{"id":12628,"date":"2013-07-29T16:51:04","date_gmt":"2013-07-29T14:51:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12628"},"modified":"2013-07-29T17:51:40","modified_gmt":"2013-07-29T15:51:40","slug":"entrevista-de-jordi-llavina-a-nuvol-lesmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12628","title":{"rendered":"Entrevista de Jordi Llavina a \u00abN\u00favol\u00bb | L’esmolet"},"content":{"rendered":"

Entrevista de Jordi Llavina a \u00abN\u00favol\u00bb | L’esmolet<\/a>.<\/p>\n

Jordi Llavina<\/a>. Vilafranca<\/a>.<\/div>\n
\/ 29.07.2013<\/div>\n

Carles Ter\u00e8s ha publicat la novel\u00b7la \u2018Licantropia\u2019 (Edicions de 1984), una obra que ha sorpr\u00e8s lectors i cr\u00edtics i ha donat a con\u00e8ixer un nou autor del Matarranya, a la Franja. Griselda Oliver ja en va parlar a N\u00favol i avui us presentem l\u2019entrevista que li ha fet Jordi Llavina al programa de r\u00e0dio L\u2019\u00faltima troballa.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s<\/p>\n

 <\/p>\n

Jordi Llavina: Tenim en Carles a l\u2019altra banda del fil telef\u00f2nic. Carles, bona nit. Benvingut.<\/strong><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s:<\/strong> Bona nit<\/p>\n

\u2014\u00bfQu\u00e8 \u00e9s, aquesta can\u00e7\u00f3: Ricky Skaggs?<\/strong><\/p>\n

\u2014 Bluegrass, t\u00edpic de l\u2019Am\u00e8rica profunda que, d\u2019una banda t\u00e9 una lletra absolutament conservadora, per\u00f2 de l\u2019altra exal\u00e7a la vida senzilla, que cal poca cosa per ser feli\u00e7. Una mica el que l\u2019Agust\u00ed persegueix.<\/p>\n

\u2014Fes-nos dentetes (tot i que l\u2019expressi\u00f3, parlant d\u2019homes llop, no fa gaire gr\u00e0cia), fes-nos venir salivera\u2026 i digue\u2019ns on ets, on t\u2019est\u00e0s, on vius\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2014 S\u00f3c nascut i criat a Barcelona (tot i que mons mares s\u00f3n tos dos de la Franja) i ara m\u2019estic a Torredarques, que \u00e9s el poble on vaig vindre quan em vaig casar. De fet estic vivint entre Torredarques i Alcany\u00eds, que \u00e9s on treballem, i on les nenes van a escola \u2014el poble \u00e9s tan petit que no t\u00e9 ni escola.<\/p>\n

\u2014Tu fas com en Perucho, que crees nous top\u00f2nims: la Pobla de Llobosa, Cap\u00e7ades\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2014 S\u00ed. La gent de la comarca que estigui una mica al cas pot identificar a quins pobles corresponen els top\u00f2nims. Me\u2019ls he inventat perqu\u00e8 \u00e9s la manera de poder modificar el paisatge a la conveni\u00e8ncia de la narraci\u00f3. Si no, el primer que farien els meus convilatans seria recriminar-me les inexactituds de les descripcions.<\/p>\n

\u2014Em sembla que en algun lloc he llegit sobre la teva afici\u00f3 per la literatura, posem per cas, de Lovecraft. D\u2019on sorgeix Licantropia<\/em>? <\/strong><\/p>\n

\u2014 L\u2019espurna que va desencadenar la hist\u00f2ria va ser una llegenda que vaig sentir en una presentaci\u00f3 d\u2019un llibre de literatura oral de la zona. De seguida vaig tenir clar que descrivia un cas evident de licantropia, tot i que ni l\u2019autor del recull ni les fonts orals en cap cas ho havien vist aix\u00ed. En vaig escriure un petit conte en un dels llargs viatges en tren que ens tocava fer a Barcelona \u2014mon pare era molt malalt. Era una de les coses que f\u00e8iem amb ma filla per distreure\u2019ns. Era el t\u00edpic conte de por. Despr\u00e9s em van encomanar fer una novel\u00b7la per a \u00ablo Trinquet\u00bb la col\u00b7lecci\u00f3 en llengua catalana de la Diputaci\u00f3 Provincial de Terol, i vaig pensar que podia adaptar-lo, donant-li tot un altre sentit.<\/p>\n

