Museu de les Terres de l’Ebre.

Membres de l’Associació cultural Amics de Nonasp han visitat el Museu de les Terres de l’Ebre, acompanyats de l’antropòloga Pepa Nogués, per copsar les feines museogràfiques del dia a dia d’un museu, relacionades amb l’adquisició, la conservació i la documentació dels objectes etnogràfics, fotografies i documents, que el públic en general no veu. La seva visita forma part de les activitats que duen a terme dins el projecte “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del Museu Etnològic de Nonasp” (1a fase), dotat amb un ajut de l’IRMU.

Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.

El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)

L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.

I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?

Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.

Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.

Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?

Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.

Focs que van escomençar fa 50 anys | Viles i Gents.

Natxo Sorolla

Article publicat a la columna Viles i Gents de La Comarca (18/7/2014)

De nou, aquí tenim l’estiu mediterrani. La fresca pot ser el trending topic dels carres una setmana, i la següent ho pot ser la xafogor que no es pot aguantar. I aixina passarem l’estiu, entre calors, fresques, pedregades, pistines gelades, tronades en sec i, també, els ulls de cara al pinar. Qualsevol aulor a fum pot despertar la desesperació per confirmar que no és cap foc. Perquè el patiment pel pinar és consubstancial al Matarranya. Som mediterranis, i el foc és part dels nostres estius.

En los focs mos vam criar, quan de repent tocaven campanes de foc, i veiem marxar Land Rovers plens de pares nerviosos, i tractors i cisternes carregades. Finalment podien passar els guàrdies civils preguntant a on ere el foc. Natres pujàvem en les mares a les pistes que ixen del poble, i observàvem com elles recaptaven lo flux d’informació sobre l’estat del foc i dels voluntaris. Potser a la nit podíem veure tornar eixes tropes de gent en una espina al cor perquè la cosa continuave cremant.

Tal com creixíem, lo foc continuave formant part dels nostres estius. I ara sí que, ja com a adolescents, acompanyàvem als pares per a aprendre el difícil art d’apaciguar la natura. Los grans focs també inundaven les nostres televisions. I a vegades des de la pantalla estos focs espantosos saltaven a casa nostra, com a Sorita o a Nonasp, i despertaven la solidaritat de la frontera.

L’extinció de focs se va anar professionalitzant, i es va anar barrant lo pas als voluntaris. Però el foc continue fent socialitzar lo patiment. I quan hi ha morts, la socialització arribe a les ciutats, i per tant, les televisions tenen permís per a socialitzar el patiment a nivell nacional. Este domenge es compliran los 5 anys del gran foc d’Horta que es va emportar la vida de quatre bombers. TV3 ho va commemorar en un reportatge, desgranant-s’hi debats bàsics. Uns apuntaven la necessitat de tenir les forces necessàries en lo moment necessari, perquè la major part dels pinars cremats ere provocats per pocs focs que no s’havien atacat en lo moment inicial. Altres consideraven que el foc ere part de la nostra natura mediterrània, i que calie evitar els mals personals i materials, però que en certs moments s’havie de deixar cremar si no estave garantida per complet la seguretat dels cossos d’extinció. Altres destacaven que la massa de combustible que s’havie produït en les últimes dècades havie superat el límit humà i tecnològic per a controlar-los. En definitiva, cal re-aprendre a gestionar els pinars si no es vol aprendre a “conviure” en los focs. En tot cas, me quedo en la frase del caporal dels GRAF de Lleida: “Aquest foc no va començar el 20 de juliol, va començar fa 50 anys amb l’abandó rural. 50 anys que amb 50 minuts desapareixen”.

LA V JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” JA ESCALFA MOTORS. : Noticies de la terreta.

Obsolet (?) | L’ esmolet.

Obsolet (?)

Sóc dels que, 10 anys després del seu “assassinat”, continua treballant principalment amb un programa de dibuix vectorial anomenat Freehand (FH) —és a dir, ‘mà lliure’. No sóc l’únic que ho fa, però això no deixa de ser motiu d’escarni per part de les generacions més joves i, sobretot, dels informàtics. El problema gran al qual ens enfrontem els “FH lovers” és que, per a poder treballar-hi en els equips actuals, hem de fer mil giragonses. Si haig de ser sincer, a banda d’algun petit detall amb el qual ja he après a conviure, no hi trobo a faltar res, en aquest programa. Tot el que vull fer, m’ho fa de manera ràpida i eficient. Jo que vinc del disseny pre-digital, encara em meravello d’aquestes eines tan potents. Lletrasets, rotrings i paral·lexos dormen el son dels justos en calaixos que mai no em cal obrir. De fet, si els hagués de tornar a utilitzar, hauria de fer un curs de reciclatge.

El tema de l’obsolescència em porta de cap —igual que a molta gent, pel que vaig veient. M’ha llevat la il·lusió d’adquirir nous equips, tant si són per a la feina com per a ús domèstic. Teles, cotxes, telèfons, tablets o el que hi vulgueu afegir. Per nous i fantàstics que pareguen als catàlegs o quan te’ls ensenya el venedor, saps que al cap de poc hauran quedat superats. I en no gaire temps més, obsolets. Són matrimonis de curta durada: mentre pronuncies ‘sí, vull’, ja saps que aviat hauràs de buscar-te’n una altra.

