{"id":12719,"date":"2013-08-05T12:40:04","date_gmt":"2013-08-05T10:40:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12719"},"modified":"2013-08-05T12:40:04","modified_gmt":"2013-08-05T10:40:04","slug":"quan-parlem-parlem-com-parlem-tertulies-a-la-fresca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12719","title":{"rendered":"Quan parlem\u2026 parlem com parlem | Tert\u00falies a la fresca"},"content":{"rendered":"

1) Quan parlem\u2026 parlem com parlem | Tert\u00falies a la fresca<\/a>.<\/p>\n

Cr\u00f2nica il\u00b7lustrada de la tert\u00falia (gentilesa de l\u2019organitzaci\u00f3)<\/em>:<\/h2>\n
\"002<\/a><\/p>\n

Lectura del manifest per part dels espontanis d\u2019Arag\u00f3 pel Catal\u00e0\u2019<\/p>\n<\/div>\n

La sessi\u00f3 es va iniciar amb la lectura d\u2019un manifest en favor de la llengua catalana a l\u2019Arag\u00f3 elaborat i llegit per un grup de joves que s\u2019han agrupat en l\u2019anomenada plataforma Arag\u00f3 pel catal\u00e0<\/i><\/b><\/span><\/a><\/span>. Quan vam programar la tert\u00falia ignor\u00e0vem l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019esta agrupaci\u00f3, per\u00f2 mos va fer molta il\u00b7lusi\u00f3 deixar-los lo micr\u00f2fon per a que es presentesen davant el nombr\u00f3s p\u00fablic que omplia la pla\u00e7a (les 150 cadires que hi vam portar es van quedar curtes). Despr\u00e9s de la lectura van obsequiar els dos ponents amb una samarreta on es pot llegir el lema \u2018continuo parlant en catal\u00e0<\/em>\u2019. Tota una declaraci\u00f3 de principis i una mostra de vitalitat i empenta (i que dure!).<\/p>\n

\"Miquel<\/a><\/p>\n

Miquel \u00c0ngel Pradilla al micro, escortat per Javier Giralt a la seua esquerra. Tots dos van recon\u00e8ixer que mai havien feit una confer\u00e8ncia des de la porta de missa.<\/p>\n<\/div>\n

Acontinuaci\u00f3 va prendre la paraula el professor Miquel \u00c0ngel Pradilla<\/strong>, que va intentar transmetre\u2019ns les bondats de pert\u00e0nyer a un \u00e0mbit comunicatiu i cultural consolidat i de prestigi com el de la llengua catalana. Es pensa, potser amb ra\u00f3, que no mos atrevim a dir que parlem catal\u00e0 perqu\u00e8 mos d\u00f3na vergonya. D\u2019acord amb les seues paraules, mos calen missatges d\u2019autoestima que mos ajuden a pensar que la nostra identitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s, com a m\u00ednim, tan bona com la dels altres.<\/p>\n

Los seus arguments es poden sintetitzar en els seg\u00fcents 4 punts:<\/p>\n

1\u00a0\u00a0\u00a0 1) La potencialitat demogr\u00e0fica<\/strong> <\/em><\/p>\n

Per a Pradilla<\/strong>, les lleng\u00fces no tenen m\u00e9s o menys import\u00e0ncia en funci\u00f3 del seu nombre de parlants. Per\u00f2 sovent, des de determinats sectors, s\u2019ataca la llengua catalana com una cosa d\u2019una colla d\u2019amics que s\u2019entretenen parlant catal\u00e0 per a que no els entengue ning\u00fa. Com si ho f\u00e9ssem per emprenyar! \u00c9s un error, clar, i tamb\u00e9 un argument molt f\u00e0cil de rebatre, ja que, segons ell, el catal\u00e0 es parla en un territori on hi viuen 13 milions i sis-centes mil persones. A m\u00e9s, les estad\u00edstiques disponibles mostren que hi ha 11 milions de persones que l\u2019entenen, i uns 10 milions declaren saber-lo parlar<\/strong> (dades del 2012). \u00c9s sorprenent, perqu\u00e8 tamb\u00e9 se sap que nom\u00e9s 4,5 milions de persones l\u2019han apr\u00e8s dels seus pares, mentre que la resta l\u2019ha apr\u00e8s a fora de l\u2019\u00e0mbit familiar, i aix\u00f2 vol dir que t\u00e9 una forta capacitat d\u2019atracci\u00f3. \u00c9s una llengua molt viva!<\/p>\n

