{"id":11109,"date":"2013-01-19T11:53:20","date_gmt":"2013-01-19T09:53:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=11109"},"modified":"2013-01-19T11:53:20","modified_gmt":"2013-01-19T09:53:20","slug":"merce-ibarz-la-memoria-ens-ajuda-a-viure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=11109","title":{"rendered":"Merc\u00e8 Ibarz &#8220;La mem\u00f2ria ens ajuda a viure &#8220;"},"content":{"rendered":"<div lang=\"x-western\">\n<p>Tres anys despr\u00e9s de la novel\u00b7la &#8216;No parlis de mi quan me&#8217;n vagi&#8217; (Emp\u00faries), Merc\u00e8 Ibarz publica &#8216;Vine com est\u00e0s&#8217; (Proa), integrat per un relat sobre la guerra civil -viscuda des d&#8217;un mas de Said\u00ed- i una col\u00b7lecci\u00f3 de contes amb la mateixa narradora<\/p>\n<p><i>JORDI NOPCA\u00a0<\/i><\/p>\n<p>| Actualitzada el\u00a019\/01\/2013\u00a000:00<\/p>\n<p><b>&#8220;Les paraules vives t&#8217;escalfen els ossos i els ulls&#8221;, llegim en un dels cap\u00edtols de\u00a0<i>Vine com est\u00e0s<\/i>\u00a0. El llibre \u00e9s d&#8217;una sinceritat tan gran que, una vegada m\u00e9s, el lector es pregunta si fas distinci\u00f3 entre autobiografia i ficci\u00f3.<\/b><\/p>\n<p>No puc ni vull teoritzar sobre aix\u00f2. La segona i m\u00e9s extensa part de\u00a0<i>Vine com est\u00e0s<\/i>\u00a0\u00e9s un repertori de passions que surt de la necessitat de relatar a una amiga un episodi d&#8217;amistat. Va comen\u00e7ar sent una carta, per\u00f2 com que s&#8217;anava allargant em vaig proposar continuar explicant la mem\u00f2ria a flor de pell, sense maquillatges, com canta Kurt Cobain a\u00a0<i>Come as you are<\/i>\u00a0. La meva \u00fanica pauta ha estat seleccionar el que volia explicar en deu cap\u00edtols de deu p\u00e0gines cadascun.<\/p>\n<p><b>La mort de Sofi et permet dedicar p\u00e0gines a familiars, amics, professors i mestres.<\/b><\/p>\n<p>La mem\u00f2ria ens ajuda a viure: inventa, fabula, recorda&#8230; fa de tot. Comparteixo aquelles paraules que va dir Federico Fellini: &#8220;La meva mem\u00f2ria no est\u00e0 feta de records. Prefereix inventar-se&#8217;ls&#8221;. No \u00e9s necessari que vulguem inventar records, la mem\u00f2ria ja est\u00e0 estructurada d&#8217;una manera que els recrea i representa cont\u00ednuament.<\/p>\n<p><b>La primera part,\u00a0<i>La guerra vista des del mas<\/i>\u00a0, arrenca amb la construcci\u00f3 del canal de reg de Said\u00ed a finals del segle XIX.<\/b><\/p>\n<p>El canal de reg va canviar completament la vida de la zona. Sense el canal, jo no estaria aqu\u00ed: ho he dit altres vegades i pot sorprendre, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Els efectes del canal ja s\u00f3n presents a\u00a0<i>La terra retirada<\/i>\u00a0(1994) i\u00a0<i>La palmera de blat\u00a0<\/i>(1995), per\u00f2 no ha estat fins ara que no m&#8217;he remuntat fins al moment que va ser constru\u00eft. Despr\u00e9s d&#8217;escriure el repertori de passions de la segona part vaig sentir la necessitat d&#8217;un p\u00f2rtic que em proteg\u00eds de la intimitat tan gran que hi mostrava. Si havia treballat amb una mem\u00f2ria molt personal, llavors em vaig centrar en la mem\u00f2ria familiar.<\/p>\n<p><b>El gruix de la narraci\u00f3 se centra en els anys de la Guerra Civil.<\/b><\/p>\n<p>I ho fa sense sortir d&#8217;un espai molt concret. Fa temps que tenia ganes d&#8217;escriure sobre les not\u00edcies i records que m&#8217;han anat explicant a casa. El punt de partida \u00e9s una frase que em va dir la mare fa un parell d&#8217;anys, quan comparava dos pretendents amb &#8220;una espasa rovinyosa i una ploma sense tinter&#8221;.<\/p>\n<p><b>El poble de Said\u00ed viu la guerra des de posicions de vegades molt traum\u00e0tiques. Hi ha germans que lluiten en b\u00e0ndols contraris.