\u2014El que expliques al comen\u00e7ament sobre els llobaters deu tenir un fonament real\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2014 Els llobaters existien. De fet, quan vaig comen\u00e7ar a escriure la perip\u00e8cia d\u2019aquest personatge contemporani, en Lloren\u00e7, el vaig voler connectar amb la hist\u00f2ria del pastoret. Buscant documentaci\u00f3, vaig trobar un article d\u2019en Josep Maria Massip (l\u2019expert que m\u00e9s en sap, de la relaci\u00f3 entre el llop i l\u2019home a Catalunya) a la revista M\u00e8tode<\/em>. Hi explicava la dissortada hist\u00f2ria d\u2019un pret\u00e8s llobater que va ser penjat per bruixeria el 1619 a Sant Feliu de Pallerols. Llegint-ho, vaig veure que ja tenia la connexi\u00f3. Els llobaters eren gent que, a canvi d\u2019una quota mantenien els llops lluny dels ramats. Era un ofici ben \u00abnormal\u00bb, com el de metge o manescal. Aquestes persones tan \u00edntimament relacionades amb els llops, em donaven molt de joc.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s<\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Un personatge que, des de bon comen\u00e7ament, se\u2019ns mostra intrigant \u00e9s l\u2019Agust\u00ed, el germ\u00e0 gran de la Laura. De fet \u00e9s el primer pressentiment d\u2019aquesta malaltia que implica un trasbals metam\u00f2rfic tan gran que l\u2019home que ho pateix es torna\u2026 b\u00e9, es torna una altra cosa\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2014 L\u2019Agust\u00ed va comen\u00e7ar com un personatge secundari, basat en una persona del poble molt pintoresca i intel\u00b7ligent. Per\u00f2 va anar agafant protagonisme fins tenir molt poc a veure amb el seu model. Representa la llibertat extrema, i aix\u00f2, per mi, est\u00e0 molt relacionat amb la licantropia.<\/p>\n

\u2014Sobre l\u2019Agust\u00ed, encara\u2026 b\u00e9, no hi ha dubte que aquest paio \u00e9s, com a m\u00ednim, especial.<\/strong> \u00abL\u2019Agust\u00ed no confiava en la naturalesa humana per progressar en el coneixement i la saviesa. Estava conven\u00e7ut que la civilitzaci\u00f3 acabaria abocada a l\u2019autodestrucci\u00f3 per culpa de la des\u00eddia mental i la ignor\u00e0ncia indu\u00efda pels grans grups de comunicaci\u00f3\u00bb<\/strong><\/p>\n

\u2014 \u00c9s aix\u00f2: una persona que ha voltat pel m\u00f3n, curiosa, que ha anat formant-se de manera autodidacta i ha arribat a les seues pr\u00f2pies conclusions, bastant encertades. El que passa \u00e9s que a ell tampoc li agrada de fer-ne difusi\u00f3. \u00c9s una persona que va totalment a la seua.<\/p>\n

\u2014De fet, les seves aficions s\u00f3n ben diverses: del m\u00e9s gran al m\u00e9s remenut\u2026.<\/strong><\/p>\n

\u2014 Tot el que li desperta curiositat, ho investiga. Si cal li demana al seu cunyat [en Lloren\u00e7] que li busqui a internet. Despr\u00e9s en treu les seues pr\u00f2pies teories, que poden ser equivocades (que no sempre) per\u00f2 que tenen una l\u00ednia l\u00f2gica molt coherent.<\/p>\n

\u2014Hi ha, en la q\u00fcesti\u00f3 formal, una imitaci\u00f3 de la llengua de la Franja, del Matarranya, que a mi m\u2019ha semblat molt reeixida, Aix\u00f2 devia comportar feina\u2026 i, sovint, disparitat de criteris<\/strong>.<\/p>\n