\"Los<\/a><\/p>\n

Los porrons de cervessa i gaseosa circulaven a gran velocitat<\/p>\n<\/div>\n

El ponent va dir que en els rankings mundials la llengua catalana s\u2019ha catalogat en el 88\u00e8 lloc per nombre de parlants. Si al m\u00f3n hi ha unes sis mil lleng\u00fces, m\u00e9s de cinc-mil nou-centes tenen menys parlants que el catal\u00e0<\/em>.<\/strong> Per tant, a nivell mundial \u00e9s una llengua mitjana, amb una important base demogr\u00e0fica al darrera. Per a Pradilla, una comunitat ling\u00fc\u00edstica d\u2019estes dimensions mos hauria de permetre viure en la nostra llengua amb total plenitud.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va comentar que el catal\u00e0 \u00e9s la vuitena llengua de la UE<\/strong><\/em>, per davant del dan\u00e8s, el fin\u00e8s, l\u2019eslov\u00e8, el let\u00f3, el litu\u00e0, l\u2019estoni\u00e0, l\u2019eslovac, el malt\u00e8s\u2026 El malt\u00e8s \u00e9s llengua oficial d\u2019Europa i nom\u00e9s t\u00e9 400.000 parlants. En canvi, el catal\u00e0 no \u00e9s llengua oficial d\u2019Europa amb m\u00e9s de 10 milions de parlants. Evidentment \u00e9s una anomalia que s\u2019haur\u00e0 de corregir algun dia.<\/p>\n

En definitiva, Pradilla considera que no tenim una llengua minorit\u00e0ria, sin\u00f3 una llengua minoritzada, que per motius pol\u00edtics veu obstaculitzats els seus usos, en uns territoris m\u00e9s que en altres
\n<\/em><\/strong><\/b><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 <\/em><\/strong>2) Una llengua de cultura<\/em><\/strong><\/p>\n

El catal\u00e0 \u00e9s una llengua de cultura que compta amb una tradici\u00f3 liter\u00e0ria important\u00edssima, que es remunta a una edat mitjana esplendorosa, amb grans escriptors,\u2026 I que s\u2019ha projectat al segle XXI amb una literatura i amb una cultura que fa molt de goig. Pradilla cita el mequinens\u00e0 Jes\u00fas Moncada<\/strong><\/a> com a exemple d\u2019un gran escriptor reconegut internacionalment que ha fet una important\u00edssima aportaci\u00f3 a la literatura i a la llengua des d\u2019esta terra, des de l\u2019Arag\u00f3 catalan\u00f2fon.<\/p>\n

\"023<\/a><\/p>\n

Miquel \u00c0ngel Pradilla va desgranant los seus arguments de forma impecable i cada vegada m\u00e9s convincent.<\/p>\n<\/div>\n

Miquel \u00c0ngel Pradilla<\/strong> tamb\u00e9 va ressaltar que el catal\u00e0 t\u00e9 una normativa ling\u00fc\u00edstica que es va elaborar a principis del segle XX a partir de les propostes de Pompeu Fabra. Tot i els seues possibles d\u00e8ficits, ell considera que \u00e9s una normativa que ha perm\u00e8s que la llengua circuli amb una comoditat extraordin\u00e0ria per tots els \u00e0mbits culturals que necessiten regir-se per una norma. En esto sentit, ell va insistir a diferenciar els usos de la llengua: una cosa \u00e9s parlar amb els amics, familiars o ve\u00efns, on nom\u00e9s mos cal seguir el que hem apr\u00e8s oralment, i una altra cosa s\u00f3n els usos m\u00e9s formals <\/b>(per a parlar en p\u00fablic en actes solemnes, per a actes administratius, per escriure a persones a les que no coneguem, etc.) on totes les lleng\u00fces del m\u00f3n disposen d\u2019una normativa que orienta sobre com escriure i parlar de manera m\u00e9s adequada<\/b>. Pradilla insisteix que estos actes formals solen ser molt espor\u00e0dics i que en la major part de la nostra vida quotidiana no necessitem seguir gaire la \u2018norma\u2019.<\/p>\n

