La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
POESÍA DE LA FRANJA DE ARAGÓN: DESIDERI LOMBARTE (1937-1989)
Recital del DÚO RECAPTE
ATAÜLLAR EL MÓN DES DEL MOLINAR (DIVISAR EL MUNDO DESDE EL MOLINAR)
13 de noviembre de 2014 17:30 h. Aula Magna Facultad de Filosofía y Letras
INTRODUCCIÓN
Les belles paraules. Música: “El Cant dels ocells” (popular).
La terra besaria. Música: “Saidí” (Antón Abad).
LA TIERRA Y LA NATURALEZA
La xica tornada serp. Música: “Cantigas d’amigo” (Martín Códax, s. XIII), “Inner Light” (The Beatles), “Encantamiento de la chica” (Mario Sasot).
Tots los colors.
Joc de paraules. Música: “Joc de paraules” (Mario Sasot), “Porque no nos ven hablar” (jota popular).
EXISTENCIA E IRONÍAS DE LA VIDA
Romanço d´aquell home que no va saber trobar el Castell.
Xarraduries. Música: “Saturnino” (Antón Abad).
Sol·licitud. Música: “Tocata y Fuga en re menor” (J.S. Bach).
Llaurem rostolls dorats. Música: “Mes lluny, de Viatge a Ítaca” (Lluís Llach).
Lluny de tu.
RETORNO A LA TIERRA
Timó de flor menuda. Música: “Abril del 74” (Lluís Llach).
Me n´aniré. Música: “Retorn, de Viatge a Itaca” (Lluís Llach).
Deixa´m posar davall.
Epíleg. Música: “El cant dels ocells”.
Quan no quedarà res.
Moviment Franjolí per la Llengua ha afegit una… – Moviment Franjolí per la Llengua.
Moviment Franjolí per la Llengua ha afegit una nova foto.
PODEMOS MARGINA EL CATALÀ A LA FRANJA (a diferència de la CUP)
Catalunya està envaint l’Aragó | Lo Finestró.
Estic fins als nassos de comentar noticies i actuacions del govern d’Aragó envers la llengua i la cultura, totes elles desgavellades, anticatalanes, agressives, irracionals o anticientífiques. Ho faig novament ara, però no crec que ho segueixi fent per molt temps més per esgotament personal i per un sentiment de ineficàcia i de pèrdua de temps.
“Catalunya acaba on comença Aragó”, ha dit la consellera de Cultura d’Aragó. “On acaba la intel·ligència comença l’estupidesa”, dic jo. Fixeu-vos on pot arribar l’estupidesa d’una consellera, d’un govern i, fins i tot, d’una gran part de la població d’Aragó —aquella que els vota o no protesta —seguint el que ha passat últimament.
La directora General de Política Lingüística de Catalunya va enviar el 20 d’octubre passat l’escrit que reprodueixo tot seguit. Es comenta que el primer escrit el va fer en català i davant de la no admissió per part del govern d’Aragó, el va enviar novament, però en castellà.
“Excmo. Sr. Manuel Magdaleno Peña
Director general de Política Educativa y Educación Permanente
Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte
Apreciado director general:
El Departamento de Cultura, mediante la Dirección General de Política Lingüística y el Instituto de Estadística de Cataluña (IDESCAT), realiza cada cinco años, la Encuesta de usos lingüísticos de la población, que constituye la mayor muestra estadística oficial para conocer la evolución de los usos lingüísticos en Cataluña.
L’Encuesta de usos lingüísticos de la población 3013 es la tercera edición de este estudio, que anteriormente se realizó en 2003 y durante el año 2004 también se llevaron a cabo encuestas similares en los demás territorios y comunidades.
Ahora, después de diez años, sería interesante volver a disponer de datos completos con respecto a los usos lingüísticos de las siguientes localidades de Aragón: Matarranya/Matarrña y Mesquí (Arenys de Lledó/Arens de Lledó… [segueix una llista d’una gran part de municipis de la Franja].
