(a \u201cHomo Fabra\u201d, 13-01-2013)<\/p>\n
Artur Quintana o l\u2019amor pels extrems de la llengua<\/p>\n
Joan-Carles Mart\u00ed i Casanova<\/a>.\u00a0Elx<\/a>.<\/p>\n \/ 21.01.2013<\/p>\n Vaig con\u00e8ixer el Dr.\u00a0Artur Quintana<\/b>\u00a0a \u00a0Elx a mitjan anys 1990. El professor tenia prop de seixanta anys i em va sorprendre la seua activitat incansable i el seu coneixement pregon d\u2019aquestes comarques de l\u2019Extrem Sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Venia de la m\u00e0 d\u2019una joven\u00edssima fil\u00f2loga monoverina,\u00a0Ester Limorti<\/b>, la qual fa ara de professora de catal\u00e0 a la vila del Pin\u00f3s, a les envistes de la serralada del Carxe. \u00a0Els anys 1994 i 1995, recorrien tots dos els llogarets i els masos ve\u00efns. Els hi esperava el millor de la tradici\u00f3 oral valenciana d\u2019aquella comarca murciana. Van arribar a temps de recollir-ho i d\u2019inventariar-ho. Gaireb\u00e9 vint anys despr\u00e9s la tasca hauria estat m\u00e9s feixuga i dif\u00edcil perqu\u00e8 el despoblament de la zona ha estat important.<\/p>\n <\/p>\n Artur Quintana a la cara nord de la vall on es troba la Pobla de Benifass\u00e0, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, no gaire lluny de la Codonyera d’Arag\u00f3<\/p>\n La ciutat d\u2019Elx \u00e9s a 46 km. de la vila fronterera valenciana del Pin\u00f3s, que fa de centre comercial, educatiu en secund\u00e0ria i de serveis d\u2019aquests catalanoparlants, que habiten a l\u2019altra banda de la ratlla murciana. \u00a0Els habitants de les Valls del Vinalop\u00f3 \u2013hi incloc la subcomarca murciana del Carxe perqu\u00e8 n\u2019\u00e9s una continuaci\u00f3 natural\u2013 van emigrar molt a les ciutats sabateres d\u2019Elda i Elx, capital del Baix Vinalop\u00f3, \u00a0a la segona meitat del segle XX. Hi havia, fins i tot, autobusos que feien la l\u00ednia cap a la ciutat de les palmeres.<\/p>\n Hem dinat molts gaspatxos de pastor, gatxamigues i arrossos amb conill i caragols als llogarets del Raspai o a la Canyada del Trigo. Hem pujat m\u00e9s d\u2019una vegada, amb els fills petits, els 1.371 metres de la muntanya que li d\u00f3na nom, des de la qual hi ha una vista llunyana de la mar. Hem parlat amb les seues gents i hem entrat a la Torre del Rico, datada al segle XVI. Hem fet de guia per a valencians, catalans i mallorquins de passatge per aquestes terres.<\/p>\n Aix\u00ed, no \u00a0\u00e9s d\u2019estranyar que al recull de can\u00e7ons carxeres recollides per Quintana\/Limorti \u00a0hi haja, entre altre can\u00e7ons compartides, l\u2019havanera elxana per antonom\u00e0sia: \u201cVenim de la mar\/ no portemdin\u00e9s<\/i>\/ anem a cal mestre\/ i no\u00a0ha-hi<\/i>\u00a0res qu\u00e8 fer.\u00a0Mo n\u2019<\/i>anem a casa\/\u00a0en<\/i>\u00a0un mal humor\/ de vore que v\u00e9nen\/ de vore que v\u00e9nen\/\u00a0es<\/i>\u00a0festes d\u2019agost\u201d.\u00a0 Comprendreu que fos un dels primers a comprar l\u2019edici\u00f3 original, feta per l\u2019Institut Juan Gil Albert, de la Diputaci\u00f3 d\u2019Alacant, l\u2019any 1998. He tingut el goig de llegir-lo i rellegir-lo sovint.<\/p>\n D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, he tingut el plaer de trobar-me amb el Dr. Quintana unes quantes vegades en saraus relacionats amb la llengua catalana. A Elx (1998) i a Guardamar (2009), amb motiu de les Jornades de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, en les quals vaig col\u00b7laborar. \u00a0L\u2019any 2000 a l\u2019IEC, a Barcelona, on vaig ser invitat a parlar des de la taula presidencial en unes jornades filol\u00f2giques. La darrera vegada, a Guardamar, vam seure plegats a dinar a la mateixa taula, amb les nostres mullers; \u00a0i us he de dir que la seua dona alemanya parlava un catal\u00e0 tan polit com la meua del Camp d\u2019Elx. \u00a0Recorde, per\u00f2, amb una vivor especial, la visita que vaig fer, com a president de la Federaci\u00f3 d\u2019Organitzacions de Llengua Catalana, la FOLC, \u00a0a Calaceit, Queretes i rodalies, l\u2019any 2006, dintre d\u2019una revolada per la Franja de Ponent. Vaig poder comprovar, in situ, el seu comprom\u00eds intens i el seu activisme a les terres aragoneses de llengua catalana.