\"010<\/a><\/p>\n

El p\u00fablic no perdia detall, tot demostrant un elevat domini del LAPAO i altres lleng\u00fces aut\u00f2ctones<\/p>\n<\/div>\n

El ponent tamb\u00e9 posa de relleu que lo catal\u00e0 \u00e9s una llengua molt present en l\u2019ensenyament<\/strong>, per\u00f2 en uns territoris m\u00e9s que en altres. Ell considera que el model d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica vigent a Catalunya est\u00e0 actualment patint atacs molt potents perqu\u00e8 s\u2019ha constatat que \u00e9s l\u2019element que ha perm\u00e8s que el catal\u00e0 haja pogut mantenir la seua vitalitat malgrat totes les adversitats hist\u00f2riques. En esto sentit, per a Pradilla, la pol\u00e8mica pel nom del LAPAO \u00e9s nom\u00e9s una broma que mos oculta altres coses m\u00e9s greus<\/strong>, i considera que haur\u00edem de ser capa\u00e7os d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e8cdota, perqu\u00e8 el que es pret\u00e9n amb la nova Llei de Lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3 \u00e9s evitar la normalitzaci\u00f3 formal del catal\u00e0, i en aix\u00f2 l\u2019ensenyament hi juga un paper essencial. Les lleng\u00fces s\u2019han de podre aprendre a l\u2019escola, si no no tenen futur. Saber-les parlar \u00e9s bo i \u00fatil, per\u00f2 saber-les escriure \u00e9s clau i m\u00e9s en el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim. L\u2019ensenyament \u00e9s la base del progr\u00e9s de la llengua, <\/b>i la Llei de Lleng\u00fces del 2013 ho posa en perill.<\/p>\n

El ponent comenta que \u00e9s una llengua que t\u00e9 una producci\u00f3 editorial molt potent, ja que s\u2019editen m\u00e9s de 8 mil llibres en catal\u00e0 cada any. Tamb\u00e9 \u00e9s la dotzena llengua m\u00e9s tradu\u00efda al m\u00f3n (\u2018Poca\u00a0 broma, eh\u2019); i la 22ena llengua amb m\u00e9s pres\u00e8ncia a Internet. I t\u00e9 tamb\u00e9 una forta pres\u00e8ncia als mitjans de comunicaci\u00f3 (no nom\u00e9s TV3 com a buc ins\u00edgnia, sin\u00f3 Canal 9 i IB3, i una enorme xarxa de premsa local, comarcal, r\u00e0dios, etc.).<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/span>3) L\u2019estatus d\u2019oficialitat<\/strong><\/p>\n

El professor Pradilla<\/strong> coment\u00e0 que la llengua catalana t\u00e9 un estatus jur\u00eddic molt dispar, que va des de l\u2019oficialitat exclusiva a Andorra (on el catal\u00e0 \u00e9s l\u2019\u00fanica llengua oficial), fins a territoris on no t\u00e9 cap oficialitat ling\u00fc\u00edstica, com la Catalunya Nord o a la Franja. A Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes hi ha oficialitat compartida amb el castell\u00e0.<\/p>\n

\"013<\/a><\/p>\n

Pradilla continua implacable, vigilat de prop per Giralt.<\/p>\n<\/div>\n

A Arag\u00f3 en pocs anys s\u2019han aprovat dos lleis de lleng\u00fces<\/strong>, una el 2009 i l\u2019altra el 2013. La primera, la del 2009, que va arribar de la ma d\u2019un president auton\u00f2mic catalanoparlant, Pradilla<\/strong> considera va eixir llastrada de bon comen\u00e7ament perqu\u00e8 a l\u2019Estatut d\u2019Autonomia d\u2019Arag\u00f3, reformat el 2007, no es va aconseguir l\u2019estatus d\u2019oficialitat que es mereixia. Per a ell, aquella Llei de lleng\u00fces (del 2009) apuntava coses interessants i suscitava moltes esperances, per\u00f2 encara molt insuficients per a garantir-ne la normalitat i donar-li un impuls important. En canvi, la Llei de Lleng\u00fces actual (la del 2013) posa en q\u00fcesti\u00f3 la subsist\u00e8ncia futura de la llengua, cosa que \u00e9s lamentable que haja pogut ser aprovat en un Parlament democr\u00e0tic actual.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>4) Reptes de futur<\/strong><\/p>\n