\u2014 Per mi, la imitaci\u00f3 al llibre \u00e9s l\u2019est\u00e0ndard del narrador. La llengua dels personatges \u00e9s la \u00abnatural\u00bb. La q\u00fcesti\u00f3 del dialecte\u2026 aqu\u00ed al Matarranya estem molt ficats en el tema ling\u00fc\u00edstic; per tant, tampoc no ha estat tan dif\u00edcil. El m\u00e9s labori\u00f3s ha estat diferenciar la parla de l\u2019Alt Matarranya (la Pobla de Llobosa) de la de la plana (Cap\u00e7ades). A dalt parlen m\u00e9s morell\u00e0 i a baix m\u00e9s tortos\u00ed. A m\u00e9s, jo tinc el meu propi idiolecte, barreja del catal\u00e0 matarranyenc de ma mare, ribagor\u00e7\u00e0 de mon pare i la mica de barcelon\u00ed que se\u2019m va enganxar quan hi vaig viure. Per aix\u00f2 vaig haver de consultar amb gent experta i nadiua que m\u2019aclarissin els matisos. Va ser una feinada per\u00f2 volia que tingu\u00e9s versemblan\u00e7a, igual que els cicles dels llauradors o la resta de detalls de l\u2019escenari.<\/p>\n

\u2014En Lloren\u00e7 est\u00e0 inquiet, per\u00f2 podr\u00edem dir que no s\u2019acaba de desesperar mai\u2026 Ara, tamb\u00e9 s\u2019ha de dir que \u00e9s reconfortant tenir una dona al seu costat com la Marta, vull dir la Laura, que sempre \u00e9s al peu del can\u00f3\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2014 Ell va descobrint coses que de fet mai no acaba de saber si s\u00f3n reals o no. Sempre \u00e9s pitjor quan t\u2019ho imagines que quan ho vius (com quan tems una malaltia i, quan te la diagnostiquen, hi fas front i punt). En Lloren\u00e7 es va adaptant a la situaci\u00f3, a la realitat que va descobrint. Potser si s\u2019ho hag\u00e9s imaginat quan vivia feli\u00e7ment a Barcelona, hauria dit \u00abui, jo no me n\u2019hi vaig a viure, al poble!\u00bb, per\u00f2 quan hi \u00e9s\u2026 no \u00e9s tan dolent com pareix. I sobre la Laura, volia que els personatges fossin molt feli\u00e7os (fins i tot m\u00e9s del normal), i en Lloren\u00e7, que \u00e9s una mica cagadubtes i \u00abbohemi\u00bb, troba el seu complement perfecte en ella, una cient\u00edfica, arrelada a la realitat i a la terra. \u00c9s nadiua de la Pobla, cosa que li ha perm\u00e8s integrar-lo a la societat llobosenca. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s un altre tema: la licantropia \u00e9s tamb\u00e9 una al\u00b7legoria de l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019un medi urb\u00e0 a un entorn totalment rural.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s<\/p>\n

\u2014Em parlaves de felicitat i no cal que revelem res, per\u00f2 \u00e9s una novel\u00b7la que acaba b\u00e9<\/strong><\/p>\n

\u2014 Suposo. No ho s\u00e9. No acaba malament. Dep\u00e8n. Queda una mica obert, el final\u2026<\/p>\n

\u2014El teu nom ja deu figurar en aquest subg\u00e8nere de la novel\u00b7la de misteri, o fins i tot de terror, que \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019home llop i derivacions\u2026 El que passa \u00e9s que, en la teva, hi ha, encara, com una mena de costumisme at\u00e0vic que hauria fet aplaudir els autors i els cr\u00edtics del Modernisme, \u00bfno trobes?<\/strong><\/p>\n

\u2014 \u00c9s que de jove vaig llegir-me, tots seguits, Els sots fer\u00e9stecs<\/em>, La Punyalada<\/em>, Vida i mort d\u2019en Jordi Fraginals<\/em>, Josafat<\/em>\u2026 una literatura que em va sorprendre per la pot\u00e8ncia, per la modernitat i per l\u2019\u00fas del llenguatge\u2026 suposo que aix\u00f2 em va influir. I el meu entorn rural. Per mi una novel\u00b7la, encara que sigui fant\u00e0stica, ha de tenir personatges de carn i ossos, paisatges reals\u2026 Si no, perd la consist\u00e8ncia\u2026 Potser per aix\u00f2 es pot dir que t\u00e9 for\u00e7a costumisme, d\u2019atavisme. De fet est\u00e0 basada en una llegenda d\u2019aqu\u00ed, tradicional.<\/p>\n