{"id":12355,"date":"2013-06-26T08:21:49","date_gmt":"2013-06-26T06:21:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12355"},"modified":"2013-06-26T08:21:49","modified_gmt":"2013-06-26T06:21:49","slug":"instint-danimals-reportatge-sobre-actualitat-i-historia-del-catala-a-la-franja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12355","title":{"rendered":"INSTINT D’ANIMALS: REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HIST\u00d2RIA DEL CATAL\u00c0 A LA FRANJA"},"content":{"rendered":"

INSTINT D’ANIMALS: REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HIST\u00d2RIA DEL CATAL\u00c0 A LA FRANJA<\/a>.<\/p>\n

REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HIST\u00d2RIA DEL CATAL\u00c0 A LA FRANJA<\/h3>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

A LA FRANJA DE PONENT <\/span><\/b><\/div>\n

 <\/p>\n

JA NO ES PARLA CATAL\u00c0 <\/span><\/b><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

El PP i el PAR han aprovat la Llei de Lleng\u00fces que anomena el catal\u00e0, LAPAO; i l’aragon\u00e8s, LAPAPYP<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/h3>\n

 <\/p>\n

<\/h3>\n

 <\/p>\n

\u00a0El passat dia 9 de maig va ser aprovada per les Corts aragoneses la Llei de Lleng\u00fces d’Arag\u00f3, recolzada per la coalici\u00f3 que governa en aquests moments formada pel Partido Popular (PP) i el Partido Aragon\u00e9s (PAR). En contra, van votar el Partido Socialista Obrero Espa\u00f1ol (PSOE), Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU), sense poder fer res per canviar la voluntat dels representants del govern davant la seva majoria parlament\u00e0ria. Els diputats designats per tots tres partits van abandonar la pon\u00e8ncia sobre la Llei de Lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3 un cop les esmenes presentades pels seus grups <\/span>\u2014<\/span>73 del PSOE, 53 de CHA i 42 d\u2019IU<\/span>\u2014<\/span> van ser rebutjades.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

La nova Llei, entre d\u2019altres canvis, passa a denominar la llengua de la Franja, que tots els cient\u00edfics i fil\u00f2legs coincideixen a anomenar catal\u00e0<\/i>, amb les sigles LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del \u00c1rea Oriental); i a l’aragon\u00e8s, que encara resisteix en zones de la prov\u00edncia d’Osca, com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del \u00c1rea Pirenaica y Prepirenaica). Tot i que el Cap\u00edtol V de la nova Llei de Lleng\u00fces reconeix el dret de rebre l’ensenyament de \u00abla llengua i les modalitats ling\u00fc\u00edstiques pr\u00f2pies d’Arag\u00f3 en les zones d’\u00fas hist\u00f2ric predominant\u00bb, sorgeixen alguns dubtes respecte al paper que tindran a partir d’ara i que ning\u00fa ha resolt. Per exemple, es podr\u00e0 seguir donant el t\u00edtol de nivell B de catal\u00e0 als alumnes que acabin tot el cicle de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria havent cursat l\u2019assignatura, si ja no es reconeix la llengua com a tal? Seran v\u00e0lids per aconseguir l’esmentat nivell els llibres d’ensenyament, si a partir d’ara l’edici\u00f3 corre a c\u00e0rrec del Govern d’Arag\u00f3? Es podr\u00e0 seguir realitzant a Fraga l’examen del nivell C, juntament amb altres llocs d’arreu de la comunitat?\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
En vermell, la Franja de Ponent. En gris m\u00e9s fort, la resta de territoris catalanoparlants.<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Per Natxo Sorolla, soci\u00f2leg del Matarranya, \u00e9s a partir dels anys 80, ja entrada la restauraci\u00f3 democr\u00e0tica, quan se senten les primeres veus demanant una major pres\u00e8ncia del catal\u00e0 dins l\u2019\u00e0mbit social. El govern d\u2019aquell moment, del PSOE, va ser receptiu a aquestes reclamacions i va engegar tot un proc\u00e9s d’introducci\u00f3 del catal\u00e0 a l’ensenyament. En aquests context va tenir lloc, l’any 1984, la Declaraci\u00f3 de Mequinensa, signada pels alcaldes dels disset pobles assistents i amb la presid\u00e8ncia de l\u2019aleshores Conseller de Cultura de la Diputaci\u00f3 General d\u2019Arag\u00f3, Jos\u00e9 Bada. Amb aquesta Declaraci\u00f3 es van assentar les bases per l’ensenyament optatiu del catal\u00e0 a les escoles de la Franja. Sorolla tamb\u00e9 admet que aquest manifest, tot i que pot servir per visualitzar el suport dels pol\u00edtics del territori, deixa molt a desitjar en altres aspectes.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Des d’aquell moment es va iniciar un proc\u00e9s de conscienciaci\u00f3 pol\u00edtica que en major o menor grau van seguir tots els partits. Es van fer passos endavant, com a l’any 1996, quan es va reformar l\u2019article 7 de l\u2019Estatut d’Autonomia d’Arag\u00f3, que dotava de protecci\u00f3 les lleng\u00fces pr\u00f2pies d’Arag\u00f3 i en garantia l’ensenyament a les zones d’\u00fas predominant; l’any 1997 la Comissi\u00f3n especial sobre la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica en Arag\u00f3n<\/i> declarava que a la Comunitat Aut\u00f2noma s’hi parlaven el castell\u00e0, el catal\u00e0 i l’aragon\u00e8s, precisant que aquestes dues darreres \u00abamb les seves diferents modalitats\u00bb; i a l’any 1999, amb el vot a favor de tots els partits, s’estableix en l’article 4 del Patrimoni Cultural Aragon\u00e8s que \u00abel catal\u00e0 i l’aragon\u00e8s s\u00f3n lleng\u00fces minorit\u00e0ries de la Comunitat i que per la seva riquesa cultural pr\u00f2pia seran especialment protegides per l’Administraci\u00f3\u00bb. Tot aix\u00f2 es va aconseguir mentre governaven en coalici\u00f3 entre PP i PAR, els mateixos partits que ara han aprovat la Llei de Lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3 on tiren pel terra gran part d\u2019all\u00f2 aconseguit fins el moment. En aquests anys hi ha cert debat al voltant de l’aragon\u00e8s, sobre si \u00e9s una llengua<\/i> o si s\u00f3n parles<\/i>, per\u00f2 cap partit q\u00fcestiona que all\u00f2 que es parla a la Franja sigui catal\u00e0.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

\u00ab\u00c9s a partir de principis de la d\u00e8cada del 2000 quan comen\u00e7a una radicalitzaci\u00f3 dels b\u00e0ndols: del PP, per\u00f2 sobretot del PAR\u00bb, comenta Natxo Sorolla. En aquest moment es comencen a adoptar posicions en contra del nom de la llengua i a donar suport a associacions com la Federaci\u00f3 d’Associacions Culturals de l’Arag\u00f3 Oriental<\/span> (FACAO), un suport que comptava amb poca gent per\u00f2 que hi havia entre ells alguns regidors del PAR. Mentre l\u2019oposici\u00f3 continua amb les traces conciliadores d’abans dels anys 90. Durant el seu mandat, el PSOE crea l’avantprojecte de la Llei de Lleng\u00fces al 2001, que no s’aprovaria, i finalment al desembre del 2009 s\u00ed que s\u2019aprova la primera Llei de Lleng\u00fces, amb el vots a favor del mateix PSOE i CHA, i en contra del PP, IU i PAR, tot i que en aquells moments aquest \u00faltims formaven govern amb el PSOE.<\/span><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

La Llei del 2009 dividia el territori en quatre zones ling\u00fc\u00edstiques diferents: la catalana, l’aragonesa, la zona mixta d’aragon\u00e8s i castell\u00e0, i la zona castellana. Tot i aix\u00f2, no dotava a les lleng\u00fces minorit\u00e0ries de cooficialitat, ja que l’Estatut d’Autonomia ho impedia. Tamb\u00e9 preveia la creaci\u00f3 de l’Acad\u00e8mia de la Llengua Aragonesa <\/i>i de l’Acad\u00e8mia Aragonesa del Catal\u00e0<\/i>, tot i que cap de les dues va arribar a posar-se en funcionament. En l’apartat dels drets dels parlants, en recollia alguns en aspectes de l’ensenyament, l’\u00e0mbit administratiu i respecte les topon\u00edmies de la zona. A aquesta Llei, <\/span>des de posicions de l’activisme i de la investigaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica, \u00abse l’ha considerat descafe\u00efnada. Nom\u00e9s feia legal all\u00f2 que ja estava passant, com el reconeixement del nom catal\u00e0<\/i>, o l’ensenyament de la llengua\u00bb, explica Sorolla.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