Per al professor Pradilla<\/strong>, naltros que som ac\u00ed escoltant-lo tranquil\u00b7lament, despreocupats i sense gaires pretensions, tenim pel davant un repte important\u00edssim. Per un costat, haur\u00edem de ser capa\u00e7os d\u2019aparcar absolutament les din\u00e0miques identit\u00e0ries. Tal com es deia en el manifest llegit a l\u2019inici de l\u2019acte pels joves de la Plataforma, es pot parlar catal\u00e0 i ser \u00a0aragon\u00e8s<\/b>, ning\u00fa no diu que parlar catal\u00e0 vulga dir ser catal\u00e0\u2026 cadasc\u00fa sent el que sent, un conjunt emocional\u2026 cada-u t\u00e9 la seua identitat, i cada-u sap quins s\u00f3n els elements que la defineixen. Pradilla ho t\u00e9 clar, i \u00e9s molt d\u2019agrair que el jovent actual tamb\u00e9 ho tinga tan clar.<\/p>\n

\"014<\/a><\/p>\n

A n\u2019estes al\u00e7ades de la nit, l\u2019auditori havia anat guanyant fileres i ja quasi no es veia la punta.<\/p>\n<\/div>\n

Per a ell, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, compartim una llengua, compartim un element de comunicaci\u00f3, compartim una eina poderos\u00edssima, amb una cultura al darrera brillant, important\u00edssima,\u2026 Segons ell, haur\u00edem de poder aprofitar tots els avantatges que mos d\u00f3na el fet de formar part de l\u2019univers comunicatiu i cultural catal\u00e0. En paraules d\u2019en Pradilla: \u201cEste \u00e9s el repte que tenim, aconseguir sin\u00e8rgies i funcionar col\u00b7lectivament en relaci\u00f3 a la llengua<\/em><\/strong>\u201d. Tal com ho fan els parlants de les altres lleng\u00fces importants del m\u00f3n.<\/p>\n

La Franja \u00e9s el territori on estad\u00edsticament la llengua t\u00e9 m\u00e9s vitalitat en les comunicacions de la vida quotidiana<\/strong>, \u00e9s el territori on les interaccions globals en catal\u00e0 s\u00f3n m\u00e9s potents. Pradilla ho atribueix a que hist\u00f2ricament hi ha hagut un funcionament\u00a0 molt poc conflictiu, amb una distribuci\u00f3 de funcions molt clara, on el castell\u00e0 s\u2019ha utilitzat per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, per a l\u2019escola, etc., per a les q\u00fcestions formals del poder; i on el catal\u00e0 ha funcionat perfectament en la privacitat, en la col\u00b7loquialitat, ha estat i \u00e9s el paisatge ling\u00fc\u00edstic de la nostra terra. Segons ell, per a la perviv\u00e8ncia de la llengua en el futur \u00e9s molt important que puga tindre espais de formalitat, per exemple en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ensenyament, o en certes relacions amb les administracions p\u00fabliques, per\u00f2 sense deixar que les generacions m\u00e9s joves renuncien a parlar catal\u00e0 en les seus interaccions col\u00b7loquials.<\/p>\n

\"027<\/a>Amb aix\u00f2 Pradilla va acabar la seua intervenci\u00f3. Despr\u00e9s dels aplaudiments vam aprofitar per a recordar que una noia entre el p\u00fablic (Laia) estava venent exemplars del \u2018L\u00e8xic de la Llitera<\/em>\u2018 de Javier Giralt, enviats astutament des de l\u2019editorial.<\/p>\n

\"032<\/a><\/p>\n

Javier Giralt inicia la seua dissertaci\u00f3 sobre el panorama ling\u00fc\u00edstic d\u2019Arag\u00f3. Per a desgr\u00e0cia nostra, nom\u00e9s mos va dir dos o tres frases en \u2018Santistebano\u2019.<\/p>\n<\/div>\n

A continuaci\u00f3 va prendre la paraula el professor Javier Giralt<\/strong>, que va iniciar la seua xerrada agraint a Miquel \u00c0ngel Pradilla haver-nos mostrar que la nostra no \u00e9s una llengua nom\u00e9s d\u2019anar per casa, que \u00e9s la idea que hem tingut sempre a esta zona, que a casa parlem \u2018xapurreat\u2019 i prou, sin\u00f3 que hi ha tota una comunitat ling\u00fc\u00edstica a la que hi som connectats i que \u00e9s molt m\u00e9s important\u00a0 del que sovent pensem. I que aix\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser un obstacle per a sentir-nos aragonesos.<\/p>\n

