionarse los autores y artistas locales.  Incluyen presentaciones de libros, conferencias, exposiciones, recitales de poesía, música, teatro, talleres, etc., además de actividades de animación a la lectura en las bibliotecas.

Las poblaciones que albergarán las jornadas durante esta edición serán: Calaceite, Fórnoles, La Portellada, La Fresneda, Ráfales, Torre del Compte y Valjunquera.

El planteamiento de estas jornadas tiene como finalidad:
– Fomentar el acceso de la población a la cultura.
– Fomentar la lectura.
– Potenciar la participación de la población y el intercambio cultural.
– Fortalecer la identidad comarcal.
– Fomentar la creatividad plástica y artística.

– Conseguir que la población disfrute en todos los sentidos (viendo, aprendiendo, soñando, tocando, creando…) a través de la cultura.
continue reading…

Divendres 13 de novembre s’emetrà el vuitè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d’enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d’autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l’apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d’aquesta setmana comptarem amb la presència de l’escriptor matarranyenc Juli Micolau. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.Juli Nicolau, Guanyador del Premi Guillem Nicolau 2008
Juli Micolau (La Freixneda -el Matarranya-, 1971).  Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) -Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002- i el llibre D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria. Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa). Ha col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya. Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.

Article complet

Juli Micolau entrevistat per Emigdi Subirats al seu programa “Lletres Ebrenques” aquet divendres 13 de novembre a Antena Caro

cdcfranja.jpg (Imatge JPEG, 355×528 píxels).

Viles i Gents

9 November, 2009

El rastre artístic de Teresa Jassà

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

Enguany fa deu anys del traspàs de la ceramista i escriptora calaceitana Teresa Jassà. Us proposo una ruta per a seguir les petjades d’aquesta artista que tenim escampades per tota la nostra geografia. A la seua vila, on va ser regidora de l’ajuntament, podíem iniciar l’itinerari, on hi podeu visitar, a la plaça de la Bassa, la casa i taller de l’artista des de 1960 on va viure fins la seua mort, l’antic Molí de la Vila. Un plafó informatiu a la paret ens en dóna notícia. La seua obra ceràmica està distribuïda arreu de la població: a l’escola, en els indicadors d’entrada de la vila, en les plaques de la senyalització dels carrers i en el mural de la Mare de Déu amb el Nen. Al museu Joan Cabré podeu visitar durant les pròximes setmanes l’exposició temporal de l’artista: ‘Barajando temas de Goya’. Fora de Calaceit, a la comarca del Matarranya, tenim el frontal de l’altar de l’església de Lledó, la creu mural de l’altar en l’església de Sant Cosme i Sant Damià a la Portellada, el via crucis ceràmic en els jardins del Calvari de Vall-de-roures, al costat del restaurat temple parroquial, a Pena-roja el mural dedicat a Desideri Lombarte i Maties Pallarès a la casa del carrer del Rosari i a la Vall del Tormo, a l’exterior de l’antic ajuntament, l’escut de la vila. Fora de la comarca, a Alcanyís, tenim el faristol i el frontal de l’excolegiata Santa Maria i el mural exterior de l’oficina principal de la Caja Rural de Teruel i a Gandesa el mural exterior de l’empresa Grup Borràs i el frontal de l’altar de l’ermita de la Fontcalda. Els seus coloms interpretats de mil maneres diferents, símbol de la pau i de la llibertat, i el roig intens, símbol del foc i de la sang, són presents en quasi totes les composicions. Un interessant itinerari cultural per a conèixer millor l’obra de l’amiga ceramista en commemorar-se el desè aniversari de la seua mort.

Viles i Gents :: El rastre artístic de Teresa Jassà :: November :: 2009.

Viles i Gents

9 November, 2009

La corrupció

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de novembre del 2009)

Cada vegada que hi surten nous casos de corrupció política, la societat munta en còlera contra tots els polítics en general i s’escolten frases com: aneu-vos-en al diable, tots sou iguals. Si voleu que us parli amb sinceritat us diré que a mi em succeeix tot el contrari. En primer lloc, me n’alegro de que la justícia hagi descobert un presumpte nou corrupte i que sigui jutjat i recaigui sobre ell tot el pes de la llei. També me n’alegro perquè la justícia hagi funcionat. I una altra cosa més encara, amb la nova descoberta, tal vegada algú que estava a punt de cometre algun delicte, es freni.
El fet cabdal que més ha contribuït a la corrupció ha estat la bombolla immobiliària sense cap mena de dubte. Quan, mitjançant un acte administratiu de requalificació d’un terreny per part d’un ajuntament, es pot multiplicar per “x” el seu valor, s’obre un ventall de possibilitats d’actuació, legals, quasi legals, aparentment legals, explícitament al marge de la llei —vull dir corruptes— de dimensió incalculable. El ball entre els constructors, els especuladors, els promotors, els regidors d’urbanisme i construcció, i els alcaldes, pot produir una mena, diguem-ne, de laxitud en la consciència d’algunes persones, albirant les grans corrents monetàries. Suposo que en aquests moments, quan la construcció està sota mínims, el risc de la corrupció haurà baixat a xifres infinitesimals. Una elevada fiscalitat sobre les plusvàlues reals, entre altres mesures, hagués estat un fre, tant de la corrupció com de l’increment incontrolat dels preus de l’habitatge.
Malgrat tot, tinc la convicció de que el nivell de corrupció de la classe política és similar al de la societat en general. El diner negre, l’economia submergida, les factures petites i grans sense IVA, la contractació d’emigrants sense papers, etc., etc, refermen la meua convicció. Però, ni tots els partits polítics són iguals, ni tots els ciutadans.
No vull deixar-me al tinter una aparent fortuïtat amb referència al descobriment dels casos de corrupció: fa uns anys eren el diaris els que posaven al descobert el casos de corrupció, ara és la justícia. Els diferents mitjans es dediquen a repetir les noticies i a personar-se a la porta dels jutjats amb les càmeres. Tot això em dóna que pensar. Què s’ha fet del periodisme d’investigació? Està la premsa massa vinculada al poder?

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: La corrupció :: November :: 2009.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja