El Punt Avui publica un article del lingüista Hugo Sorolla sobre la denominació Lapao aplicada al català de la Franja.

Llegiu: 29DCAT_020_CO_2_20130528225528 – 94.

Els Comanadors de Calatrava tornaran a Pena-roja el pròxim 13 de juliol | Comarques Nord.

Ja han passat tres anys. I els Comanadors de Calatrava han confirmat que el pròxim 13 de juliol tornaran per les nostres contrades. Rendiran comptes a la vila de Pena-roja. I per a l’ocasió, l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural Tastavins i l’Associació de la Dona Pena-rogina han preparat un programa d’allò més entretingut. Pena-roja celebrarà este estiu la ‘Representació commemorativa d’una de les visites dels Comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja, segle XIV’, obra de teatre de Desideri Lombarte que es va interpretar per primera vegada l’any 2007 gràcies a l’interès mostrat des del jovent de Pena-roja en una clara aposta per la cultura del poble.

Enguany, els Comanadors de Calatrava entraran per un dels accessos més emblemàtics de Pena-roja: el ‘Pont Xafat’. Ho faran a partir de les 6 de la tarde, acompanyats del seu seguici de monjos, vestits d’època i amb antorxes. Prèviament, el pregoner informarà per tot el poble de l’arribada dels Comanadors, que recorreran per la part alta de Pena-roja. La recepció oficial pels Jurats i el Notari es farà al Roser, l’antiga Ermita de Sant Miquel, per a després baixat tots junts a la Plaça Major a viure l’acte central de l’obra, davant la façana de l’església de Santa Maria la Major. Cavallers, trobadors, músics i presos ambientaran una vila que tornarà per un dia al segle XIV.

La representació teatral es complementarà amb la Mostra d’Oficis Tradicionals, que es repartiran pel casc històric de Pena-roja. Fusters, ferrers, picapedres, forners, treball de roba, dolços… inclús una taverna medieval ambientarà la festa. La mostra obrirà durant el matí i la tarde, a la que s’hi sumaran jocs tradicionals i activitats per a xiquets. A la Casa de la Vila hi haurà també una exposició d’armes i d’oficis antics, mentre que el Museu Etnològic ‘Lo Masmut’ celebrarà jornada de portes obertes. La presó medieval també s’obrirà al públic, encara que no es descarta que tanquen algú. I els animals tenen bastant protagonisme durant el dissabte 13 de juliol, amb mostra d’oficis ramaders.

L’Associació de Joves de Pena-roja, l’Associació Cultural Tastavins i l’Associació de la Dona Pena-rogina són els organismes conductors d’una festa en la que participa molta gent del poble. Darrere la música estan els Dolçainers de Pena-roja i la Banda Musical Peñarbés. Darrere els balls, l’Associació ‘Amigos de la Música’. Molts dels actors de La Quiquereta estan darrere de la representació teatral. L’Ajuntament també hi col·labora i cedeix espais. I també hi col·laboren els jubilats, els més jóvens i els veïns que tenen animals. Un treball conjunt per a una festa educativa i divertida. La representació dels Comanadors de Calatrava es tancarà amb un sopar medieval i posterior ball al pavelló.

COAGRET apoyará a los afectados por la presa del Bergantes.

Detienen a tres personas acusadas de robo con fuerza en Alcañiz y Valderrobres.

De la Nova Planta al LAPAO- Sapiens.cat.

Lluís XIV

En els darrers tres-cents anys de la nostra història, els atacs contra la llengua catalana han estat constants. Des del 1700, amb la prohibició per part de Lluís XIV de l’ús del català als consells municipals i als tribunals dels comtats de Rosselló i Cerdanya, fins avui, no hi ha hagut cap generació de catalans que no hagi patit persecucions, prohibicions, repressions o ridiculitzacions de la seva pròpia llengua. Francesc Ferrer i Gironès, en La persecució política de la llengua catalana, va tenir l’encert de recopilar els diferents intents de governs de tot tipus, a través de reials decrets o d’instruccions secretes, de fer-la desaparèixer.

