{"id":11145,"date":"2013-01-28T13:26:22","date_gmt":"2013-01-28T11:26:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=11145"},"modified":"2013-01-28T13:26:22","modified_gmt":"2013-01-28T11:26:22","slug":"el-punt-avui-noticia-el-deliri-de-la-licantropia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=11145","title":{"rendered":"El Punt Avui – Not\u00edcia: El deliri de la licantropia"},"content":{"rendered":"

El Punt Avui – Not\u00edcia: El deliri de la licantropia<\/a>.<\/p>\n

Carles Ter\u00e8s presenta \u2018Licantropia’, novel\u00b7la amb qu\u00e8 va guanyar el premi Guillem Nicolau, reeditada per 1984<\/h3>\n
\n
28\/01\/13 02:00 <\/span> – barcelona<\/span> – Llu\u00eds Llort<\/a> <\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Carles Ter\u00e8s fa anys que viu a Torredarques, al Matarranya, tot i que va n\u00e9ixer a Barcelona el 1962 Foto: MARTA P\u00c9REZ.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
1<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
<\/h5>\n

Amb subtilitat, sense sang i fetge, Ter\u00e8s ofereix una visi\u00f3 actualitzada dels homes llop <\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Tot i que nascut a Barcelona el 1962, Carles Ter\u00e8s es defineix com \u201cun aragon\u00e8s de llengua catalana; em sento d’on \u00e9s la meva llengua i les particions territorials ens compliquen la vida als que vivim a la frontera d’all\u00e0 on sigui\u201d.<\/p>\n

Els seus pares eren tots dos de la Franja i ell fa anys que hi ha anat a viure, en concret a Torredarques, al Matarranya, i d’all\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s la seva dona i les seves filles. Dissenyador gr\u00e0fic de formaci\u00f3 i ofici, ens ofereix un debut molt engrescador amb la novel\u00b7la Licantropia<\/i>. Va n\u00e9ixer com a enc\u00e0rrec, per\u00f2 \u201ccanvis de color pol\u00edtic\u201d el van obligar a passar per un premi (el Guillem Nicolau del 2011) i a ser publicat de manera testimonial. Ara, Josep Cots, d’Edicions de 1984, n’ha fet una edici\u00f3 m\u00e9s acurada, definitiva.<\/p>\n

\u201cVaig quedar molt sorpr\u00e8s per la seva pot\u00e8ncia; feia molt de temps que no rebia un original com aquest\u201d, afirma l’editor. \u201cTer\u00e8s treballa a fons la met\u00e0fora del llop, que per mi \u00e9s un animal ambivalent. \u00c9s un llibre amb elements inquietants, s’acosta al fant\u00e0stic, sense ser-ho. \u00c9s suggestiu sobre la imatge del llop i amb uns elements de llenguatge preciosos.\u201d<\/p>\n

Carles Ter\u00e8s admet que \u00e9s un llibre dif\u00edcil de definir, de resumir: \u201cParla de la inadaptaci\u00f3 d’un personatge feli\u00e7 en un entorn aparentment id\u00edl\u00b7lic, per\u00f2 tampoc tant com sembla.\u201d Un referent pel que fa al plantejament inicial seria el film Blue Velvet<\/i>, de David Lynch, que comen\u00e7a amb flors i felicitat, \u201cper\u00f2 de mica en mica van apareixent tot de secrets subcutanis; una part fosca que no ha de ser dolenta, for\u00e7osament\u201d.<\/p>\n

L’obra, que alterna episodis del passat (es remunta al segle XVII, amb l’\u00fanic personatge real, Pere Torrent) amb el present i que est\u00e0 fragmentada en 23 cap\u00edtols, ens parla d’un mas de les desolades terres de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Uns paratges habitats per \u201cgent r\u00fastega, de poques paraules i expressi\u00f3 bestial, despullada de l’abric de la fe. S\u00f3n llobaters, com els seus senyors. Si el bestiar pot sobreviure a l’amena\u00e7a del llop \u00e9s gr\u00e0cies a l’estranya comuni\u00f3 que lliga aquests homes als animals que tothom tem\u201d.<\/p>\n

Segles m\u00e9s tard, en Lloren\u00e7 \u2013un \u00e0lter ego<\/i> moderat de l’autor\u2013 puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat sense encara ser conscient del \u201cvincle que s’enfonsa en les seves arrels i el lliga a una nissaga que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia\u201d.\u00a0A l’obra hi barreja \u201cuns sentiments que portem dins, la por, l’erotisme i la viol\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

La guspira tem\u00e0tica que va posar en marxa Licantropia<\/i> va ser la llegenda d’un pastoret que desapareix. Nom\u00e9s troben les ovelles mortes, tot de sang i la samarreta ben plegada. Ter\u00e8s va interpretar-ho com un cas de licantropia. Va fer una recerca hist\u00f2rica per al magn\u00edfic cap\u00edtol inicial, tot i que \u201cles novel\u00b7les hist\u00f2riques tenen molt d’impostura, com una s\u00e8rie de TV3 que passa en un poble… Els que vivim en un poble sabem que no \u00e9s com es mostra\u201d.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal destacar el tractament dels dialectes, en qu\u00e8 cal filar molt prim perqu\u00e8 \u201ca la part alta de la comarca no es parla igual que a la part baixa\u201d.<\/p>\n

Ter\u00e8s, que \u00e9s un columnista habitual de la premsa de la Franja, va estar un any i mig per escriure una primera versi\u00f3, i pel que fa als referents destaca Joan Perucho, Poe, Lovecraft i autors de la Franja com ara Jes\u00fas Montcada, Merc\u00e8 Ibarz, Francesc Ser\u00e9s o \u201cDesideri Lombarte, un gran poeta\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Punt Avui – Not\u00edcia: El deliri de la licantropia. Carles Ter\u00e8s presenta \u2018Licantropia’, novel\u00b7la amb qu\u00e8 va guanyar el premi Guillem Nicolau, reeditada per 1984 28\/01\/13 02:00 – barcelona – Llu\u00eds Llort Carles Ter\u00e8s fa anys que viu a Torredarques, al Matarranya, tot i que va n\u00e9ixer a Barcelona el 1962 Foto: MARTA P\u00c9REZ. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,10],"tags":[],"class_list":["post-11145","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11145"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11145\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}