El PSOE s’ha mostrat molt cr\u00edtic amb la nova Llei de Lleng\u00fces, i juntament amb el CHA han liderat la cr\u00edtica del que consideren un atac a la llengua.<\/span> En un comunicat a la seva p\u00e0gina web, el PSOE assegura que \u00abamb la nova Llei de Lleng\u00fces, el PP nom\u00e9s vol desviar l’atenci\u00f3 dels ciutadans de les brutals retallades que est\u00e0 duent a terme\u00bb. En la reuni\u00f3 del partit al Matarranya, alcaldes, regidors i militants de la comarca van mostrar el seu rebuig a la nova Llei, defensant l’anterior, que ells consideren que \u00abpermetia la llibertat d’elecci\u00f3 dels ciutadans\u00bb. En la seva opini\u00f3, l’anterior Llei era \u00abuna proposta de m\u00ednims\u00bb.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell. Foto: Tuiter @jachauvell<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

\nAlcampell, a la comarca de la Llitera, va ser el primer poble en refusar el nom de LAPAO per a denominar la llengua que parlen els seus habitants. Josep Ant\u00f3n Chauvell, alcalde del PSOE del municipi, explica que <\/span>\u00absegons la disposici\u00f3 addicional primera, els pobles d\u2019all\u00f2 que ells denominen Franja Oriental<\/i>, despr\u00e9s d’haver escoltat les entitats socials, podr\u00e0 denominar la llengua segons la costum popular. Ac\u00ed s’ha dit que lo costum \u00e9s denominar la llengua d’Alcampell com a catal\u00e0\u00bb. Aquest punt es va portar al ple de l’Ajuntament i posteriorment a la Conselleria d’Educaci\u00f3. \u00abSi no en fan cas, l’Ajuntament es reserva el dret de portar als tribunals a les institucions aragoneses per agressi\u00f3 contra la llengua local\u00bb, afirma Chauvell amb rotunditat. A part d’aix\u00f2, explica que ning\u00fa els hi va donar cap informaci\u00f3 als ajuntaments de les zones afectades des de Saragossa, i que simplement el PAR va impulsar la Llei, i el PP la va secundar per inter\u00e8s.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 no tots els pobles de la Franja opinen el mateix sobre la nova llei. Enrique Jos\u00e9 Blanc, alcalde del PAR de la petita localitat d’A\u00e7anui i Alins, a la part oest de la Llitera, t\u00e9 molt clar que la llengua que es parla a la seva poblaci\u00f3 no t\u00e9 res a veure amb el catal\u00e0. S\u00ed que reconeix que els or\u00edgens tant del catal\u00e0 com de l’aragon\u00e8s que es parla a la zona provenen d’un mateix tronc ling\u00fc\u00edstic, que diu haver pres influ\u00e8ncia de la llengua d’oc<\/i> . Per Joaqu\u00edn Avellana, exalcalde de la mateixa poblaci\u00f3 lliterana, el PAR sempre ha estat en una posici\u00f3 de consens. Segons ell, la soluci\u00f3 seria arribar a un punt intermig, com va pretendre Jos\u00e9 Callizo, conseller de Cultura i Turisme fa tres legislatures. Callizo va fer una proposta que era anomenar a la llengua de la Franja com a catal\u00e0 d’Arag\u00f3<\/i>. Avellana explica que cap part va acceptar, i que ara cada vegada que hi ha un canvi de Govern entre el PSOE i el PP hi ha tamb\u00e9 un canvi de Llei, a causa de la falta d’acord. Davant la possibilitat d’intentar arribar a un consens entre els alcaldes de la zona, Avellana creu que mai se ficarien d’acord entre els afectats, tot i que confessa que potser tindria m\u00e9s majoria els que diuen que \u00e9s catal\u00e0.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Segons Blanc, el problema de les parles de la Franja \u00e9s que no tenen una gram\u00e0tica. Ell creu que \u00abel pitjor que pot passar \u00e9s que hi hagi una gram\u00e0tica catalana i desaparegui la nostra forma peculiar de parlar\u00bb. Blanc creu que adoptar la gram\u00e0tica catalana perjudicaria i faria desapar\u00e8ixer les peculiaritats ling\u00fc\u00edstiques de la Franja, tot i que ells no reconeixen aquest nom per a la zona. Tot i aix\u00f2, no est\u00e0 pas en contra de l’ensenyament d\u2019aquesta llengua a les escoles, per\u00f2 s\u00ed ho est\u00e0 de que s’intenti normalitzar conjuntament. En aquest sentit Mar\u00eda Herrero, portaveu del PAR en la Comissi\u00f3 d’Educaci\u00f3 va afirmar al Ple de les Corts d’Arag\u00f3 que \u00abaquestes lleng\u00fces han de ser especialment protegides i fomentades per l’Administraci\u00f3 aragonesa\u00bb, declarant tamb\u00e9 que no s\u00f3n anticatalanistes, sin\u00f3 aragonesistes.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
A\u00e7anui. Foto: www.turismolalitera.es<\/span><\/a><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