En la seua intervenci\u00f3 Javier Giralt<\/strong> va tra\u00e7ar el panorama ling\u00fc\u00edstic d\u2019Arag\u00f3 en general, aix\u00ed com la situaci\u00f3 a la comarca de la Llitera. \u00a0Va comen\u00e7ar la seua dissertaci\u00f3 amb una an\u00e8cdota que li explicaven de petit per a entendre per qu\u00e8 a Sant Esteve parlaven diferent dels altres llocs del voltant, especialment de Bin\u00e8far. En les seues paraules:<\/p>\n

\u201cDiuen que quan Nostro Senyor anava pel m\u00f3n repartint les lleng\u00fces, per ac\u00ed repartia el castell\u00e0, per all\u00e0 el catal\u00e0\u2026 i quan va arribar al Pont de Perera ja estava molt cansat, es va assentar a una pedra i va dir \u2018b\u00e9, ja n\u2019estigo farto de repartir llenguas, d\u2019ac\u00ed enta dalt que arragonen com los done la gana<\/em>\u2019.<\/span><\/p>\n

Esta an\u00e8cdota demostra dos coses: la primera \u00e9s que hi havia\u00a0 una consci\u00e8ncia de parlar diferent, i la segona \u00e9s que hi havia una incapacitat de definir all\u00f2 que es parlava, potser la gent ho intu\u00efa, per\u00f2 no ho sabia dir.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer el panorama ling\u00fc\u00edstic d\u2019Arag\u00f3<\/b>. Segons ell, tots els ling\u00fcistes i acad\u00e8mics universitaris tenen clar que a Arag\u00f3 es parlen almenys tres coses: castell\u00e0, aragon\u00e8s i catal\u00e0.<\/p>\n

\"mapa<\/a><\/p>\n

Mapa ling\u00fc\u00edstic d\u2019Arag\u00f3 editat pel ROLDE de estudios aragoneses. Es pot aconseguir a: http:\/\/www.roldedeestudiosaragoneses.org\/mapa-lingistico-de-aragon-95\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n

Castell\u00e0<\/b>: \u00d2bviament el castell\u00e0 \u00e9s actualment l\u2019\u00fanica llengua oficial. Hist\u00f2ricament no era llengua pr\u00f2pia d\u2019Arag\u00f3, ja que es va introduir en el segle XV quan, en quedar-se el rei d\u2019Arag\u00f3 sense descend\u00e8ncia, arrib\u00e0 un rei castell\u00e0 (pel fam\u00f3s Comprom\u00eds de Casp). A partir d\u2019aquell moment el castell\u00e0 s\u2019incorpor\u00e0 a les nostres terres i per aix\u00f2 actualment \u00e9s una llengua tan pr\u00f2pia com les altres dos.<\/p>\n

Aragon\u00e8s<\/b>: \u00c9s una altra de les lleng\u00fces que es parla a l\u2019Arag\u00f3, sorgida del llat\u00ed vulgar que es parlava al nord de la prov\u00edncia d\u2019Osca. Durant tota l\u2019Edat Mitjana era una de les lleng\u00fces que s\u2019utilitzava en els documents oficials a la Corona d\u2019Arag\u00f3, al costat del llat\u00ed i del catal\u00e0. Tamb\u00e9 va tindre un cert cultiu literari, sobretot en forma de traduccions de textos llatins i grecs. Amb l\u2019arribada de la dinastia dels Trast\u00e1mara, el castell\u00e0 comen\u00e7a a guanyar terreny i l\u2019aragon\u00e8s, a poc a poc, desapareix totalment de l\u2019administraci\u00f3, s\u2019abandona el seu cultiu literari, i va reculant fins els racons on avui encara es parla, que s\u00f3n les famoses \u201cmodalidades ling\u00fc\u00edsticas aragonesas\u201d. L\u2019aragon\u00e8s ha quedat redu\u00eft a les valls pirinenques: a la vall d\u2019Echo el cheso<\/em><\/strong>, a la vall d\u2019Ans\u00f3 l\u2019ansotano<\/em><\/strong>, a la vall de Tena encara es conserva el tensino<\/em><\/strong>, a la vall de Bielsa el belset\u00e1n<\/em><\/strong>, a la vall de Chistau el chistavino<\/em><\/strong>, a la vall de Benasc el benasqu\u00e8s<\/em><\/strong>, i a la Ribagor\u00e7a occidental tenim el ribagorzano<\/em><\/strong>. Tot s\u00f3n varietats d\u2019una mateixa llengua, no s\u00f3n uniformes per\u00f2 constitueixen el testimoni viu i evolucionat d\u2019aquell aragon\u00e8s medieval.<\/p>\n