Si en les primeres dècades del segle XVIII l’administració borbònica va prohibir el català a les institucions i a l’àmbit judicial, en la segona meitat de segle es prohibiria el català a les escoles, es deixaria “a pa i aigua” els capellans que fessin sermons en català, s’ordenaria als comerciants de dur la comptabilitat en castellà i es prohibiria l’edició de llibres i l’estrena d’obres de teatre en català. Al llarg del segle XIX, l’estat liberal no es va diferenciar gaire de l’absolutista, almenys en termes de repressió lingüística, i va arribar a imposar mesures que ratllaven l’absurditat, com la de prohibir converses telefòniques en català o la de no tolerar el català ni en els epitafis dels cementiris.

En el segle XX, amb Primo de Rivera, primer, i Franco, després, es perseguirien els funcionaris i se sancionarien els mestres que parlessin en català, es prohibiria el català en els rètols de la botigues i, fins i tot, s’imposaria el castellà en els centres penitenciaris. I és que ja ho va dir ben clar el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, el 1952: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”. Que la Constitució del 1978 no hagi vetllat pel català tot i tenir-ne l’obligació o que la sentència del Tribunal Constitucional hagi establert que el català no és llengua vehicular del sistema educatiu ha satisfet aquells que, com l’actor i polític d’UPyD Toni Cantó, consideren la immersió lingüística com un acte de feixisme.

Però els atacs no solament vénen de la resta de l’Estat, sinó també d’arreu del nostre territori. Mentre al País Valencià el setge contra la llengua no s’atura, i a les Illes José Ramon Bauzá ha eliminat la immersió lingüística, a les Corts aragoneses s’ha aprovat que la llengua que parlen els habitants de la Franja no és el català sinó el LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). Resulta que la principal responsable de la demencial mesura és l’actual consellera d’Educació del Govern popular, Dolors Serrat, resident a l’Aragó però nascuda, ni més ni menys, que a Ripoll, la pàtria de Guifré.

Afortunadament, tot i els atacs a la llengua que vénen de fora i els quintacolumnistes que tenim a dins, la caravana segueix el seu camí.

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 130 (juny 2013) de SÀPIENS.

Miquel Strubell: Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó.

Bon dia!

En primer lloc, una salutació molt cordial a una comarca que la meva dona i jo hem visitat moltes vegades! Encara ens ressonen a les orelles els tambors de Calanda (entre altres llocs). 

He llegit a “El Heraldo de Aragón” que “La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán”.

En primer lloc tinc la curiositat de saber com en una comarca amb 20 municipis hi ha hagut 27 vots. Potser ha estat un error del periodista!

I segon, el que motiva aquest escrit: m’agradaria saber en quin sentit han votat els representants dels municipis afectats (que segons la viquipèdia són Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, La Ginebrosa, La Torre de Vilella) i perquè -només si es pot saber- hi han votat els municipis no afectats ni molt ni poc per la nova llei. 

Gràcies per endavant.

(enviat el 4 de juny de 2013) 

Consell Comarcal del Baix Aragó: http://www.bajoaragon.es

Altres entrades sobre el català a l’Aragó / Other posts on Catalan in Aragon: 

• Catalan in Aragon. http://estudiscatalans.blogspot.com/2012/06/catalan-in-aragon.html
• How to erase Catalan from Aragon, http://estudiscatalans.blogspot.com/2013/05/how-to-erase-catalan-from-aragon.html 
• Les lleis de llengües de l’Aragó de 2009 i 2013, comparades http://estudiscatalans.blogspot.com/2013/05/les-lleis-de-llengues-de-larago-de-2009.html 

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).

La dignificación de la tierra – Escenarios – El Periódico de Aragón.

DANIEL MONSERRAT 02/06/2013

Los seis componentes de Prau, en una foto promocional de su último trabajo.

“Disfrutar de la música sin ninguna expectativa concreta”. No hay más. Ese es el secreto de Prau que se juntó en 1997 y que dieciséis años después sigue en pie con más ganas que nunca de reivindicar Aragón: “Una vez publicada esa primera maqueta, se decidió hacer todo en aragonés y apostar por los instrumentos tradicionales en las melodías, sustituir los punteos de guitarras por los instrumentos tradicionales y, siempre, desde la filosofía del do it yourself (háztelo tú mismo)”, arranca Chabi, bajista de la formación que insiste, junto a la vocalista, Isabel, en que “el aragonés es la marca de la casa, como puede serlo el uso de la gaita. Si no, sería otra historia”.

