{"id":10775,"date":"2012-11-08T14:28:54","date_gmt":"2012-11-08T12:28:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=10775"},"modified":"2012-11-08T14:28:54","modified_gmt":"2012-11-08T12:28:54","slug":"la-politica-linguistica-catalana-tendeix-al-monolinguisme-i-les-frangenques-valencianes-i-balears-al-bilinguisme-xarxes-socials-i-llengues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=10775","title":{"rendered":"La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica catalana tendeix al monoling\u00fcisme? I les frangenques, valencianes i balears, al biling\u00fcisme? \u00ab Xarxes socials i lleng\u00fces"},"content":{"rendered":"

La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica catalana tendeix al monoling\u00fcisme? I les frangenques, valencianes i balears, al biling\u00fcisme? \u00ab Xarxes socials i lleng\u00fces<\/a>.<\/p>\n

Sota esta premissa vaig treballar en l\u2019article \u201cEstabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos ling\u00fc\u00edstics interpersonals. Una an\u00e0lisi comparativa del Pa\u00eds Valenci\u00e0, la Franja, les Illes Balears i Catalunya<\/a><\/strong>\u201d que es publica a Posar-hi la base.<\/strong>Usos i aprenentatges ling\u00fc\u00edstics en el domini catal\u00e0. <\/a><\/em>\u00c9s una recerca de pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques comparades, que intenta introduir-se en l\u2019efecte de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques dels quatre territoris sobre els usos ling\u00fc\u00edstics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les lleng\u00fces molt interrelacionadament amb la seua llengua\u00a0 inicial.<\/strong> A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en catal\u00e0, el continuen parlant en altres \u00e0mbit,\u00a0com amb els amics, amb els fills, responent al tel\u00e8fon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Per\u00f2 la relaci\u00f3 entre les dues variables, i en multitud de casos s\u2019usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.<\/p>\n

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar aut\u00f2nomament<\/em>. I es nota en el plantejament innocent.<\/strong> Inicialment hipotetitzo que la pol\u00edtica\u00a0 ling\u00fc\u00edstica catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos ling\u00fc\u00edstics cap al catal\u00e0, mentre que les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats ling\u00fc\u00edstiques en contacte, la castellana i la catalana. Aix\u00f2 parteix d\u2019unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l\u2019opini\u00f3 publicada: les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques catalanes es regeixen pel\u00a0 catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s\u2019erigeixen p\u00fablicament sota el principi del biling\u00fcisme. Aix\u00f2 ha de fer, evidentment, que els fluxos ling\u00fc\u00edstics a Catalunya serien favorables al catal\u00e0, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues lleng\u00fces. Per\u00f2 el plantejament \u00e9s erroni, perqu\u00e8 les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies diferents als grans principis que les guien.\u00a0 Les conclusions van mostrar aix\u00f2. I aix\u00ed es manifesta en el par\u00e0graf central del treball:<\/p>\n

Estos resultats refuten la hip\u00f2tesi que a m\u00e9s pol\u00edtiques favorables al catal\u00e0, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals.<\/strong> De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econ\u00f2miques eren diferents de la resta de territoris, m\u00e9s aviat pot plantejar-se la hip\u00f2tesi contr\u00e0ria: a finals del segle xx, les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques favorables al catal\u00e0 permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castell\u00e0.<\/strong> La normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a Catalunya durant la d\u00e8cada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracci\u00f3 lleugera de castellanoparlants cap al catal\u00e0. Una situaci\u00f3 similar, per\u00f2 m\u00e9s feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la pol\u00edtica err\u00e0tica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la Franja, no aturava la reducci\u00f3 continuada d\u2019efectius entre el col\u00b7lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s el moment d\u2019agrair els esfor\u00e7os de F. Xavier Vila i Moreno<\/a> en la formaci\u00f3 de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d\u2019idees.<\/p>\n

Refer\u00e8ncia de la publicaci\u00f3: F. Xavier Vila i Moreno (ed.)<\/strong> (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges ling\u00fc\u00edstics en el domini catal\u00e0.<\/em> (<\/em>Col\u00b7lecci\u00f3 Xarxa CRUSCAT ; <\/em>8). Institut d\u2019Estudis Catalans. Enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica catalana tendeix al monoling\u00fcisme? I les frangenques, valencianes i balears, al biling\u00fcisme? \u00ab Xarxes socials i lleng\u00fces. Sota esta premissa vaig treballar en l\u2019article \u201cEstabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos ling\u00fc\u00edstics interpersonals. Una an\u00e0lisi comparativa del Pa\u00eds Valenci\u00e0, la Franja, les Illes Balears i Catalunya\u201d que es publica […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,13,11,4,8,10,25,5,7,26],"tags":[],"class_list":["post-10775","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-franja-catalunya-pais-valencia","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-llitera","category-matarranya","category-mesqui","category-normalitzacio-del-catala","category-ribagorca","category-situacio-sociolinguistica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10775"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10776,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10775\/revisions\/10776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}