{"id":12752,"date":"2013-08-07T08:24:31","date_gmt":"2013-08-07T06:24:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12752"},"modified":"2013-08-07T08:24:31","modified_gmt":"2013-08-07T06:24:31","slug":"franja-apunts-sobre-llengua-cultura-i-consciencia-nacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12752","title":{"rendered":"Franja: apunts sobre llengua, cultura i consci\u00e8ncia nacional"},"content":{"rendered":"

FRANJA: APUNTS SOBRE LLENGUA, CULTURA I CONSCI\u00c8NCIA NACIONAL<\/a>.<\/p>\n

\n
\n

FRANJA: APUNTS SOBRE LLENGUA, CULTURA I CONSCI\u00c8NCIA NACIONAL<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan hom parla de o sobre la Franja, a banda de posar-se d\u2019acord amb el \u201ccognom\u201d a atorgar-hi (de ponent o d\u2019Arag\u00f3?), el primer que sol deixar clar \u00e9s la condici\u00f3 fronterera d\u2019aquest territori, i ja se sap que quan \u00fa est\u00e0 al bell mig de dos \u201cmons diferents\u201d no se sent ben b\u00e9 ni d\u2019una banda ni de l\u2019altra enterament. Aix\u00ed doncs, la Franja podria passar per ser el paradigma de territori fronterer; frontera administrativa, ling\u00fc\u00edstica i cultural, paisatg\u00edstica i fins i tot social entre dues construccions identit\u00e0ries diferents separades (grosso modo) pel riu cinca; l\u2019Arag\u00f3 i Catalunya.La segona condici\u00f3 pr\u00e8via seria la d\u2019exposar la desvertabraci\u00f3 d\u2019aquest espai que denominem \u201cFranja\u201d, mot que resp\u00f3n a la necessitat de distinguir una zona encabida dins una administraci\u00f3 (l\u2019Arag\u00f3) que s\u2019ha articulat sota uns par\u00e0metres culturals ben diferents dels qu\u00e8 trobem a la Franja. Aquesta necessitat sorg\u00ed fa unes tres d\u00e8cades durant l\u2019anomenada transici\u00f3 democr\u00e1tica espanyola, quan les autonomies encara no estaven ben assentades i la idea de \u201cPa\u00efsos Catalans\u201d encara surava a l\u2019ambient de catalanistes i de l\u2019esquerra que es faria hegem\u00f3nica a l\u2019estat espanyol. Per tant, el mot \u201cFranja de Ponent\u201d naixqu\u00e9 des d\u2019un \u00f2ptica catalana i catalanista, i el nom va fer certa fortuna per a identificar els \u201caragonesos de llengua catalana\u201d (abans se\u2019n parlava de la \u201cCatalunya aragonesa\u201d), tanta que fins i tot des de l\u2019altre cant\u00f3 es comen\u00e7\u00e0 a emprar el nom (franja oriental d\u2019Arag\u00f3, Franja d\u2019Arag\u00f3), mirant d\u2019encabir, per\u00f2, pobles i viles que no tenien el catal\u00e0 com a llengua propia desvirtuant aix\u00ed el primerenc sentit del nom.Tanmateix, aquest bateig de la zona ha perm\u00e9s que una zona totalment descohesionada entre si i amb for\u00e7a desconeixen\u00e7a pr\u00f2pia comenc\u00e9s a presentar t\u00edmids intents de cohesi\u00f3 interna. Avui dia dir \u201cs\u00f3c de la Franja\u201d no \u00e9s una cosa an\u00f2mala en cap llogarret d\u2019aquesta llenca de territori allargassat que va dels pirineus al riu matarranya i que mai no ha tingut cap mena d\u2019administraci\u00f3 pol\u00edtica pr\u00f2pia que li permet\u00e9s una certa vertebraci\u00f3 local.Aix\u00ed doncs, ja tenim els dos preceptes b\u00e0sics presents a l\u2019hora d\u2019analitzar les caracter\u00edsitques franjolines; territori de frontera i forta descohesi\u00f3 interna.<\/p>\n