Catal\u00e0<\/b>: El catal\u00e0 \u00e9s el que es parla al territori anomenat \u2018la Franja<\/em><\/strong>\u2019, concretament la variant anomenada \u2018catal\u00e0 nord-occidental\u2019. Giralt<\/strong> va fer un inc\u00eds sobre el top\u00f2nim \u2018Franja\u2019, ja que \u00e9s discutit per algun sector pol\u00edtic que no el reconeix com a v\u00e0lid, per\u00f2 ell va garantir que des de fa d\u00e8cades \u00e9s utilitzat sense problema en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i cient\u00edfic per a referir-se a la zona catalanoparlant d\u2019Arag\u00f3. Reconeix que no t\u00e9 encara una acceptaci\u00f3 social total, per\u00f2 s\u00ed en els \u00e0mbits universitaris i des de fa molt de temps.<\/p>\n

\"Mentre<\/a><\/p>\n

Mentre Giralt parla, Pradilla aprofita per a fer una mica de contorsionisme.<\/p>\n<\/div>\n

Giralt<\/strong> mos explic\u00e0 que el catal\u00e0 es parla des de la zona de l\u2019Alta Ribagor\u00e7a, des dels llocs d\u2019Aneto, Montanui, etc. fins al Matarranya i el Baix Arag\u00f3, i que entre els territoris de la Franja<\/em> i els de l\u2019altra banda de la frontera administrativa no hi ha cap problema d\u2019intercomprensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. \u00c9s a dir, que mos entenem perfectament los d\u2019Alcampell amb los d\u2019Alfarr\u00e0s o d\u2019Almacelles, o los de Calaceit amb los de Gandesa o Tortosa, per dir alguna cosa.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament, els textos reials, de la cancelleria, els textos notarials, les actes municipals, les trobem escrites en catal\u00e0 en tota esta zona<\/strong><\/em>. Aix\u00f2 permet pensar que la llengua que es parlava llavors a n\u2019esto territori era el catal\u00e0. Per\u00f2, com l\u2019aragon\u00e8s, quan arriba el castell\u00e0 tamb\u00e9 comen\u00e7a a deixar-se d\u2019utilitzar per escrit a efectes administratius, per\u00f2 es va seguir parlant (i encara el parlem).<\/p>\n

Els parlars de transici\u00f3 (o la mare dels ous de la confusi\u00f3):
\n<\/strong><\/p>\n

Entre el catal\u00e0 i l\u2019aragon\u00e8s tenim una zona que est\u00e0 ocupada pels anomenats parlars de transici\u00f3<\/strong><\/em>, que de vegades no se sap molt b\u00e9 com classificar. La majoria d\u2019estos parlars de transici\u00f3 tenen una base ling\u00fc\u00edstica catalana sobre la que s\u2019hi han superposat elements aragonesos, i despr\u00e9s castellans, \u00f2bviament.<\/p>\n

Quina \u00e9s la zona dels parlars de transici\u00f3?<\/strong> B\u00e0sicament els pobles de la Vall de l\u2019Is\u00e0bena<\/strong><\/em>, arribant cap a la zona de Llasquarre<\/em><\/strong>, Jusseu<\/em><\/strong>, Torres del Obispo<\/em><\/strong>, Aler<\/em><\/strong>\u2026 I a la nostra comarca els pobles de Calassan\u00e7<\/em><\/strong>, A\u00e7anui<\/em> <\/strong>i Sant Esteve<\/em><\/strong>,\u2026 i una mica tamb\u00e9 Gavassa i Peralta (per\u00f2 aquests ja quedarien fora de la transici\u00f3 en sentit estricte).<\/p>\n

