{"id":12705,"date":"2013-08-05T11:02:25","date_gmt":"2013-08-05T09:02:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12705"},"modified":"2013-08-05T11:02:25","modified_gmt":"2013-08-05T09:02:25","slug":"resum-del-debat-sobre-llengues-a-les-tertulies-a-la-fresca-dalcampell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12705","title":{"rendered":"Resum del debat sobre lleng\u00fces a les “Tert\u00falies a la fresca” d’Alcampell"},"content":{"rendered":"

Lo debat (imprescindible) | Tert\u00falies a la fresca<\/a>.<\/p>\n

Per esta tert\u00falia hem preparat un resum del debat. Pensem que val la pena deixar const\u00e0ncia de com va anar aquella nit m\u00e0gica. Los que hi eren ho podran recordar i los que no podran sabre lo que se van perdre.<\/p>\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n

Lo debat va estar molt animat. Naltros hav\u00edem portat dos ponents<\/strong> pensant que aix\u00ed, si la gent no s\u2019animava a preguntar, ells dos podrien fer-se preguntes l\u2019un a l\u2019altre i garantir un debat flu\u00eft i d\u2019altura. Lo tema s\u2019ho valia. Per\u00f2 no va caldre.<\/p>\n

Nom\u00e9s acabar de parlar Giralt, una estesa de mans es van llevar per demanar el micr\u00f2fon. Es nota que hi havia ganes. L\u2019organitzaci\u00f3 va a comen\u00e7ar a t\u00e9mer que es produ\u00eds algun conflictiu incendi emocional dels t\u00edpics\u00a0 en les discussions sobre estos temes. Per\u00f2, sorprenentment, el debat va ser d\u2019all\u00f2 m\u00e9s pac\u00edfic i constructiu. Aix\u00f2 fa uns anys hagu\u00e9s estat impensable, deu ser que ja hem entrat en una altra fase hist\u00f2rica i estem evolucionant cap a la civilitzaci\u00f3. (deu ser).<\/p>\n

\"033<\/a>El primer en intervindre va ser el ciutad\u00e0 S.<\/strong>, qui va recon\u00e8ixer haver-se sentit menyspreat per la seua forma de parlar tant a Arag\u00f3 com a Catalunya, fins que va podre obtenir suficient informaci\u00f3 per valorar positivament la seua llengua. \u00c9s un proc\u00e9s que possiblement mos ha passat a tots los aragonesos catalan\u00f2fons. Es queix\u00e0 perqu\u00e8 la gent gran (i tamb\u00e9 molts joves)\u00a0 no han tingut les oportunitats per a adquirir estos coneixements i guanyar prou autoestima vers la seua llengua. A m\u00e9s, va reclamar una major comunicaci\u00f3 entre iaios i joves, per tal que moltes de les nostres formes d\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s t\u00edpiques no es perden per sempre m\u00e9s.<\/p>\n

\"035<\/a>Una altra persona, el ciutad\u00e0 P<\/strong>., va criticar els ponents per haver posat tant d\u2019\u00e8mfasi en la distinci\u00f3 entre diferents varietats ling\u00fc\u00edstiques catalanes (tortos\u00ed, ribagor\u00e7\u00e0, parlars de transici\u00f3, est\u00e0ndard, etc.), ja que tot \u00e9s catal\u00e0 i prou. Per a justificar la seua argumentaci\u00f3 va adduir que en castell\u00e0, tot i que tamb\u00e9 t\u00e9 moltes variants (andal\u00fas, mexic\u00e0, argent\u00ed, etc.) ning\u00fa posa mai en dubte la seua unitat normativa.<\/p>\n

\"037<\/a>Una de les intervencions m\u00e9s significatives de la nit va anar a c\u00e0rrec del ciutad\u00e0 F<\/strong>., que va arrencar una bona sarpada d\u2019aplaudiments de tot el p\u00fablic. Donat l\u2019inter\u00e8s de la seua argumentaci\u00f3, tan clara i sincera, sobretot si tenim en compte que \u00e9s una persona que ja deu rondar los vuitanta anys, mos hem perm\u00e8s copiar-lo ac\u00ed de manera literal:<\/p>\n