 <\/p>\n

Llengua:<\/p>\n

El tema de la llengua \u00e9s un tema molt manit, tothom alguna vegada o una altra ha escoltat all\u00f2 de que la Franja \u00e9s el territori on es parla catal\u00e0 amb un major percentatge de catalanoparlants (vora el 90%). Aquesta situaci\u00f3 va permetre el \u201cmiratge\u201d de mirar-se la situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica franjolina com a molt positiva, quan n\u2019hi havia molts signes d\u2019alarma que ens alertaven d\u2019un futur m\u00e9s negre del qu\u00e8 parlaven les enquestes. Veus autoritzades en la materia, com Natxo Sorolla o Quim Gibert, parlen dels problemes socioling\u00fc\u00edsitcs que representen la immigraci\u00f3 castellanoparlant, la manca de prestigi social de la llengua pr\u00f2pia que propicia la diglosia, el trencament generacional de la transmissi\u00f3 oral de la llengua de pares a fills o la feble posici\u00f3 del catal\u00e0 a l\u2019escola, on moltes voltes dep\u00e8n fer la classe de les aptituds (o la manca d\u2019elles) del profesor de torn. Un altre s\u00edmptoma \u00e9s que avui dia n\u2019hi ha pobles i ciutats de la Franja on \u201cla llengua del pati\u201d a les escoles ja no \u00e9s el catal\u00e0.Malgrat aix\u00f2, cert \u00e9s que la llengua catalana segueix ben viva als carrers de les viles de la Franja i que, nom\u00e9s parant l\u2019orella, es pot observar que n\u2019\u00e9s la llengua de refer\u00e8ncia de la majoria de la poblaci\u00f3. Tanmateix, aquest bon senyal no ha d\u2019encobrir pas la feble conscienciaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels franjolins (comparable amb la de Catalunya no fa tants anys), esdevenint que la llengua pr\u00f2pia sigui l\u2019emprada a nivel familiar i col\u00b7loquial, per\u00f2 no a nivell institucional o per a events p\u00fablics \u201cimportants\u201d, \u00e9s a dir, les conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00edpiques que lastren la no normalitzaci\u00f3 d\u2019una llengua per a la vida p\u00fablica. El nul suport institucional que rep la llengua a la Franja, ans tot el contrari, la negaci\u00f3 d\u2019aquesta que el govern aragon\u00e9s du a terme per sistema, l\u2019afebleix i la separa respecte la seva filiaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica normativa, que no \u00e9s altra cosa que all\u00f2 que es pret\u00e8n amb la denominaci\u00f3 de \u201cLengua Aragonesa Pr\u00f3pia del \u00c1rea Oriental\u201d (LAPAO) o del foment de la confusi\u00f3 amb termes com \u201cxapurriau\u201d o \u201cpatu\u00e8s\u201d, impropis d\u2019una m\u00ednima dignitat per a la llengua catalana de la Franja. Aquest nou \u00fas per a denominar la llengua (LAPAO), certament acient\u00edfic, ja veurem quines conseq\u00fc\u00e8ncies porta a nivel de l\u2019ensenyament a les escoles i instituts del catal\u00e0, ja de per se prou insuficient.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cultura:El fet cultural agrupa un conjunt d\u2019activitats, costums i tradicions que en molts casos es manifesten a trav\u00e9s de la llengua, no sent aix\u00ed sempre, i que mitjan\u00e7ant el folklore propi ajuda a l\u2019autoafirmaci\u00f3 com a poble diferenciat o amb caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Sense entrar en cap estudi antropol\u00f2gic dels pobles i viles de la Franja, \u00e9s evident que les comarques franjolines tenen entre si fortes afinitats m\u00e9s enll\u00e0 de la llengua compartida, i que podem copsar-les en la cultura popular (dances, l\u2019\u00fas del foc, can\u00e7ons i dites, festes, etc.), alhora que sovint les agermana amb les comarques catalanes ve\u00efnes. El fet, per exemple, de pert\u00e0nyer fins fa ben poc for\u00e7a pobles franjolins a les di\u00f2cesis eclesi\u00e0stiques catalanes \u201cdesafiant\u201d els l\u00edmits administratius ens d\u00f3na la ra\u00f3 d\u2019aquesta proximitat. Que el territori que anomenem Franja n\u2019hagi estat hist\u00f2ricament oblidat com a perif\u00e8ria pel centre de poder aragon\u00e9s tamb\u00e9 n\u2019ha ajudat a preservar els trets culturals propis. Tanmateix, tot i la idiosincr\u00e0sia pr\u00f2pia de cada comarca i de la Franja en conjunt, cert concepte d\u2019identitat aragonesa s\u2019est\u00e0 imposant com a taca d\u2019oli, com podem observar en l\u2019exemple de com la \u201cjota aragonesa\u201d va guanyant terreny en detriment de les jotes t\u00edpiques de la zona (per exemple del Matarranya), que adem\u00e9s comparteixen amb d\u2019altres indrets de Catalunya com les Terres de l\u2019ebre. Les constants mostres d\u2019espanyolitat expressades per festes tamb\u00e9 s\u00f3n una constant a molts indrets franjolins. Tampoc hem d\u2019oblidar que cada comarca de la Franja t\u00e9 unes diverses zones d\u2019intercanvi i d\u2019influ\u00e8ncia cultural, ja sigui Lleida, el Pont de Suert, Gandesa, Alcany\u00eds o Barbastre, etc. fet que tamb\u00e9 ajuda a marcar m\u00e9s les difer\u00e8ncies entre els llogarrets franjolins.<\/p>\n