L\u2019aragon\u00e8s oriental? (alg\u00fa l\u2019ha vist mai?)<\/strong><\/p>\n

\"021<\/a><\/p>\n

Entre el p\u00fablic, vells lluitadors (del temps del color s\u00e8pia)<\/p>\n<\/div>\n

Per acabar Giralt tamb\u00e9 va dir alguna cosa sobre una \u2018llengua nova\u2019 que algun sector minoritari de la nostra societat intenta impulsar, i que amb la nova llei de lleng\u00fces (LAPAO) pot assolir una certa import\u00e0ncia: l\u2019aragon\u00e8s oriental<\/b>. En realitat, l\u2019aragon\u00e8s oriental \u00e9s simplement lo catal\u00e0. El que passa \u00e9s que hi ha alguna associaci\u00f3 (molt minorit\u00e0ria) que no accepta que a la Franja es parla catal\u00e0, i per aix\u00f2 proposen que el que parlem \u00e9s aragon\u00e8s<\/em>, com si fos una varietat m\u00e9s del que es parla a les valls pirinenques, per\u00f2 amb unes caracter\u00edstiques particulars pr\u00f2pies de la zona, per aix\u00f2 l\u2019anomenen \u2018oriental\u2019. I tot per tal d\u2019evitar que es digue que \u00e9s \u2018catal\u00e0\u2019. Una tossuderia com un altra.<\/p>\n

Des del punt de vista filol\u00f2gic, l\u2019aragon\u00e8s oriental hauria de ser all\u00f2 que es parla a Graus, a Estadilla, a Fonz o a la Puebla de Castro. O fins i tot a Alins. Com a molt. Per\u00f2 seria una denominaci\u00f3 que tampoc s\u2019accepta per la comunitat ling\u00fc\u00edstica ni pels parlants d\u2019estos pobles, ja que ells l\u2019anomenen \u2018ribagorzano\u2019. Aix\u00ed que l\u2019aragon\u00e8s oriental es torna a quedar sense parlants.<\/p>\n

En la nova Llei de Lleng\u00fces (de 2013) pareix que vulguen indicar que tant l\u2019aragon\u00e8s com el catal\u00e0 d\u2019Arag\u00f3 fos tot la mateixa llengua, nom\u00e9s que a un li diuen aragon\u00e8s del nord (o LAPAPYP) i l\u2019altre aragon\u00e8s oriental (o LAPAO), quan \u00e9s evident que no ho s\u00f3n. Els acr\u00f2nims de LAPAO i LAPAPYP han sorgit a la premsa com una befa del que diu la lei, i per extensi\u00f3, com a befa dels pol\u00edtics que han acceptat aprovar esta resoluci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

Panorama ling\u00fc\u00edstic a la Llitera:<\/strong><\/p>\n

\"Comarca<\/a><\/p>\n

Comarca de la Llitera (font: http:\/\/www.comarcas.es<\/a>)<\/p>\n<\/div>\n

1) Hi ha la zona dels pobles que parlen castell\u00e0<\/strong>, que s\u00f3n Bin\u00e8far<\/em><\/strong>, Vencill\u00f3<\/em> <\/strong>i Esplucs<\/strong> <\/em>(si b\u00e9 en els dos primers hi ha un important contingent de catalanoparlants).<\/p>\n

2) Hi ha una zona on es parla clarament<\/strong> catal\u00e0,<\/b> formada per Tamarit<\/em><\/strong>, Altorric\u00f3<\/em><\/strong>, Albelda<\/em><\/strong>, Alcampell<\/em><\/strong>, Camporrells<\/em><\/strong>, Baells<\/em><\/strong>, Valldellou<\/em> <\/strong>i Castellonroi<\/em><\/strong>). La comunitat acad\u00e8mica no t\u00e9 cap dubte de que \u00e9s catal\u00e0 (catal\u00e0 ribagor\u00e7\u00e0), un catal\u00e0 que a grans trets es correspon amb el que es parla a l\u2019altra banda de la frontera (on tamb\u00e9 diuen plla, plloure, fllama,\u2026 especialment si pugem cap a muntanya).<\/p>\n

