{"id":11283,"date":"2013-02-21T19:39:55","date_gmt":"2013-02-21T17:39:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=11283"},"modified":"2013-02-21T19:39:55","modified_gmt":"2013-02-21T17:39:55","slug":"quim-gibert-el-bes-que-encara-no-ens-hem-fet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=11283","title":{"rendered":"Quim Gibert: El bes que encara no ens hem fet"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/p>\n

Quim Gibert<\/strong><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

El saguaro \u00e9s un cactus alt\u00edssim del desert de Sonora (Arizona). Combat l\u2019enorme calentor at\u00e8s que disposa de moltes arrels, gran part de les quals s\u2019estenen horitzontalment per tal de xuclar l\u2019aigua de la rosada. Tamb\u00e9 disposa d\u2019una arrel principal, de m\u00e9s gruix, que s\u2019endinsa terra endins tot cercant aigua.<\/span><\/span><\/p>\n

Als ant\u00edpodes del saguaro, hi ha l\u2019andr\u00f2sace. Viu prop de les glaceres, per davall dels 0 graus, a merc\u00e8 d\u2019intenses ventades. El seu h\u00e0bitat \u00e9s en roques pelades, les quals queden cobertes per capes de flors. Aprofita les poques setmanes de bonan\u00e7a estiuenca, un cop el gel s\u2019ha desfet, perqu\u00e8 l\u2019arrel central s\u2019interni fins a dos metres de profunditat per captar l\u2019aigua no congelada.<\/span><\/span><\/p>\n

En els tr\u00f2pics, hi ha dues plantes m\u00e9s que destaquen per la seva bravura, el tec i el mangle negra. El primer \u00e9s un arbre d\u2019arrels ben clavades al s\u00f2l humit de la selva, que actuen de contrafort. Les dures arrels del tec s\u2019escampen a una dist\u00e0ncia considerable, fet que li permet nodrir-se de la descomposici\u00f3 de natura morta. El mangle negra, que creix a les desembocadures fluvials, ha de resistir el contacte amb l\u2019aigua salada. \u00c9s un arbust d\u2019arrels grandioses que emergeixen a la superf\u00edcie per poder respirar i falcar el tronc en el fang.<\/span><\/span><\/p>\n

El desplegament i l\u2019ancoratge de les arrels \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia essencial perqu\u00e8 aquestes plantes puguin suportar condicions clim\u00e0tiques extremes i sobreviure. En el cas del saguaro, els fruits que produeix s\u00f3n comestibles i, a voltes, es fan servir per elaborar xarops. I del tec, arran de l\u2019al\u00e7ada tan alta del tronc i de la qualitat de la fusta, s\u2019utilitza en la fabricaci\u00f3 de mobles.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00abBen plantat\u00bb, \u00abde bona soca\u00bb, \u00abben cepat\u00bb… s\u00f3n expressions nostrades lligades a la natura que confirmen la import\u00e0ncia de l\u2019arrelament a la mare terra.<\/span><\/span><\/p>\n

En rigor, l\u2019escriptora Merc\u00e8 Ibarz, filla de Said\u00ed (Baix Cinca), en la primera part de\u00a0Vine com est\u00e0s<\/i>, el seu darrer llibre, s\u2019aferra a les arrels per descriure \u00abla vida dels qui m\u2019han donat la vida\u00bb. Ho fa a partir de les not\u00edcies i records dels anys de la guerra al seu poble natal, \u00abque m\u2019han anat explicant a casa (…) em sento diposit\u00e0ria d\u2019una mem\u00f2ria\u00bb. Per Ibarz, un temps convuls en un llogarret dels afores de Said\u00ed t\u00e9 prou suc i bruc per ser relatat, \u00abno es parla de res m\u00e9s que no passi al mas i a la rodalia immediata\u00bb.<\/span><\/span><\/p>\n

La segona part de\u00a0Vine com est\u00e0s<\/i>\u00a0\u00e9s una carta arran de la mort d\u2019un amic de l\u2019\u00e0nima. La va redactar assaonant el terreny: \u00abVa ser aix\u00ed com, empesa per la m\u00fasica Veloso, que em va ajudar molt, vaig anar escrivint\u00bb. El plaer de narrar neutralitza el dolor, \u00abm\u2019ho he passat molt b\u00e9 construint aquesta novel\u00b7la\u00bb.<\/span><\/span><\/p>\n

Segons la saidinenca, amb el clima i el paisatge t\u2019hi retrobes per\u00f2 la novel\u00b7la s\u2019acaba adre\u00e7ant \u00aba la vida i com entomem la continuaci\u00f3\u00bb. Les arrels, el passat, les p\u00e8rdues, el dem\u00e0… es barregen. La Franja de Ponent deixa de ser un rac\u00f3 de m\u00f3n quan els escriptors aut\u00f2ctons (\u00e9s aplicable a qualsevol altra \u00e0mbit creatiu), hi troben motius per festejar-la i fer-la estimar per mitj\u00e0 de la literatura. Aleshores els ve\u00efns, que sempre han viscut conven\u00e7uts que un rac\u00f3 de m\u00f3n no pot ser altra cosa que un rac\u00f3 de m\u00f3n, un cop refets del sobresalt, la comencen a acceptar tal com \u00e9s. Amorosir radicalment els catalanoparlants envers les pr\u00f2pies coses \u00e9s el que persegueixen les Jornades per la dignificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de Fraga, convocades enguany pel 8, 9 i 10 de mar\u00e7, amb la participaci\u00f3 de Mari Zapater, M\u00e0rius Serra, Ferran Suay, entre d\u2019altres.<\/span><\/span><\/p>\n

Un c\u00e0stig div\u00ed impedeix que la bella dorment del bosc, reclosa en el ja\u00e7 d\u2019una cova, pugui escapar del son etern. L\u2019irresistible bellesa de la valqu\u00edria castigada esdev\u00e9 una provocaci\u00f3 per un pr\u00edncep n\u00f2rdic que la localitza. El bes que li fa \u00e9s tan dol\u00e7 que ni la ira dels d\u00e9us evita que la noia obri ulls. Besos. Sobretot, besos.<\/span><\/span><\/p>\n

\n

Quim Gibert<\/strong>, psic\u00f2leg i coautor d’Elogi de la transgressi\u00f3<\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quim Gibert \u00a0 El saguaro \u00e9s un cactus alt\u00edssim del desert de Sonora (Arizona). Combat l\u2019enorme calentor at\u00e8s que disposa de moltes arrels, gran part de les quals s\u2019estenen horitzontalment per tal de xuclar l\u2019aigua de la rosada. Tamb\u00e9 disposa d\u2019una arrel principal, de m\u00e9s gruix, que s\u2019endinsa terra endins tot cercant aigua. Als ant\u00edpodes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,149],"tags":[],"class_list":["post-11283","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11283"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11284,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11283\/revisions\/11284"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}