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, Artur Quintana no tan sols \u00e9s un gran especialista en catal\u00e0, occit\u00e0 i alemany. Fou professor a la Universitat de Heidelberg fins a la seua jubilaci\u00f3 i \u00e9s membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, del\u00a0Consello de l\u2019Aragon\u00e9s<\/i>\u00a0i membre \u00a0d\u2019Honor de\u00a0l\u2019Academia \u00a0del Aragon\u00e9s<\/i>. Arribada la jubilaci\u00f3 va decidir compartir el seu temps entre les seues cases a la Codonyera, a Speyer\/Espira (Alemanya) i\u00a0 la seua Barcelona natal. La nostra amistat epistolar ha quedat refermada per la correspond\u00e8ncia p\u00fablica i privada que hem mantingut al voltant de la llista electr\u00f2nica de ling\u00fcistes Migjorn al llarg dels anys.<\/p>\n De la seua tesi doctoral sobre\u00a0El catal\u00e0 de la Codonyera<\/i>, public\u00e0 un llibre amb el qual guany\u00e0 el Premi Nicolau d\u2019Olwer l\u2019any 1973. Els dos llibres sobre El Carxe i la Codonyera \u00a0es feien molt dif\u00edcils de trobar, enfora de les biblioteques universit\u00e0ries, motiu pel qual han estat revisats, ampliats i reeditats en els darrers mesos de 2012. Preneu-ne nota:<\/p>\n Quintana, Artur (2012),\u00a0El Catal\u00e0 de la Codonyera (Terol, Arag\u00f3)\u00a0<\/i>Gara Edizions, Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico, Prensas Universitarias, Zaragoza, 270 p\u00e0g., Zaragoza<\/p>\n Limorti, Ester\/ Quintana, Artur (2012),\u00a0El Carxe, Recull de literatura popular valenciana de M\u00farcia\u00a0<\/i>,Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, 318 p\u00e0g., Biblioteca Filol\u00f2gica, LXXI, Barcelona.<\/p>\n <\/p>\n Artur Quintana a la Torre del Rico<\/p>\n A tall de cloenda, us he de dir que la lectura d\u2019aquests dos llibres s\u00f3n una del\u00edcia per a qualsevol que s\u2019estime la llengua catalana. Per a mi, hereu i usuari de la parla catalana m\u00e9s fronterera i m\u00e9s meridional, em sobten les concomit\u00e0ncies entre la Codonyera i Elx. En dir\u00e9 tan sols un grapat, de les m\u00e9s cridaneres, per\u00f2 la llista es faria inacabable: alforrar, aigua d\u2019alvess\u00e0< de vessant,\u00a0 brulla, \u00a0cantereller,\u00a0 cell, covatxa,\u00a0 escur, gentola, granullada, lleme, \u00a0llim\u00f3, n\u00fagol, pan\u00eds, p\u00e0ssia, panical, pataca, petit, profess\u00f3, pudentina, reglotar,\u00a0 siti, somera, tamborinada, tardet, teronja, tresplantar o xafarder. Els extrems del catal\u00e0 sempre es toquen i conec llistats inacabables semblants que ens agermanen amb l\u2019Empord\u00e0 o el Rossell\u00f3, amb les Balears o Tortosa; fins i tot, amb l\u2019Alguer, cosa que acostuma a \u00a0estranyar uns altres valencians. El repoblament medieval de l\u2019Extrem Sud \u00a0\u00a0\u2013amb catalans de totes les terres catalanes\u2013 \u00a0i el seu arcaisme ens parla de barreges diverses. \u00a0En un Pa\u00eds Valenci\u00e0 com cal, el barcelon\u00ed Dr. Artur Quintana, seria membre d\u2019honor de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. Aix\u00f2 i moltes altres coses s\u00f3n les que trobem a faltar en una llengua que es vol forta i comuna.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" (a \u201cHomo Fabra\u201d, 13-01-2013) Artur Quintana o l\u2019amor pels extrems de la llengua Joan-Carles Mart\u00ed i Casanova.\u00a0Elx. \/ 21.01.2013 Vaig con\u00e8ixer el Dr.\u00a0Artur Quintana\u00a0a \u00a0Elx a mitjan anys 1990. El professor tenia prop de seixanta anys i em va sorprendre la seua activitat incansable i el seu coneixement pregon d\u2019aquestes comarques de l\u2019Extrem Sud del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[32,13,4,10,25,26],"tags":[],"class_list":["post-11146","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estudis-linguistics","category-franja-catalunya-pais-valencia","category-llengues-a-arago","category-matarranya","category-mesqui","category-situacio-sociolinguistica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11146","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11146"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11146\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11148,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11146\/revisions\/11148"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11146"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11146"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11146"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}