\u201cJo he\u00a0 anat moltes vegades a treballar per prov\u00edncies\u2026 i sempre m\u2019han dit \u2018lo catal\u00e0\u2019. I jo sempre los haig dit lo mateix \u2018jo no sic catal\u00e0, jo sic aragon\u00e8s. Lo que passe \u00e9 que com que llindem en Catalunya\u2026\u2019. Per\u00f2 mai lis podia explicar per qu\u00e8 parl\u00e0vem catal\u00e0.\u00a0 Lis diva que, potser en lo temps\u2026, com que Catalunya havia estat un principat, potser van arribar hasta ac\u00ed\u2026 Per\u00f2 sempre ho diva en un plan de\u2026 sense sabre-ho, vaja. Per\u00f2 jo\u2026 qu\u00e8 voleu que us diga, estic molt orgull\u00f3s de parlar en catal\u00e0,\u2026 Per\u00f2 no ho soc!\u2026 A vegades\u2026 me vaig trobar al tren en unes situacions\u2026 que quasi mos amena\u00e7aven per parlar en catal\u00e0\u2026 Que an\u00e0vem quatre o cinc a treballar i resulta que mos diven \u2018\u00a1hablen ustedes en castellano<\/em>!\u2019. I allavons jo lis diva \u2018se\u00f1ores, por cortesia les vamos a hablar en castellano, porque tambi\u00e9n sabemos hablar en castellano, y en cambio ustedes no saben hablar en catal\u00e1n. Por lo tanto\u2026 para nosotros saber lenguas es cultura\u2026, porque en el fondo las lenguas son cultura<\/em>\u201d. Y allavons se quedaven parats. \u2018Quiz\u00e1 sea un dialecto catal\u00e1n, no lo s\u00e9, per\u00f2 he oido decir que en China hay m\u00e1s de mil dialectos\u2026 Y eso es cultura<\/em>.\u201d Y ells se quedaven parats. Per\u00f2 sempre mos diven que si \u00e9rem catalans\u2026 No hi havia manera de\u2026 Per tant, haur\u00edem d\u2019estar orgullosos de parlar en catal\u00e0. Entonces\u2026 a lo que iba\u2026 representa que hablamos catal\u00e1n. Otra cosa es que\u2026 perd\u00f3 que em passo al castell\u00e0\u2026 Quan \u00e9rem jovenets quan an\u00e0vem a l\u2019escola, com sempre hav\u00edem sentit a casa parlar catal\u00e0\u2026\u00a0\u00a0 pues resulte que\u2026 Jo crec que si mos haguessen amostrat a escriure lo catal\u00e0, hagu\u00e9ssem sigut molt m\u00e9s llestos en les q\u00fcentes i en \u00a0tot\u2026 perqu\u00e8 resulta que mos atrassava lo no podre\u2026 no sab\u00edem parlar castell\u00e0. Jo crec que si des de bon comen\u00e7ament mos hagu\u00e9ssem ensenyat lo catal\u00e0, tal com ho fan ara, mos hagu\u00e9ssem desarrollat amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia diferent, ser\u00edem molt millors. Aix\u00f2 us asseguro jo que ho he trobat a faltar sempre\u2026\u201d<\/span><\/p>\n

\"040<\/a>Despr\u00e9s de la llarga tanda d\u2019aplaudiments que va rebre la intervenci\u00f3 anterior, va prendre la paraula la ciutadana L.<\/strong> i el primer que va fer va ser tornar demanar nous aplaudiments per al ciutad\u00e0 F., literalment \u201cperqu\u00e8 \u00e9 una persona gran que ha reconegut p\u00fablicament que saber lleng\u00fces \u00e9 cultura. Que \u00e9 un problema que avui en dia encara costa de recon\u00e8ixer, sobretot des del govern aragon\u00e8s que s\u2019invente estes denominacions absurdes, d\u2019aragon\u00e8s oriental, de Lapao, etc<\/em>.\u201d. La ciutadana L<\/strong>. tamb\u00e9 va agrair als ponents que haguessen deixat tan clar que una cosa \u00e9s la llengua que un parla i una altra la seua identitat territorial. Podem dir perfectament que parlem catal\u00e0, aprendre a escriure\u2019l i a utilitzar-lo en molts \u00e0mbits de la nostra vida di\u00e0ria, i al mateix temps sentir-nos aragonesos, o sentirnos catalans, o com cada-u vulgue sentir-se. No hem de perdre de vista que s\u00f3n coses independents. Tamb\u00e9 va agrair al professor Giralt l\u2019explicaci\u00f3 panor\u00e0mica de les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3 i de la Llitera, i va manifestar la seua sorpresa (i indignaci\u00f3) perqu\u00e8 mai ning\u00fa mos ha volgut explicar per qu\u00e8 parlem lo que parlem. Certament, per a bona part del p\u00fablic era la primera vegada que alg\u00fa li ho explicava de manera tan clara i entenedora.<\/p>\n

\"Mentre<\/a><\/p>\n

Mentre el p\u00fablic parlava, los ponents no baixaven la gu\u00e0rdia.<\/p>\n<\/div>\n

El professor Miquel \u00c0ngel Pradilla<\/strong> va aprofitar el seu torn de r\u00e8plica per a colar-mos algunes idees m\u00e9s:<\/p>\n