Os pido que colaboréis en este proyecto con la condición de que el resultado será también de vuestro interés. En este sentido, sería necesario que designarais un representante para formar parte del equipo técnico de seguimiento del proyecto, con la finalidad de que contribuyera al desarrollo de la Encuesta. Si lo consideráis conveniente, podríamos firmar un acuerdo entre ambas instituciones para desarrollar y concretar los términos de esta colaboración.
Confío en que, con vuestra participación, la Encuesta será especialmente beneficiosa para ofrecer datos de conocimiento y uso de lenguas.
Atentamente,
Ester Franquesa i Bonet.”
Comentant la notícia, l’Heraldo, fen un esforç impagable, com sempre, per al perfecte enteniment d’ambdues comunitats, diu: “Cataluña vuelve a la carga en un nuevo intento anexionista y de injerencia”… “es ahora la Generalitat quien intenta apropiarse de medio centenar de municipios del Aragón Oriental”…“municipios que sitúa en Cataluña”.
I la consellera Serrat dona curs a la seua llengua i diu: “Cataluña acaba donde empieza Aragón. Así de claro y así de simple. Es absolutamente inaceptable que una vez más la Generalitat intenta anexionarse el territorio del Aragón Oriental”… “Lo hacen con los mapas del tiempo que emiten en la televisión y en los libros de texto”… “un nuevo intento de tergiversación de la realidad territorial, cultural e histórica”… “respeto para Aragón, donde hay en vigor una ley que pretende defender las distintas modalidades lingüísticas”… “esta nueva ofensa traspasa el ámbito educativo de su departamento y la presidencia de la Comunidad ya es conocedora de la situación”
Si tot això no és una bogeria, què és? És una estupidesa? És producte de la rancúnia? És una manca absoluta d’autoestima? No serà que “el cierzo” se’ls emporta dia rere dia el sentit comú. Prou de comentaris per part meua, que els faci el lector.
La resposta de l’executiu aragonès va arribar el dimarts 28, mitjançant una alta carta, segons informa ara.cat: “Aragó declina la demanda catalana amb l’argument que l’enquesta no és d’interès per a la regió. La resposta aragonesa ha rebut el suport de Ciutadans Aragó, Compromiso con Aragón y la PANHC. Els tres grups han denunciat la “penúltima” ingerència de la Generalitat en assumptes d’Aragó i han lamentat tant el fet que el nacionalisme català estigui obsessionat en annexionar-se part d’Aragó. Segons els grups, a la Franja es parla aragonès i castellà i només parlen català aquells a qui la pròpia Generalitat paga per aquests efectes.”
Quan s’enteraran tots aquest grupuscles i el govern d’Aragó que la veritable qüestió o problema de Catalunya és com “desannexionar-se” de la Franja, d’Aragó i de la resta d’Espanya…
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest comte s’acabat.
En el següent enllaç s’edita un nou nombre de Matarranya Cultural, l’agenda d’activitats programades per al mes de novembre pels ajuntaments, la institució comarcal i les associacions d’esta comarca:
http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/agenda_noviembre14.pdf
En l’agenda, l’activitat del 3 de novembre a Beseit ‘A la *voreta del *foc!!’ s’ajorna per a una altra data.
Així mateix, dins de les jornades culturals l’actuació programada per al dia 30 de novembre a Beseit es trasllada a Mont-roig.
Per a este cap de setmana, Mont-roig celebra la seva fira d’artesania i gastronomia. En esta ocasió amb motiu al 175 aniversari de la crema de Mont-roig per les tropes carlistes, la població ha organitzat diversos actes que tindran lloc al llarg de la fira.
Torredarques, el dissabte, celebra el seu ja tradicional Ball del Poll.
I finalment, el divendres 31 d’octubre la Biblioteca Municipal de Vall de Roures organitza una activitat per celebrar Halloween.
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)
Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01
www.comarcamatarranya.com
Divendres 7 de novembre comencen les classes de Kung Fu UMA a Calaceit en la mateixa escola a les 16’30. Gracies a la colaboració del Club Esportiu Sifu, la Comarca del Matarranya, el Centre UMA i l’Ajuntament de Calaceit.