El discurs en contra de la nomenclatura de catal\u00e0<\/i>, per\u00f2, no el segueixen tots els membres del PAR ni del PP. Antonio Fondevila, alcalde de Castillonroi i president de la comarca de La Llitera, defensa que el que es parla a La Franja \u00e9s una de les diferents variants dialectals que formen el catal\u00e0, i que cal protegir el dret de seguir estudiant catal\u00e0 a l’escola per tal que els alumnes franjolins estiguin el m\u00e0xim de preparats en cas d’anar a estudiar en un futur fora de la Comunitat Aut\u00f2noma d’Arag\u00f3. Anabel Cases, regidora del PP a Alcampell i consellera-delegada de l\u2019\u00e0rea d’Hisenda de la comarca, afirma que sap perfectament que estem parlant catal\u00e0, i que no cal cap legislaci\u00f3 per saber-ho. \u00abA jo no m’agrada que me diguen des de Saragossa el que he de parlar\u00bb, admet Anabel Cases. Tot i aix\u00f2, precisa que no li agrada l’actual Llei, per\u00f2 tampoc l’anterior. \u00abLes imposicions l’\u00fanic que fan es crear mal rotllos, dins de tots los partits, no nom\u00e9s del PP i PAR.\u00bb Cases posa com a exemple la moci\u00f3 que s’havia de votar al Baix Arag\u00f3 en contra del catal\u00e0 i a favor de l\u2019aragon\u00e8s. Quatre consellers del PSOE s’hi van oposar, per\u00f2 uns altres quatre van abstenir-se. Tot i les difer\u00e8ncies que existeixen dins dels seus partits, tant ella pel que fa al PP, com l’exalcalde i actual conseller de l’Ajuntament d’A\u00e7anui Joaqu\u00edn Avellana pel que fa al PAR, afirmen tenir llibertat de vot i de discurs. En aquesta situaci\u00f3, Antonio Fondevila, a causa de l’impossibilitat d’anar ell mateix a la reuni\u00f3 d’alcaldes celebrada a Mequinensa per la defensa de la llengua, hi va enviar un regidor del Ajuntament de Castillonroi.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Aquesta reuni\u00f3 va tenir lloc el passat dissabte 1 de juny a Mequinensa, i tenia com a objectiu la redacci\u00f3 d’una Declaraci\u00f3 en defensa de la llengua a l’estil de la Declaraci\u00f3 signada al 1984 tamb\u00e9 a la localitat de l\u2019escriptor Jes\u00fas Moncada. La trobada va comptar amb la pres\u00e8ncia de mig centenar d’alcaldes i regidors de vint-i-vuit ajuntaments diferents. Hi havia representants de PSOE, CHA, IU, PAR, Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de la Franja (CDF), que t\u00e9 una alcaldia a Pont de Muntanyana, a la Ribagor\u00e7a, i el regidor d’ERC de Calaceit; no n’hi havia cap del PP.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Alcaldes i regidors signants de la Declaraci\u00f3 de Mequinensa del 2013. Foto: www.lavanguardia.com<\/span><\/a><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