3) Una altra zona seria la de Gavassa<\/em> i Peralta<\/em><\/strong>, que tenen una base ling\u00fc\u00edstica catalana, per\u00f2 amb algunes caracter\u00edstiques aragoneses (per exemple, ells pronuncien la \u2018z\u2019, diuen \u2018azi\u2019) (tot i que, segons Giralt<\/strong>, aix\u00f2 de l\u2019expressi\u00f3 \u2018azi zom\u2019 \u00e9s un invent mal\u00e8vol de la resta de la comarca). Per\u00f2 \u00e9s b\u00e0sicament catal\u00e0, utilitzen estructures i paraules molt paregudes a les que diem a Alcampell, per\u00f2 amb alguns trets m\u00e9s aragonesos.<\/p>\n

4) Una altra zona \u00e9s la de Calassan\u00e7<\/em>, A\u00e7anui<\/em> i Sant Esteve de Llitera<\/em><\/strong>. Aqu\u00ed s\u00ed que ja trobem parlars de transici\u00f3<\/em> <\/strong>pr\u00f2piament dita, de transici\u00f3 del catal\u00e0 a l\u2019aragon\u00e8s. Ramon Sistac<\/strong>, que el dia de la xerrada estava entre el p\u00fablic (tot i ser les festes de Camporrells!) ja va demostrar en la seua tesi doctoral que la parla d\u2019estos pobles t\u00e9 una base catalana amb molts aragonesismes, i (\u00f2bviament) castellanismes. Per aix\u00f2 s\u2019acostumen a posar en els mapes del domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0.<\/p>\n

\"044<\/a><\/p>\n

Giralt mos dibuixava a l\u2019aire mapes imaginaris de la Llitera. Coses de no tindre power-point\u2026<\/p>\n<\/div>\n

5) Finalment hi ha la zona d\u2019Alins del Mont<\/em><\/strong>. Un poblet molt petit, on potser nom\u00e9s hi viuen 8 \u00f3 10 persones, on es parla aragon\u00e8s<\/strong>. Un aragon\u00e8s molt proper al que parlen a Fonz. Potser en algun moment del passat van parlar alguna cosa m\u00e9s semblant al que parlen a A\u00e7anui o a Calassan\u00e7, per\u00f2 actualment \u00e9s l\u2019\u00fanic poble de la nostra comarca on es pot dir que es conserva un parlar purament aragon\u00e8s.<\/p>\n

Amb tota esta riquesa ling\u00fc\u00edstica que tenim a la comarca<\/strong> (i m\u00e9s encara si hi sumem les nombroses variacions l\u00e8xiques entre uns pobles i altres), \u00e9s f\u00e0cil entendre l\u2019an\u00e8cdota que Javier Giralt<\/strong> va comentar a l\u2019inici de la seua intervenci\u00f3: d\u2019ac\u00ed cap a dalt que parlen com a vulguen<\/em><\/span>. Perqu\u00e8 hist\u00f2ricament, per a la gent normal sense cap tipus d\u2019informaci\u00f3 ni, sovent, de formaci\u00f3, era molt dif\u00edcil identificar el que parlaven uns i altres. Els ha costat als estudiosos, com no els havia de costar a la gent normal!<\/p>\n

Per\u00f2 ara que ja ho sabem\u2026 ja no mos cal dissimular. Ho podem assumir perfectament amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. Podem ser aragonesos i parlar catal\u00e0 (i escriure\u2019l!). I qui no ho vulgue o ho pugue entendre \u00e9s que t\u00e9 un problema que no \u00e9s ling\u00fc\u00edstic. Com a m\u00ednim, als que ho assumim amb tota normalitat mos podrien deixar tranquils.<\/p>\n

El p\u00fablic va agrair amb un gran aplaudiment les intervencions dels dos ponents, per a donar pas a un interessant\u00edssim debat<\/strong> <\/a>que ressenyarem en una p\u00e0gina a part.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1) Quan parlem\u2026 parlem com parlem | Tert\u00falies a la fresca. Cr\u00f2nica il\u00b7lustrada de la tert\u00falia (gentilesa de l\u2019organitzaci\u00f3): Lectura del manifest per part dels espontanis d\u2019Arag\u00f3 pel Catal\u00e0\u2019 La sessi\u00f3 es va iniciar amb la lectura d\u2019un manifest en favor de la llengua catalana a l\u2019Arag\u00f3 elaborat i llegit per un grup de joves […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[37,172,11,4,8,5],"tags":[],"class_list":["post-12719","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-activisme","category-lapao","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-llitera","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12719"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12720,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12719\/revisions\/12720"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}