Ferran Bonet
Club Deportivo Sifu
669376263 978854916
www.uma-univers.com
Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa
Per Hèctor Moret
A mon pare, Mariano Moret Betrià.
La metodologia emprada en la redacció d’aquesta breu aproximació s’ha basat en la comunicació directa -recollida oral- amb mequinensans d’edat avançada i bona memòria que per ofici -pagesos, algutzir i pastors- o per afeccions -caçadors- tenen un bon coneixement del terme de Mequinensa. Continuar llegint….Al-Miknasiyya: Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa.
La Litera Información – El 9 de noviembre se realizará la VII Marcha Senderista Comarcal.
Texto e Imagen: Club Litera Montaña
Imagen de la VI Marcha Senderista Comarcal
VII MARCHA SENDERISTA COMARCAL
DÍA 9 DE NOVIEMBRE de 2014
Salida Bus: BINÉFAR, A LAS 9,00H. (Estación de autobús)
TAMARITE DE LITERA A LAS 8,45 H. C/, Lérida, 2 (Comarca de La Litera/La Llitera)
Dificultad : Baja
Distancia: 13 km. Aprox.
Inscripciones: COMARCA DE LA LITERA/LA LLITERA, 974420562, de lunes a viernes 8:00h. a 15:00h. CLUB LITERA MONTAÑA BINÉFAR, Tel.: 619846619, de lunes a viernes de 20:30h. a 22:00h.
GRATUITO TRANSPORTE y AVITUALLAMIENTO.
Comida en Los Escolapios de Peralta: venta de tickets en CLUB LITERA MONTAÑA (Binéfar) , BAR ANETO (Binéfar), LA PENSIÓN DE L´ARCADA (Binéfar) y BAR ARAVI (Tamarite de Litera).
MENÚ: ensalada, macarrones, boloñesa, muslos pollo al horno, postre, pan, vino, agua y café. Precio 10€ (IVA INCLUIDO).
Plazas limitadas para el AUTOBUS, por riguroso orden de inscripción, hasta el día 4 de NOVIEMBRE
Ruta: GABASA-ZURITA-PERALTA DE LA SAL.
Visita de interés turístico patrimonial por distintos puntos del recorrido, se contará con la colaboración del CELIT/CELLIT.
ORGANIZAN: COMARCA DE LA LITERA/LA LLITERA, áreas de Turismo, Patrimonio Cultural y Tradiciones Populares. CLUB LITERA MONTAÑA BINÉFAR.
COLABORADORAN:
AYUNTAMIENTO DE PERALTA DE LA SAL
AYUNTAMIENTO DE BAELLS
BAR ARAVI (TAMARITE)
BAR ANETO
LA PENSIÓN DE L´ARCADA
SLIN CASH
LA CATARATA
CENTRO DE ESTUDIOS LITERANOS/LLITERANOS
HORNO DE LEÑA SESPLUGUES Y PANADERÍAS JULIA
FRUTOS BOREN
DAVID VIUDAS
COOPERATIVA FRUTÍCOLA LA LITERA
Al cotxe encara hi tenim un radiocasset. Aquest aparent anacronisme em permet escoltar les cintes que en una altra època (en una altra vida) vaig gravar principalment de la ràdio. Cançons robades a programes estimats, que acabaren confegint un popurri ambigu i estimulant. Una mena de cartes russes on es passa de Fermin Muguruza a Philip Glass o a una dansa africana. Tot depenia de l’atzar i la meva prestesa en prémer simultàniament play i rec quan sonava una cosa que m’agradés. La ‘platina’ me l’havia comprada amb control manual de volum de gravació, cosa que em permetia de simular foses en començar i en acabar la cançó.