<\/b><\/p>\n<p>Encara m\u00e9s: hi ha el cas d&#8217;un cos\u00ed que es queda a Fraga i que es fa anarquista. Fraga va tenir un paper molt important en la revoluci\u00f3 paral\u00b7lela a la guerra que va esclatar el juliol del 1936, fins que al 1937 van traslladar la capitalitat a Casp. Vaig veure molt clar com s&#8217;havia de sentir un milici\u00e0 l&#8217;any passat, en una exposici\u00f3 que el CCCB va dedicar a Brangul\u00ed. En una de les seves fotos es veia un noi que s&#8217;encaminava cap al front de l&#8217;Ebre sense pr\u00e0cticament res al damunt. Al davant hi havia un r\u00e8tol que li indicava cap a on havia d&#8217;anar: &#8220;Al frente&#8221;. Aquest pobre noi es devia sentir desesperat.<\/p>\n<p><b>Llegint la narraci\u00f3, la derrota \u00e9s omnipresent, tant per als perdedors com per als que es queden al poble un cop guanya Franco.<\/b><\/p>\n<p>Guanyi qui guanyi, en una guerra civil hi ha una sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua molt forta. Em temo que hi ha hagut molt poques guerres civils que no hagin acabat en dictadura. Penseu que els &#8220;desafectes&#8221; al r\u00e8gim van estar fitxats fins al 1978. El llibre parteix d&#8217;una pregunta doble: quan acaba una guerra? I quan acaba una dictadura?<\/p>\n<p><b>L&#8217;atmosfera del relat \u00e9s boirosa.<\/b><\/p>\n<p>\u00c9s la de la zona. Hi ha climes als quals la gent no es pot acabar d&#8217;acostumar mai. La boira potser configura l&#8217;estructura interna de les persones, sobretot si forma part del seu m\u00f3n creatiu. A difer\u00e8ncia de molts estudiosos que creuen que el paisatge \u00e9s una dist\u00e0ncia, estic m\u00e9s d&#8217;acord amb aquells que pensen que en el clima i el paisatge t&#8217;hi retrobes.<\/p>\n<p><b>Les teves arrels familiars protagonitzen\u00a0<i>La guerra vista des del mas<\/i>\u00a0.\u00a0<i>Repertori de passions\u00a0<\/i>reivindica el pes de les amistats a l&#8217;hora de construir-se a un mateix: &#8220;La conversa amb les amistats \u00e9s s\u00e0via. L&#8217;amistat coneix els gestos i el moviment del cos, en sap m\u00e9s que l&#8217;amor i fins que el sexe&#8221;.<\/b><\/p>\n<p>La fam\u00edlia s\u00f3n amics, i els amics que fas despr\u00e9s s\u00f3n la fam\u00edlia. Davant dels canvis constants del present, amb els quals amb prou feines podem relacionar-nos-hi, l&#8217;\u00fanic que podem fer \u00e9s comportar-nos amb integritat.\u00a0<i>Vine com est\u00e0s<\/i>\u00a0parteix de la mem\u00f2ria per\u00f2 s&#8217;acaba adre\u00e7ant a la vida i a com entomem la continuaci\u00f3. La meva proposta \u00e9s que ho fem sense barallar-nos-hi, sense pistola, tal com canten els Nirvana. Per aconseguir-ho, el primer que hem d&#8217;aconseguir \u00e9s una bona relaci\u00f3 amb un mateix.<\/p>\n<p><b>Entre els personatges del llibre sobresurt el d&#8217;una dona quasi centen\u00e0ria.<\/b><\/p>\n<p>T\u00e9 salut perqu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 d&#8217;adaptar-se als canvis. Al llibre no ho dic, per\u00f2 \u00e9s Anna Muri\u00e0, que va estar escrivint articles fins als 94 o 95 anys. Va ser una de les meves grans amigues, i tamb\u00e9 una gran mestra.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: Georgia,serif;\"><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/llegim\/memoria-ajuda-viure_0_850115123.html\">http:\/\/www.ara.cat\/premium\/llegim\/memoria-ajuda-viure_0_850115123.html<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tres anys despr\u00e9s de la novel\u00b7la &#8216;No parlis de mi quan me&#8217;n vagi&#8217; (Emp\u00faries), Merc\u00e8 Ibarz publica &#8216;Vine com est\u00e0s&#8217; (Proa), integrat per un relat sobre la guerra civil -viscuda des d&#8217;un mas de Said\u00ed- i una col\u00b7lecci\u00f3 de contes amb la mateixa narradora JORDI NOPCA\u00a0 | Actualitzada el\u00a019\/01\/2013\u00a000:00 &#8220;Les paraules vives t&#8217;escalfen els ossos [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,149],"tags":[],"class_list":["post-11109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11109"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11111,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11109\/revisions\/11111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}