En la que s’ha conegut com II Declaraci\u00f3 de Mequinensa, els signants valoren \u00abel treball realitzat per el Govern d’Arag\u00f3 en l’ensenyament de la Llengua Catalana en els centres educatius dels municipis\u00bb. Mostren el seu descontent amb la modificaci\u00f3 del nombre de les Lleng\u00fces Pr\u00f2pies d’Arag\u00f3 per LAPAO i LAPAPYP, i acusen el Govern i les Corts d’haver fet un \u00abrid\u00edcul universal\u00bb. La Declaraci\u00f3 acaba amb la sol\u00b7licitud de la derogaci\u00f3 immediata de la nova Llei, el comprom\u00eds de \u00abpresentar mocions a tots els ajuntaments que impulsin la formaci\u00f3 y el prestigi de la llengua, enlloc de convertir-la en un element de pol\u00e8mica y confrontaci\u00f3\u00bb, i l’advert\u00e8ncia de rec\u00f3rrer fins i tot a les autoritats europees per defendre la denominaci\u00f3 de la llengua.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Segons l’estudi \u00abEl catal\u00e0 a la Franja\u00bb de Natxo Sorolla per a la revista Ripacurtia<\/i>, la Franja t\u00e9 un nombre de parlants del catal\u00e0 de gaireb\u00e9 el 90%, el que situa aquesta zona com el territori de parla catalana amb un major percentatge de parlants. Tot i aix\u00f2 el mateix Sorolla adverteix que estem iniciant una etapa de canvi. Els resultats del \u00faltims estudis sobre la poblaci\u00f3 escolar entre nens de sis\u00e8 de prim\u00e0ria a les comarques del Baix Cinca i La Llitera, indiquen que la majoria catalanoparlant s’est\u00e0 trencant. Aix\u00f2 pot ser a causa de que hi ha m\u00e9s castellanoparlants immigrats, que no aprenen la llengua i interfereixen en el proc\u00e9s habitual viscut fins ara a La Franja.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Per a Sorolla, el primer punt per la normalitzaci\u00f3 de la llengua seria arribar a un consens en la q\u00fcesti\u00f3 de la nomenclatura. \u00abTota la pol\u00e8mica sobre el nom afecta al prestigi de la llengua: no \u00e9s el mateix el catal\u00e0 amb els seus 10 mill de parlants, que una llengua sense nom, que en t\u00e9 50.000 i amb diferents modalitats. A m\u00e9s del debat sobre si s\u00f3n lleng\u00fces o modalitats ling\u00fc\u00edstiques, que \u00e9s un grau menys. Tot aix\u00f2 afecta el seu prestigi.\u00bb Sorolla creu que el conflicte del nom s’hauria de resoldre pol\u00edticament, ja que cient\u00edficament no hi ha cap tipus de dubte.\u00a0<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Hi ha qui s’ha pres amb humor les noves denominacions.<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

En la q\u00fcesti\u00f3 del nom, Chauvell, que a m\u00e9s d’alcalde d’Alcampell \u00e9s tamb\u00e9 un reconegut escriptor en llengua catalana, creu que la Llei de Lleng\u00fces forma part d’una estrat\u00e8gia a llarg termini contra el catal\u00e0: \u00abA les Illes Balears han presentat la preposici\u00f3 per la Llengo bal\u00e9\u00e0<\/i>, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 n’han prohibit dir-li el nom, a La Franja li diuen LAPAO al catal\u00e0 i a Catalunya es vol obligar a escolaritzar en castell\u00e0. Tot junt \u00e9s un atac directe contra tots els territoris de parla catalana\u00bb.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

Natxo Sorolla adverteix que quan una llengua deixa de ser \u00fatil en la societat \u00e9s quan realment t\u00e9 perill de desapar\u00e8ixer. Creu que des de l’activisme s’ha de veure quins s\u00f3n els punts que s’han de retenir, i fer nous passos favorables com per exemple redefinir la q\u00fcesti\u00f3 dels noms o que sigui el catal\u00e0 la llengua vehicular a l’ensenyament. \u00abQue el catal\u00e0 sigui part de la doc\u00e8ncia \u00e9s l’\u00fanica forma en qu\u00e8 pots aprendre una llengua i posar-la en pr\u00e0ctica. Si nom\u00e9s t’ensenyen la teoria no es posen en pr\u00e0ctica els coneixements\u00bb, opina Sorolla. En el tema de la llibertat ling\u00fc\u00edstica de la que es parla amb aquesta Llei, <\/a>afirma que si no tens una societat realment biling\u00fce on tots els parlants coneixen les dues lleng\u00fces no tens llibertat ling\u00fc\u00edstica.
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

INSTINT D’ANIMALS: REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HIST\u00d2RIA DEL CATAL\u00c0 A LA FRANJA. REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HIST\u00d2RIA DEL CATAL\u00c0 A LA FRANJA         A LA FRANJA DE PONENT   JA NO ES PARLA CATAL\u00c0     El PP i el PAR han aprovat la Llei de Lleng\u00fces que anomena el catal\u00e0, LAPAO; […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[12,32,22,172,11,4,8,5,26],"tags":[],"class_list":["post-12355","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-estudis-linguistics","category-facao","category-lapao","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-llitera","category-normalitzacio-del-catala","category-situacio-sociolinguistica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12355","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12355"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12355\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12355"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12355"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12355"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}