Viles i Gents<\/p>\n
15 September, 2009<\/p>\n
L\u2019edat i les can\u00e7ons<\/p>\n
Carles Ter\u00e8s Categoria: Article Viles i Gents<\/p>\n
Aquest agost m\u2019ha perm\u00e8s compartir una mica m\u00e9s de temps amb la meua filla gran. Ja \u00e9s a l\u2019adolesc\u00e8ncia, la qual cosa suposa rebel\u00b7li\u00f3 contra tot all\u00f2 que ve dels pares. Per aix\u00f2 s\u2019agraeixen aquests moments de calma en qu\u00e8 no cal estar negociant-t\u2019ho tot. Per exemple, els viatges d\u2019Alcany\u00eds a Torredarques, quan la perspectiva de la festa major tot ho endolceix. Poso m\u00fasica, generalment d\u2019aquests grups joves que empren el catal\u00e0 a les seues composicions. Em meravella constatar com, malgrat el retroc\u00e9s social de la nostra llengua, hi ha aquests m\u00fasics que fan can\u00e7ons d\u2019una qualitat tan insultant. Em meravella tamb\u00e9, per\u00f2 negativament, com s\u00f3n absolutament ignorats pels mitjans de m\u00e9s enll\u00e0 del Principat. Com si no existissin. Com si no fossin espanyols.<\/p>\n
Per\u00f2 b\u00e9, aquest article t\u00e9 un objecte m\u00e9s personal que la repetitiva reivindicaci\u00f3 cultural. Algunes d\u2019aquestes lletres de Sanjosex o Manel descriuen un m\u00f3n que m\u2019evoca situacions viscudes, abocant-me irresistiblement a la nost\u00e0lgia. Tanmateix, quan remuntem la Vall de Lluna i veig ma filla de quinze anys al seient del costat, em ve tot el pes del DNI al damunt. El meu temps ha passat, navegant a tot drap cap a la cinquantena. En canvi all\u00e0 hi ha l\u2019adolescent que \u00e9s a les portes de viure all\u00f2 del qu\u00e8 parlen les can\u00e7ons. D\u2019aqu\u00ed molt poc sentir\u00e0 el cansament de \u201cles mitgeres al descobert\u201d de Barcelona i s\u2019encaterinar\u00e0 d\u2019algun estranger d\u2019accent estrany i \u201ccastell\u00e0 sorprenentment fluid\u201d.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 del trencall de la Sorollera es veu la bola de foc del ponent atenyent les carenes del Maestrat. La vida segueix, i com diu en Desideri en un bell poema,<\/p>\n
\u00abElles viuran per mi<\/p>\n
i els seus fills, si \u00e9s que en tenen,<\/p>\n
viuran per mi i per elles\u00bb.<\/p>\n