{"id":10275,"date":"2012-08-29T18:18:01","date_gmt":"2012-08-29T16:18:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=10275"},"modified":"2012-08-29T18:18:01","modified_gmt":"2012-08-29T16:18:01","slug":"proleg-inedit-a-licantropia-lesmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=10275","title":{"rendered":"Pr\u00f2leg in\u00e8dit a \u00abLicantropia\u00bb \u00ab L’esmolet"},"content":{"rendered":"

Pr\u00f2leg in\u00e8dit a \u00abLicantropia\u00bb \u00ab L’esmolet<\/a>.<\/p>\n

[Aquest \u00e9s el pr\u00f2leg que no apareix en aquesta primera (esperem) edici\u00f3 de Licantropia. Me’l va escriure l’Artur Quintana i em va saber molt greu que no me’l volguessin incloure. Us el deixo aqu\u00ed per als que vulgueu gaudir-lo.]<\/span><\/p>\n

Les valls \u2014aragoneses, catalanes, valencianes\u2014 del Matarranya, on passa majorit\u00e0riament aquesta novel\u00b7la, s\u00f3n terra brava, com les d\u2019o Caurel, terra de llops i raboses, de senglars. M\u00e9s encara ho devien ser al segle XVIII, en comen\u00e7ar la narraci\u00f3, quan els llops campaven arreu i s\u2019hi feien quasi els amos. I no us cregu\u00e9sseu pas aix\u00f2 que diuen que de llops ja no se\u2019n veuen per ac\u00ed: no fa tant, uns deu o dotze anys, se\u2019n va veure un a la comarca dels Ports, i nosaltres mateixos, la meua muller i jo, tres o quatre anys enrera, en vam veure un altre prop del barranc de les Torretes al terme de Bellmunt: era en ple dia assolellat, sorprenentment. L\u2019animal es dre\u00e7ava, dalt d\u2019un tossalet no gaire lluny, no se\u2019l veia afamat, m\u00e9s aviat llustr\u00f3s, gris. Semblava ata\u00fcllar territori. Quan ens vam mirar, va fugir quasi sense adonar-nos-en, com una ombra. Jo, per all\u00f2 de bien bale un tocho en a man<\/em>, em vaig afanyar a trobar-ne un. I d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, sempre miro de portar-ne. Al lloc, en explicar-ho, si no vam ser la riota, poc se\u2019n va faltar. No se\u2019n solen veure, de llops, al Matarranya, per\u00f2 hi s\u00f3n, \u00e9s clar. La narrativa popular se\u2019n fa ress\u00f2: en podeu llegir algunes mostres espl\u00e8ndides d\u2019aquests contactes entre homes i llops a Lo Molinar<\/em> i a les obres d\u2019en Desideri Lombarte \u2014La Creu del Llop<\/em>, \u2026\u2014, o a la narraci\u00f3 que recull Josep Anton Carr\u00e9galo sobre la Punta de la Camiseta al seu llibre de la literatura oral de Mont-roig.
\nEn Carles Ter\u00e8s, nascut i criat al Pla de Barcelona, a Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, i franjat\u00ed pels quatres costats \u2014la mare de Queretes al Matarranya, el pare d\u2019Estopany\u00e0 a la Ribagor\u00e7a\u2014 de sempre s\u2019ha sentit hereu d\u2019aquesta tradici\u00f3. Hi han ajudat tamb\u00e9 els llargs estius d\u2019infantesa i adolesc\u00e8ncia passats a Queretes, revifats, i for\u00e7a, en emmullerar-se l\u2019any 1993 amb torredarquina i passar a viure a aqueixa vila des d\u2019aleshores. Els cr\u00edtics hi veuran tamb\u00e9 molt Lovecraft, i el mateix Carles Ter\u00e8s, en proclama ac\u00ed expl\u00edcitament aquesta influ\u00e8ncia; tanmateix jo ja en tinc ben prou amb la matarranyenca. I encara m\u00e9s perqu\u00e8 l\u2019autor, company de treballs i dies aragonesos, em va fer veure el car\u00e0cter licantr\u00f2pic de la narraci\u00f3 sobre la Punta de la Camiseta, una interpretaci\u00f3 estimulant que jo no hi havia sabut trobar \u2014i que \u00e9s el punt clau de tota aquesta novel\u00b7la. Aleshores li vaig parlar del meu entusiasme pel Lokis<\/em> d\u2019en Prosper Merim\u00e9e, que ja de molt jovenet m\u2019havia impressionat; evidentment no era licantropia, car s\u2019hi tracta d\u2019un home-\u00f3s i no llop, per\u00f2 els paral\u00b7lelismes s\u00f3n evidents. Tamb\u00e9 li vaig abocar, erudici\u00f3 oblige<\/em>, que si el Wer<\/em> del Werwolf<\/em> alemany \u00e9s parent del nostre vir<\/em> o del garou<\/em> dels loups-garous<\/em> francesos, i que les paraules llop<\/em>, wolf<\/em> o likos<\/em> v\u00e9nen de la mateixa arrel indoeuropea que vol dir l\u2019\u2018especejador\u2019, l\u2019\u2018esqueixador\u2019. No calia: la licantropia feia ja temps que li bullia pel cap i anava prenent forma, amb canvis substancials encertats dins la novel\u00b7la. Aquesta tem\u00e0tica amara la novel\u00b7la sencera, i el seu al\u00e8 misteri\u00f3s, sovint fin\u00edssim, sense deixar mai d\u2019inquietar-vos, us acompanyar\u00e0 per tota la lectura, i m\u00e9s enll\u00e0. Aneu-hi amb compte.