Miro les eines de treballar la terra que tenim al poble. Algunes, quan les colpeges, canten. “Bon acer”, em deia mon pare a l’obrador d’esmolar. En un racó d’armari hi tinc també una ampliadora Durst, petita però de qualitat, a la que vaig comprar un nou i lluminós objectiu Comparon (Schneider Kreuznach) per aconseguir uns millors resultats. (Mai no acabaria.) Un dia o altre en farem un museu, a Torredarques. Em pregunto, però, que els quedarà a les nostres filles quan tinguen la nostra edat. Tot és tan virtual, es consumeix tan de pressa, que potser només hi haurà imatges mentals transferides de cervell a cervell. En fi.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 122 juliol-agost 2014

L’alienígena desconcertat | L’ esmolet.

No sé si som conscients de l’aberració que suposa la diferència que hi ha entre l’ús del català en l’espai mediàtic i en la vida quotidiana a la zona catalanòfona d’Aragó. És ja una cosa normal, instaurada de fa segles (instaurada per qui?) i, per tant, assumida com a ‘natural’. Us convido a fer el clàssic exercici d’imaginar un extraterrestre que es planta al mig d’una de les nostres viles. Hem de suposar que és un alienígena amb el do de llengües (en realitat durà un descodificador universal —universal de debò, o és a dir, que funciona a tot l’univers— integrat al seu cervell). Estadísticament, la llengua que sentirà serà, en quasi un 90%, el català. Segurament, entrarà al cafè per socialitzar una mica. Fullejarà els diaris, es mirarà els cartells que hi ha per les parets. Hi haurà engegada la tele, que, com és habitual, sintonitzarà un canal fet a la pròpia comunitat autònoma. “Alguna cosa no encaixa” li dirà el processador de dades. Tornarà a parar l’orella, per si abans ha comès alguna errada. Les converses que l’envolten, efectivament, són en un idioma diferent de tots els mitjans de comunicació que ha vist al local. Algú prem un comandament i canvia el canal. Ah! Des de la pantalla, un espècimen femení s’adreça als parroquians en la llengua que parlen. Pareix que tot torna a la normalitat. Però una veu s’eleva per damunt de les altres: «Trau a n’estos catalans, home! Torna a ficar Telearagón! Estem a Aragó!». El del comandament sospira i torna al programa d’abans. És evident que qui ha nodrit d’informació el nostre extraterrestre s’ha descuidat de posar-hi una bona ració de sociologia. Imperdonable.

Ara tornem a la realitat i pensem-hi. Costa d’entendre que a la Franja, el lloc on més es parla català (de moment), no hi hagi una presència proporcional d’aquesta llengua en mitjans de comunicació. A no ser que ens deixem cegar pels prejudicis, una de les debilitats més esteses del gènere humà. Aquest problema no el té l’alienígena. Per això el seu desconcert.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de juliol de 2014

Escrit mentre preparava la ponència per al curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, celebrat a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa

Convocatòria del Consejo Científico de l’IET | Lo Finestró.

El Consejo Científico del Instituto de Estudios Turolenses va convocar una reunió per concedir els Ajuts a la Investigació 2014 que, després d’escoltar les diferents opinions dels consellers sobre la quantia de les beques atenent a criteris de penúria econòmica cultural, finalment en van ser deu les atorgades per l’entitat. A més, Juan Félix Royo va llegir l’informe de la Direcció sobre les activitats de l’últim any i es van comentar les propostes presentades pels consellers científics per dur a terme a través de l’entitat. Es va destacar la publicació del número 3 de la revista Turolenses, on apareix un article en català d’Hèctor Moret sobre el discurs del fornolenc Brauli Foz als Jocs Florals de Barcelona de 1863 i els reculls fotogràfics publicats setmanalment pel Diario de Teruel Crónica visual de un siglo, on hi participa l’IET, dissenyats per Carles Terès on ixen instantànies històriques de les nostres viles. Carles Sancho va ser el representant de l’Associació Cultural del Matarranya que va participar en la convocatòria en substitució del president de l’entitat Josep Maria Baró. La col·lecció en català “Lo Trinquet”, promoguda per l’IET, amb consell editor i president a càrrec de membres d’ASCUMA, continuarà endavant amb la publicació d’un nou volum de Susana Antolí Senderes de gebre, una novel·la històrica sobre Beseit.

Miquel Meix

Quasi 900 personas estudioron aragonés iste curso | Arredol.

Se torna a publicar o Mapa de l’amostranza de l’aragonés. En l’amostranza reglada bi ha habiu 80 alumnos más.

3 julio, 2014 | | Autor: Arredol |

Igual como l’anyo pasau, en rematar o curso lectivo, s’ha publicau en o perfil de Facebook L’aragonés en Plana Uesca o Mapa de l’amostranza de l’aragonés, a on que se replegan os datos de totz os cursos d’aragonés feitos estianyo, tanto de formación reglada como no reglada. O mapa lo ha elaborau Chesús Agustín, replegando os datos de as diferents asociacions que fan clases y os datos proporcionaus por Fernando Romanos de l’amostranza en os centros publicos de l’Alto Aragón.