Y es que la reivindicación de la lengua y de los valores aragoneses es una de las señas de identidad de la banda: “Intentamos dignificar nuestra tierra, costumbres y reivindicar determinadas actuaciones que se hacen o se dejan de hacer”, asegura Isabel. Quizá por eso ven con preocupación la nueva ley de lenguas aprobada en las Cortes de Aragón ya que la consideran un ataque directo contra la Historia: “El Gobierno anterior dio un mínimo paso que ni mal ni bien sino todo lo contrario, pero esto que han hecho ya huele a rancio totalmente, como muchas cosas que hacen este tipo de gobiernos”, empieza el bajista de Prau que va más allá: “De la vergüenza hemos pasado a hacer la risa. El hecho es que si se llamara suahili esta lengua, se llamaría así pero como se llama catalán hay un sentimiento muy politizado de intentar poner en contra a los pueblos y a los gentes. Y como eso no se llama catalán pues esto que cantamos nosotros tampoco es aragonés. Hombre, por favor. Que tenemos mucha historia como para tirarla de un plumazo”, reivindica Chabi que asegura que “da vergüenza hablar con gente de otros lugares que te dicen ‘pero, tío ¿ahí qué estáis haciendo?’. No entiendo por qué no le hacen caso a los lingüistas. Es que no nos reconocen ni el nombre”.

Aún así, el músico es optimista: “Supongo que esto va a ser como un movimiento contrario de acción-reacción. Ya hay movimientos por ahí, agrupándose para ir contra este tipo de leyes porque esto no nos lleva a ningún lado”. Ambos, Chabi como Isabel, hablan con conocimiento de causa ya que han trabajo con Nogará Religada y han estado “muy cercanos” al movimiento Chuntos por l’aragonés de donde salió la Academia de la lengua, “un órgano alegal que, aunque no respetó el anterior gobierno, la ley sí reguló ya una lengua común, entre los patrimoniales del norte y la gente que estábamos aquí aprendiendo o trabajando por la lengua aquí en Zaragoza… pero eso se ha borrado de golpe”.

Un idioma con el que el grupo se ha identificado desde el principio, algo que no les supuso grandes dificultades: “Al principio, las letras se comenzaban haciendo en castellano y luego se traducían pero realmente no tenía mucho sentido porque las cosas no cuadran exactamente igual y entonces se decidió hacer las letras en aragonés. Y así nos sirvió un poco para aprendizaje, el que sabe más, lo transmite e intentamos todos tener un conocimiento un poco básico y algunos tienen mayor soltura”, explica la vocalista que se sorprende cuándo se le pregunta cómo es cantar en aragonés: “Pues es igual que en castellano, realmente por mucho o poco que sepas es una lengua muy intuitiva porque todos hemos utilizado expresiones o palabras en aragonés”.

Junto al idioma, el grupo no ha dejado de lado otra seña de identidad aragonesa como son los instrumentos tradicionales: “Hay mucha gente que lleva muchísimo tiempo luchando por su dignificación y su uso y recuperando partituras”, dice Chabi que defiende su estilo de “rock y gaitas ya que en todo el mundo se combinan músicas tradicionales con más modernas”. Algo que Prau ha hecho desde el principio como algo innegociable: “Siempre estamos pensando cuando hacemos una canción en la tesitura de voz de Isa y en las tonalidades de los instrumentos tradicionales. A veces hay que desechar o modificar canciones porque no casan”.

En sus diferentes viajes por España, la banda ha podido comprobar que “muchas veces se tiene más sensibilidad por nuestra diversidad fuera que aquí mismo”, afirma Isabel que reconoce, de todas formas, que todo ha cambiado mucho: “Hace diez años había gente que le parecía de risa lo que hacíamos y decían que si habíamos cogido las cuatro palabras del pueblo”. En ese sentido, recuerda Chabi, “que se ha ido avanzando gracias al trabajo de colectivos como Nogará, Radio Topo, Enrestida… pero aún falta. En Galicia, por ejemplo, hemos hecho entrevistas en gallego y nosotros en aragonés en la radio autonómica; en Asturias, lo mismo. Luego está Radio Matarranya que emite en catalán… Y aquí, nada”.

