{"id":11705,"date":"2013-05-03T10:34:24","date_gmt":"2013-05-03T08:34:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=11705"},"modified":"2013-05-03T10:34:24","modified_gmt":"2013-05-03T08:34:24","slug":"ressenya-de-el-matarranya-cronica-de-viatge-de-monclus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=11705","title":{"rendered":"Ressenya de &#8220;El Matarranya. Cr\u00f2nica de viatge&#8221; de Moncl\u00fas"},"content":{"rendered":"<div lang=\"x-western\">\n<div dir=\"ltr\">\n<div align=\"center\"><b><span style=\"font-size: 300%;\"><span style=\"color: #008080;\">Els 29 del\u00a0<i>bellus mons<\/i><\/span><\/span><\/b><\/div>\n<div><strong><em><\/em><\/strong><\/div>\n<div><strong><span style=\"color: #000000; font-size: medium;\">Quim Gibert<\/span><\/strong><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<p>En una de les estades a merc\u00e8 de la Terra Alta i el Matarranya, Pau Picasso, llavors un jove convalescent d\u2019escarlatina, es va proposar viure en contacte amb la natura. Els Ports de Beseit era una carena que l\u2019inspirava a l\u2019hora de pintar. I no va dubtar, amb amics de confian\u00e7a, fer caminades per aquells topants, inclosos els m\u00e9s enrevessats de tramuntar. En un estret de roca, d\u2019una dificultat considerable, per on m\u00e9s avall hi discorria el riu, va relliscar perillosament. Els acompanyants, a l\u2019adonar-se\u2019n, el van poder subjectar\u00a0<i>in extremis<\/i>. Entre aquest episodi de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles i la bellesa de la contrada, Picasso es va endur un record colpidor dels Ports.<\/p>\n<p>A Joaquim Montcl\u00fas i Esteban (Calaceit, Matarranya, 1957), historiador especialitzat en la Franja de Ponent, tamb\u00e9 li venen imatges infantils d\u2019excursions a prop del naixement dels rius Matarranya, Algars i Ulldem\u00f3, \u00abaut\u00e8ntica meravella natural on la combinaci\u00f3 de l\u2019aigua, les roques i el bosc han creat un dels paratges m\u00e9s impressionants i encisadors del mass\u00eds dels Ports, el pant\u00e0 de la Pena, els estrets del Regatxol, el barranc de la Paridora, etc.\u00bb I seguidament, no obvia que les havia passat magres per a poder sortir air\u00f3s en l\u2019instant de passar les passarel\u00b7les del Parrissal: \u00abaquest conegut congost t\u00e9 uns 3 km. de llarg\u00e0ria i el pas \u00e9s facilitat per unes passarel\u00b7les de taulons i baranes de cable\u00bb. Montcl\u00fas ho detalla en\u00a0<i>El Matarranya. Cr\u00f2nica de viatge<\/i>\u00a0(Galerada, Cabrera de Mar 2012), una mena guia de la comarca hist\u00f2rica, fruit d\u2019una s\u00e8rie articles que\u00a0<i>La Vanguardia<\/i>\u00a0li va encomanar el 2008.<\/p>\n<p>En el decurs del llibre el cronista calaceit\u00e0 fa un tomb pels 29 pobles que conformen la comarca natural (darrerament el govern d\u2019Arag\u00f3 l\u2019ha trossejat, vinculant algunes viles a Casp i Alcany\u00eds). I la fa petar amb batlles, historiadors, cuiners, amics, estiuejants&#8230; Un d\u2019ells \u00e9s l\u2019escriptor Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol, que en el pr\u00f2leg d\u2019<i>El Matarranya. Cr\u00f2nica de viatge<\/i>, afirma que els estius de la seva joventut a Torre del Comte, vila natal de l\u2019\u00e0via, foren determinants en el moment de \u00abprendre consci\u00e8ncia de la meva cultura i de les amenaces que gravitaven damunt seu\u00bb. S\u00e1nchez Pi\u00f1ol diu que exercint d\u2019antrop\u00f2leg ha recorregut part de l\u2019\u00c0frica: \u00abMai, en lloc, no he trobat un exemple tan n\u00edtid i brutal de colonialisme ling\u00fc\u00edstic com l\u2019anomenat \u201cxapurriao\u201d del Matarranya\u00bb. Aix\u00ed doncs, Pi\u00f1ol denuncia que el poder pol\u00edtic ha volgut imposar a una gent la convicci\u00f3 que no parlaven una llengua pr\u00f2pia, sin\u00f3 que la \u201cxapurrejaven\u201d: \u00ab\u00e9s una impostura que, m\u00e9s enll\u00e0 del contrast d\u2019opinions, frega el deliri insensat\u00bb.