O numer total d’alumnos y alumnas ha puyau respecto a lo curso pasau, gracias a l’amostranza publica. Contina estable o numer d’alumnos en a formación no reglada, quedando-se en 412 y no variando guaire dende o curso pasau por localidatz. En iste curso siete asociacions han feito clases en Zaragoza y antimás se’n han impartiu tamién en Monzón, Buera, Balbastro, Andorra, Calatayu, Uesca, Samianigo, Chaca, Ansó, Canfranc, L’Aínsa, Exeya, Pinsoro, Lituenigo, Biscarrués, Quart de la Uerva, Calamocha, Mont-Reyal y Utevo. Difuera d’Aragón, tamién s’han feito clases en Barcelona, impartidas por o Centro aragonés de Barcelona.

A on que sí que bi ha un incremento important d’o numer d’alumnos ye en l’amostranza reglada, en os centros de l’Alto Aragón. D’os 387 ninos y ninas que se i heban matriculau l’anyo pasau, o numer ha creixiu dica os 463 en os centros de A Espunya, Benás, Bielsa, Biescas, Candarenas, Castilló de Sos, Chacha, Chistén, L’Aínsa, Las Pauls, Pandicosa, Plan, Sallent de Galligo, Sant Chuan de Plan, Saraviello, Sarllé, Saúnc, Senegüé, Tramacastiella de Tena, Echo y Ansó.

II CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPULARS DE LES TERRES DE L’EBRE, MATARRANYA I NORD VALENCIÀ
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), 16 al 20 de juliol de 2014

17 tallers d’instruments (guitarra, guitarró, tiple, bandúrria, llaüt, pandero quadrat català, pandereta, castanyetes…) cant (gèneres improvisats, peninsular, de l’Ebre i Matarranya) i balls tradicionals (jota, fandango, bolero i balls de plaça) de l’Ebre, Matarranya, els Ports i el Maestrat.

A càrrec dels millors especialistes de la matèria (Eliseo Parra, Ángel Vergara, María José “Toche”, germans Flores Abat, Emilio del Carmelo Tomás, Mateu Xurí, Josemi Sánchez, Montserrat Garrich, Sofia Morales, Joan Vidal…)

Reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (certificat 30 hores)

Matrícula oberta fins 15 de juliol (modalitats: completa 150 euros; per dies i/o tallers consulteu preus)

Possibilitat d’allotjament gratuït, dinars/sopars (6 euros), entrada gratuïta a la piscina a tots els inscrits, i activitats vespertines i nocturnes obertes al públic (conferències, rondes, vetlada de poetes improvisadors, i ballades populars).

https://www.facebook.com/Campusebre

Quasi 900 personas estudioron aragonés iste curso » AraInfo.

ARREDOL | Igual como l’anyo pasau, en rematar o curso lectivo, s’ha publicau en o perfil de Facebook L’aragonés en Plana Uesca o Mapa de l’amostranza de l’aragonés, a on que se replegan os datos de totz os cursos d’aragonés feitos estianyo, tanto de formación reglada como no reglada. O mapa lo ha elaborau Chesús Agustín, replegando os datos de as diferents asociacions que fan clases y os datos proporcionaus por Fernando Romanos de l’amostranza en os centros publicos de l’Alto Aragón.

O numer total d’alumnos y alumnas ha puyau respecto a lo curso pasau, gracias a l’amostranza publica. Contina estable o numer d’alumnos en a formación no reglada, quedando-se en 412 y no variando guaire dende o curso pasau por localidatz. En iste curso siete asociacions han feito clases en Zaragoza y antimás se’n han impartiu tamién en Monzón, Buera, Balbastro, Andorra, Calatayu, Uesca, Samianigo, Chaca, Ansó, Canfranc, L’Aínsa, Exeya, Pinsoro, Lituenigo, Biscarrués, Quart de la Uerva, Calamocha, Mont-Reyal y Utevo. Difuera d’Aragón, tamién s’han feito clases en Barcelona, impartidas por o Centro aragonés de Barcelona.

A on que sí que bi ha un incremento important d’o numer d’alumnos ye en l’amostranza reglada, en os centros de l’Alto Aragón. D’os 387 ninos y ninas que se i heban matriculau l’anyo pasau, o numer ha creixiu dica os 463 en os centros de A Espunya, Benás, Bielsa, Biescas, Candarenas, Castilló de Sos, Chacha, Chistén, L’Aínsa, Las Pauls, Pandicosa, Plan, Sallent de Galligo, Sant Chuan de Plan, Saraviello, Sarllé, Saúnc, Senegüé, Tramacastiella de Tena, Echo y Ansó.

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Mas de Bringuè.

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques

El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXV é aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.

Pena-roja celebra la 24ena Trobada Cultural del Matarranya | Comarques Nord.

Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.