Darrerament hi tinc posat un casset on hi ha cantants portuguesos, entre els que destaquen la mitja dotzena de cançons bellíssimes d’Ala dos Namorados. L’altre vespre, tot sentint-la mentre conduïa, se m’ocorregué imaginar què hauria passat si Portugal hagués quedat, com la Corona aragonesa, sota domini castellà. Potser la llengua portuguesa s’hauria convertit en una cosa similar al gallec que ara s’escolta als mitjans de comunicació. Molts dels matisos i subtilitats de la pronúncia que enriqueixen aquestes cançons no existirien. Serien tota una altra cosa; potser bonica, però diferent. Inevitablement vaig imaginar què hauria passat amb les llengües de la nostra Corona si ens haguéssim mantingut separats de Castella. Potser l’aragonès tindria ara una vitalitat més gran, i el català gaudiria d’una riquesa de matisos que es van perdent en les generacions més joves pel predomini despietat de la ‘lengua común’. Però… i el castellà? Com seria el castellà d’Aragó? Potser s’hauria convertit en un dialecte molt diferenciat de l’estàndard. Fins i tot és possible que hi hagués un moviment secessionista que s’inventés unes normes pròpies i l’anomenés amb noms pintorescos (que no reproduiré per a no donar idees).
Però vet aquí que Mikel Laboa va rellevar els portuguesos amb una cançó en misteriosa llengua basca. No sé que deia, però la cadència em traslladà a les penombres boscoses d’un país ancestral. Qui vol la monotonia del monolingüisme? Not me.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 123, novembre 2014
1 d’abril de 1938. Situació del front al… – Juan Luis Camps Juan.
1 d’abril de 1938.
Situació del front al Matarranya.
Bombardejos dels nacionals: termes de Queretes i Vallderroures.
Ocupació de pobles: Torre del Compte, Monroig, Torre d’Arques, Arenys, Horta de Sant Joan, Lledó, Vallderroures,
Relat del general García Valiño:
“La División 55, como estaba previsto por haber encontrado fuerte resistencia, dificultades en el despliegue artillero y falta de municionamiento, había conseguido a fin de jornada alcanzar tan sólo la línea Vall d’en Cuadrell – Vallbona – kilómetro 61 de la carretera de Maella a Batea. La III Brigada de Caballería no tuvo por tanto ocasión de actuar, quedando en la región de Mazaleón.”
La “1ª División de Navarra” entra a Vilalba dels Arcs i la Fatarella.
Lo part de guerra de l’exèrcit nacional d’este dia diu així:
“En el frente de Aragón las tropas de nuestra derecha han ocupado los pueblos de Monroyo y Torre de Arcas, Vértice san Bernardo y Mas de Bertomeu. Algunas de nuestras posiciones fueron contraatacadas por el enemigo, que fue rechazado, sufriendo enorme cantidad de bajas. Se le cogieron además 22 prisioneros.
Las fuerzas legionarias, después de rechazar contraataques a sus posiciones, han ocupado los pueblos de Arens de Lledó, Lledó y Valderrobres, continuando hacia el Sur y cortando la carretera a la altura de la Bomica (fabrica de paper La Bonica al camí del pantano), al norte de las alturas del pantano. Han cogido cerca de 400 prisioneros y abundante material, siguiendo el avance a la hora de dar el parte. Además, anoche se presentaron a estas fuerzas 300 internacionales enemigos, en su mayoría ingleses.”
“El primero de abril la división –23 de Marzo- avanzó hacia Gandesa cortando la carretera de Batea. De madrugada, los batallones 1º y 3º, de 1er Regimiento de Flechas Negras cruzaron el río apoderándose del puente y del pueblo de Torre del Compte. Luego, el regimiento siguió hacia la Masía de Gamundi y Los Santos llegando a Valderrobres al anochecer. El Batallón de Asalto Laredo ocupó la cota 541 para cerrar los caminos por Cretas y proteger el ala izquierda del avance. En reserva, el 2º Regimiento fue relevado en Torre del Compte por tropas de la 15 División. La artillería bombardeó Cretas y Valderrobres para facilitar la progresión del regimiento –18 de julio- y de las unidades de la 15 División que tomaron Valderrobres. La Litorio por Calaceite superó las defensas de Arenys de Lledó y Horta de San Juan en lucha constante con la C Brigada.”
La cota 541 se correspon en lo punt més alt de la partida del “Pla de les Campanes”, a la dreta del “Barranc del Calapatà”.
Fotos de Guglielmo Sandri. Archivio Provinciale di Bolzano.