\nHaig de fer un inc\u00eds. En comen\u00e7ar aquest paper us he dit que l\u2019acci\u00f3 de Licantropia<\/em> passava majorit\u00e0riament a les valls del Matarranya. Per\u00f2 aquest top\u00f2nim no surt mai en tot el text, i totes les localitats de les valls matarranyenques aragoneses i valencianes on transcorre la novel\u00b7la tenen noms que debades cercareu pels nostres atles: la Pobla de Llobosa, Prats Jussans, Cap\u00e7ades, Montclar, Valldepedra, Castellsa\u00efd, les Balmes del Miracle,\u2026 . Tanmateix el lector, si vol, ho t\u00e9 f\u00e0cil per a identificar-les, ja que les viles properes a l\u2019\u00e0rea matarranyenca que s\u2019hi esmenten tenen noms ben reals: Alcany\u00eds, Morella, Arnes, i conformen un triangle dins del qual se situen les poblacions m\u00e9s abans citades. Les restants poblacions \u2014Barcelona, Olot, Vic, Banyoles, Reus, \u2026\u2014 tenen totes noms coneguts.
\nEn paral\u00b7lel a la narraci\u00f3 licantr\u00f2pica s\u2019hi desplega l\u2019evoluci\u00f3 vital del personatge principal, Lloren\u00e7, un barcelon\u00ed amb arrels matarranyenques, que en casar-se amb una xica de la Pobla de Llobosa se n\u2019hi va a viure com a pubill. Amb detalls escampats ac\u00ed i all\u00e0 assistim al dif\u00edcil proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 del personatge, urbanita malgrat tot, al neoruralisme. Especialment punyents s\u00f3n les observacions que fa de la t\u00e8trica situaci\u00f3 de la llengua catalana a l\u2019Arag\u00f3, del despoblament i d\u2019una incipient immigraci\u00f3. Tot i que la novel\u00b7la \u00e9s escrita en tercera persona per l\u2019autor omniscient, aquest s\u2019arriba a identificar tant amb en Lloren\u00e7 que no sempre \u00e9s f\u00e0cil de destriar el que diu, veu o sent l\u2019un o l\u2019altre. Ho podreu observar en prou d\u2019ocasions.
\nUn aspecte tractat amb molta cura per part de l\u2019autor \u00e9s el de la llengua que s\u2019hi fa servir. L\u2019autor, en Lloren\u00e7 i els seus amics catalans ho fan en catal\u00e0 est\u00e0ndard passat pel tam\u00eds del parlar barcelon\u00ed, mentre que els personatges matarranyencs parlen el catal\u00e0 col\u00b7loquial de l\u2019Arag\u00f3. Alguns, per haver viscut molt de temps a Catalunya, barregen els codis, com ocasionalment fa, volent o no, el mateix Lloren\u00e7. Hi ha encara m\u00e9s detalls d\u2019aquest caire, que una lectura atenta us permetr\u00e0 de descobrir.
\nLicantropia<\/em> no \u00e9s l\u2019opera prima<\/em> d\u2019en Carles Ter\u00e8s, com alg\u00fa podria creure. Ell prov\u00e9 d\u2019aquesta excel\u00b7lent escola d\u2019escriptura que \u00e9s l\u2019articulisme dels \u2014pocs, h\u00e9las<\/em>!\u2014 diaris i revistes que publiquen en catal\u00e0 a l\u2019Arag\u00f3. Ja fa m\u00e9s de quinze anys, des del 1995, que escriu a la columna \u00abViles i gents\u00bb<\/em> del diari La Comarca<\/em><\/a> d\u2019Alcany\u00eds, i del 2003 en\u00e7\u00e0 publica la columna \u00abL\u2019esmolet\u00bb a la revista Temps de Franja<\/em><\/a>. \u00c9s ben possible que la frase m\u00e9s aviat breu i l\u2019adjectivaci\u00f3 molt pensada i precisa, ben trobada, que es pot observar a Licantropia \u2014el cer\u00e7 gla\u00e7at gronxava els cossos r\u00edgids; l\u2019acollidora intimitat del cotxe; un remot\u00edssim record de mar, \u2026<\/em>\u2014 vinguen d\u2019all\u00e0. Opera prima<\/em> o no, s\u00ed que Licantropia \u00e9s obra plena i permet augurar per a en Carles Ter\u00e8s, per poc que els d\u00e9us li siguen propicis, un gran futur d\u2019escriptura.<\/p>\n

Artur Quintana<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019Artur Quintana es repensa de travessar a l\u2019altre costat de la cova del Malcasat (nom inventat) prop de la punta de la Samarreta, per all\u00f2 que pugue passar\u2026
\nAmb la licantropia no s\u2019hi juga.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pr\u00f2leg in\u00e8dit a \u00abLicantropia\u00bb \u00ab L’esmolet. [Aquest \u00e9s el pr\u00f2leg que no apareix en aquesta primera (esperem) edici\u00f3 de Licantropia. Me’l va escriure l’Artur Quintana i em va saber molt greu que no me’l volguessin incloure. Us el deixo aqu\u00ed per als que vulgueu gaudir-lo.] Les valls \u2014aragoneses, catalanes, valencianes\u2014 del Matarranya, on passa majorit\u00e0riament […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,10,5],"tags":[],"class_list":["post-10275","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-matarranya","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10275"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10276,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10275\/revisions\/10276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}