<\/p>\n<p>El menyspreu secular a la llengua ha desencadenat, en algun cas, reaccions com les que descriu Quim Montcl\u00fas tot dinant a Aiguaviva. Tant el propietari del restaurant, primer, com la cambrera, despr\u00e9s, se li dirigeixen en castell\u00e0: \u00abper\u00f2 quan parla amb la gent de la cuina i amb la gent de la poblaci\u00f3 ho fa en catal\u00e0. Al final, despr\u00e9s de dir-li que som de la vora, aconseguim que ens parli unes paraules en catal\u00e0\u00bb. Amb tot, no oblidem que, en temps pret\u00e8rits, el castell\u00e0 ha estat una llengua desconeguda a la Franja. Tant cert \u00e9s, que una llegenda, que corre per la Baixa Matarranya, diu que els ve\u00efns de Maella, amb l\u2019objecte de ser m\u00e9s fins i cultes, van contractar una vella perqu\u00e8 els enseny\u00e9s \u00abla que nunca fue lengua de imposici\u00f3n\u00bb.<\/p>\n<p>Montcl\u00fas no deixa res per verd. Amb m\u00e9s o menys profunditat, parla de tot i for\u00e7a: dels calatraus, de les presons, dels carlistes, de les aus de pas, dels pobles abandonats, dels plens municipals en catal\u00e0, de la t\u00f2fona, dels enfrontaments anarquistes amb la\u00a0<i>Guardia Civil<\/i>, de les excavacions arqueol\u00f2giques, del formatge de cabra, de l\u2019origen de la topon\u00edmia&#8230; A prop\u00f2sit dels noms de lloc, el de Calaceit precisa que Bellmunt del Mesqu\u00ed prov\u00e9, segons el fil\u00f2leg Joan Coromines, del llat\u00ed\u00a0<i>bellus mons<\/i>: \u00abal\u00b7ludint al vast domini de vista del tossal de St. Josep, que cau sobre el poble\u00bb.<\/p>\n<p>Impacta, en particular, la imatge macabra que l\u2019autor ret\u00e9, dels anys 60, quan la quitxalla jugava a futbol, pels carrers de la Freixneda, amb una calavera: \u00aba la falta de pilota, els infants feien servir els caps de les persones\u00bb.<\/p>\n<p><i>El Matarranya. Cr\u00f2nica de viatge<\/i>\u00a0\u00e9s una novetat editorial de lectura obligada per aquells que els fa dentetes esbrinar els confins, all\u00e0 on la llengua sobreviu en una situaci\u00f3 de precarietat. Tant en casos en el quals urgeix reflotar el panorama com en d\u2019altres, Picasso aconsellable que la inspiraci\u00f3 t\u2019arreplegu\u00e9s amb les mans a l\u2019obra.<\/p>\n<p><span style=\"font-size: medium;\"><strong>Quim Gibert<\/strong>, psic\u00f2leg i autor de\u00a0<i><strong>Qui estima la llengua, la fa servir<\/strong><\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els 29 del\u00a0bellus mons Quim Gibert En una de les estades a merc\u00e8 de la Terra Alta i el Matarranya, Pau Picasso, llavors un jove convalescent d\u2019escarlatina, es va proposar viure en contacte amb la natura. Els Ports de Beseit era una carena que l\u2019inspirava a l\u2019hora de pintar. I no va dubtar, amb amics [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[37,10],"tags":[],"class_list":["post-11705","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-activisme","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11705"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11707,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11705\/revisions\/11707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}