Y es que, ambos creen que el problema es “la politización de la cultura que es un grave error. La cultura es cultura y punto, y la lengua es una lengua y ya está. Es patrimonio. Con la lengua no se puede matar a nadie, no puedes hacer nada malo”, reafirman.

Las letras de Prau abarcan mucho más que la reivindicación de un idioma: “En las letras denunciamos muchas cosas pero sin más, no buscando nada más. Aunque hay veces que hablamos de cosas que nos pasan en la vida, no siempre es lucha y revolución, pero la música la entendemos desde ese prisma. Tenemos algo que decir y lo decimos, cuando no tengamos nada que decir, dejaremos de tocar”.

Llengua i territori: taula rodona a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

El passat u de juny, dins dels actes de “Passeig per la vida i per l’obra” de l’escriptor i professor, Josep Vallverdú, jove de 90 anys, la Diputació de Lleida a través de l’IEI, i l’Associació Cultural del Matarranya, van presentar la taula rodona “Llengua i territori al Teatre de la Germandat de Calaceit. Després de les paraules de benvinguda de l’alcalde de Calaceit i del President de l’Associació Cultural del Matarranya començà la taula rodona. Intervingueren la vicepresidenta de l’IEC, Rosa Pujol i el director de l’entitat José M. Solé i Sabater.

Tal com estava previst a la taula rodona van participar el mateix Josep Vallverdú; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira; el president de l’Obra Cultura Balear, Jaume Mateu; el membre de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia, representant a la Franja; i va està moderada pel periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. Si volguéssim destacar la idea matriu de totes les intervencions hauríem de coincidir en “la unitat de la llengua en tots el territoris de parla catalana” i les referències i crítiques a la recentment aprovada Llei de Llengües d’Aragó.

El dinar dels participants i promotors, previ a l’acte públic, va resultar tan entranyable com positiu per coordinar la taula i intercanviar idees, totes ben coincidents.

–

–

Des del dia 19 de maig es va detectar un atac informàtic en els servidors de lafranja.net que van deixar fora de servei la web durant dues setmanes. La web no ha pogut fer el seu servei de recopilació i difusió de les informacions relacionades amb la Franja en plena efervescència de l’aprovació de la Llei de llengües (2013) i la Declaració d’alcaldes del territori contra la nova Llei. Ja hem pogut restituir el servei i per això us demanem que en feu màxima difusió. Podeu seguir l’actualitat de la Franja també per twitter, facebook i la llista de difusió.

Grupuscles d’opositors a la normalització lingüística del català a la Franja neguen que estos parlars formon part de la llengua catalana. Desacrediten tota la recerca lingüística de les Universitats d’arreu del món, i afirmen que la llengua de la Franja no és català. A continuació llistem tots els documents que avalen la denominació de “català” per a la llengua de la Franja.

– Document en elaboració –

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

La seua vigència serà a partir de 24 de juny de 2013

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: LEY

Fecha de disposición: 9/05/13

Fecha de Publicación: 24/05/13

Número de boletín: 100

Órgano emisor: PRESIDENCIA DEL GOBIERNO DE ARAGÓN

Título: LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Texto:

En nombre del Rey y como Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, promulgo la presente Ley, aprobada por las Cortes de Aragón y ordeno se publique en el “Boletín Oficial de Aragón” y en el “Boletín Oficial del Estado”, todo ello de conformidad con lo dispuesto en el artículo 45 del Estatuto de Autonomía de Aragón.

PREÁMBULO continue reading…

El Punt Avui – Notícia: Carta a María Dolores Serrat Moré.

Carta a María Dolores Serrat Moré

1 2

Os informamos de que REA tiene a la venta, con precio especial para socios/as unos modelos de camiseta con el mensaje “Charra-me en aragonés”. En esta dirección de nuestra web podéis ver la forma de haceros con ella.

Rolde de Estudios Aragoneses

www.roldedeestudiosaragoneses.org

www.rolde.org