{"id":11155,"date":"2013-01-28T20:00:43","date_gmt":"2013-01-28T18:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=11155"},"modified":"2013-01-28T20:00:43","modified_gmt":"2013-01-28T18:00:43","slug":"a-la-franja-hi-ha-homes-llop-ara-lesmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=11155","title":{"rendered":"A la Franja hi ha homes llop – Ara \u00ab L’esmolet"},"content":{"rendered":"

Article d\u2019en Jordi Nopca a l\u2019Ara \u00ab L’esmolet<\/a>.<\/p>\n

Edicions de 1984 publica Licantropia, la primera novel\u00b7la de Carles Ter\u00e8s. El personatge principal, el Lloren\u00e7, comen\u00e7a a indagar en les\u00a0 arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara amb un passat can\u00ed.<\/span>
\nBARCELONA.<\/span>
\nLicantropia comen\u00e7a ambl\u2019arribada d\u2019un moss\u00e8n a la fict\u00edcia Pobla de Llobosa una nit d\u2019hivern de l\u2019any 1759. Tres llops morts, penjats d\u2019unes estaques, li donen la benvinguda, gronxats pel cer\u00e7 gla\u00e7at. Els animals mostren les dents \u201cen una darrera ganyota amena\u00e7adora\u201d. Carles Ter\u00e8s en t\u00e9 prouambunpar\u00e0graf per transmetre l\u2019aridesa territorial i humana que impregnar\u00e0 tot el seu primer llibre, que, dos anys despr\u00e9s de guanyar el premi Guillem Nicolau \u2013convocat pel departament de Cultura del govern d\u2019Arag\u00f3\u2013, ha estat publicat per Edicions de 1984. El moss\u00e8n del primer i m\u00e9s extens cap\u00edtol de la novel\u00b7la \u00e9s allotjat al mas dels Torrent. La seva intenci\u00f3 \u00e9s aconseguir que la fam\u00edlia de llobaters s\u2019apropi al catolicisme. Les descobertes que anir\u00e0 fent, tocades per una atmosfera pr\u00f2xima a la narrativa g\u00f2tica m\u00e9s efica\u00e7 \u2013i alhora exigent\u2013, estan portades amb una destresa poc habitual en un autor que acaba de debutar amb 50 anys fets. \u201cLa novel\u00b7la va ser un enc\u00e0rrec d\u2019Artur Quintana per a la col\u00b7lecci\u00f3 El Trinquet de la Diputaci\u00f3 Provincial de Terol \u2013explica l\u2019autor\u2013. Quan em va dir que no la podria publicar perqu\u00e8 no hi havia diners vaig continuar escrivint, em vaig presentar al Guillem Nicolau i el vaig guanyar. L\u2019edici\u00f3 que va sortir era molt petita, amb prou feines va arribar a lesbiblioteques i a algunes llibreries\u201d. Conscient que el recorregutdela novel\u00b7la seriamolt petit si no lamovia m\u00e9s, Ter\u00e8s va presentar el manuscrit, \u201cacabatper\u00f2no del tot completat\u201d, adiverses editorials. Josep Cots, d\u2019Edicions de 1984, va quedar-ne fascinat: \u201cEl llibre s\u2019acosta al g\u00e8nere fant\u00e0sticper\u00f2 no hi acaba de pert\u00e0nyer. Mant\u00e9 l\u2019ambival\u00e8ncia del llop, que, d\u2019una banda, \u00e9s un animal ferotge, i, de l\u2019altra, representa la llibertat\u201d.
\nUna llegenda atractiva
\nDespr\u00e9s d\u2019ubicar el lector a la Franjade mitjans del segle XVIII, Ter\u00e8s se l\u2019emporta fins al present. En un principi l\u2019ambientaci\u00f3 ja no \u00e9s tan estranya com en les p\u00e0gines protagonitzades pel moss\u00e8n curi\u00f3s. El personatge en qu\u00e8 es fixa l\u2019autor a partir de llavors es diu Lloren\u00e7, es dedica a la fotografia i despr\u00e9s de cr\u00e9ixer a Barcelona s\u2019ha instal\u00b7lat al petit poble de l\u2019Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer cap\u00edtol acompanyat de la seva parella, la Laura. \u201cVaigcomen\u00e7ar a interessar-me per la licantropia quan vaig llegir la llegenda del pastoret\u201d,recorda Ter\u00e8s. La hist\u00f2ria\u00a0 explica com unpastor d\u2019ovelles des
\napareix amb el seu ramat. La gent dels masos m\u00e9s pr\u00f2xims organitza una batuda i troba els animals, \u201cespellissats i destrossats a bocins\u201d. Del pastoret nom\u00e9s en recuperen la samarreta, plegada amb cura sota unapedra, al cimm\u00e9saltdela serra. Lallegenda relaciona le smorts amb el possible atac d\u2019un llop. A Licantropia, Ter\u00e8s especula sobre la possibilitat d\u2019una nissaga male\u00efdad\u2019homes llop que seria documentada pel moss\u00e8n del cap\u00edtol inicial i que arribaria fins als nostres dies. \u201cEl tema de la novel\u00b7la \u00e9s la inadaptaci\u00f3 d\u2019un personatge feli\u00e7 en un entorn id\u00edl\u00b7lic que no ho \u00e9s tant com sembla \u2013aventura l\u2019escriptor\u2013. En aquest sentit emrecorda la pel\u00b7l\u00edcula Blue velvet, que arrenca amb aquelles imatges d\u2019un jard\u00ed a ple dia. A sota del cel clar i les flors s\u2019hi amaga una altra realitat\u201d. Ter\u00e8s ha seguit una traject\u00f2ria similar a la del protagonista del llibre: igualqu eel Lloren\u00e7, tot i els or\u00edgens familiarsde la Franja, es va criar a Barcelona. L\u2019any 1993 va tornar-hi i, des de llavors, es dedica al disseny gr\u00e0fic a cavall de Torredarques (elMatarranya) i Alcany\u00eds (el Baix Arag\u00f3). El coneixement expert i viscut del territori li permet fer cr\u00e9ixer una novel\u00b7la amb una gradaci\u00f3 dels registres dialectals de la Franja de gran inter\u00e8s. La por, la viol\u00e8ncia i la sexualitat s\u00f3n tres dels esquers que Ter\u00e8s administra a Licantropia. La riquesa i ductilitat de la seva llengua acaben fent del llibre una experi\u00e8nciamolt recomanable.
\nJORDI NOPCA
\nPublicat pel diari ARA dilluns dia 28 de gener<\/p>\n

\"ARA-pagina\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article d\u2019en Jordi Nopca a l\u2019Ara \u00ab L’esmolet. Edicions de 1984 publica Licantropia, la primera novel\u00b7la de Carles Ter\u00e8s. El personatge principal, el Lloren\u00e7, comen\u00e7a a indagar en les\u00a0 arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara amb un passat can\u00ed. BARCELONA. Licantropia comen\u00e7a ambl\u2019arribada d\u2019un moss\u00e8n a la fict\u00edcia Pobla de Llobosa una nit […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,10],"tags":[],"class_list":["post-11155","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11155"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11155\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}