 <\/p>\n

Consci\u00e8ncia nacional:A la Franja, sociol\u00f2gicament, no s\u2019escauria gaire parlar d\u2019independentisme, tot i que n\u2019hi ha gent que se\u2019n pugui sentir, no obstant aix\u00f2 s\u00ed en podem fer refer\u00e8ncia a un cert catalanisme de base cultural que va treient el cap en la vessant pol\u00edtica de manera encara molt t\u00edmida, com podem veure als casos dels regidors aconseguits per formacions catanalistes a les darreres eleccions municipals (amb alcaldia inclosa al Pont de Montanyana (CDF) i un regidor a Calaceit (ExC-ERC); Paul\u00ed Fontoba). Precisament aquest darrer home (Fontoba), fou l\u2019alma-mater d\u2019unaentitat cultural que durant molts anys va fer una tasca molt important quant a la defensa de la llengua i identitat catalana de la Franja; la Instituci\u00f3 Cultural de la Franja de Ponent (ICFP), associaci\u00f3 que, per exemple, organitzava la \u201cNit de la Franja de Ponent\u201d i anava a les escoles explicant la filiaci\u00f3 de la llengua, a m\u00e9s de moltes funcions m\u00e9s. La ICFP (actualment en situaci\u00f3 d\u2019stand by sobretot per motius econ\u00f2mics) n\u2019\u00e9s una entitat clarament proPa\u00efsos Catalans.A hores d\u2019ara, les associacions culturals que aglutinen un major prestigi a la Franja i en s\u00f3n el nexe d\u2019uni\u00f3 amb les institucions de la resta de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic s\u00f3n les que formen la Iniciativa Cultural de la Franja (ASCUMA, IEBC i CERIB), entitats adherides dins de centres d\u2019estudis amb seu a l\u2019Arag\u00f3, que no s\u2019estan de participar en actes reivindicatius dels Pa\u00efsos Catalans, gaireb\u00e9 sempre des d\u2019un \u00f2ptica estrictament de col\u00b7laboraci\u00f3 cultural, emprant majorit\u00e0riament expressions com \u201ccatal\u00e0 d\u2019Arag\u00f3\u201d o \u201cFranja d\u2019Arag\u00f3\u201d als seus escrits, per\u00f2 sempre posant l\u2019\u00e8mfasi a la unitat de la llengua catalana.En conclusi\u00f3, amb prou feines la conscienciaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels franjolins \u00e9s deficient, amb la conseg\u00fcent p\u00e8rdua de la dignitat quant a la propia identitat cultural diferenciada, com per a pensar en fer un gran pas en clau pol\u00edtica o nacional.Retornant al comen\u00e7ament del text on resalt\u00e0vem els condicionants valoratius previs que es donen a la Franja (desvertebraci\u00f3 territorial i mentalitat fronterera), quant a la identitat \u201cnacional\u201d dels franjolins, havent-hi \u00f2bviament de tot, podr\u00edem dir que el gruix de la poblaci\u00f3 accepta o no discuteix la pertinen\u00e7a nacional que li ve donada \u201cde s\u00e8rie\u201d (aragonesa i espanyola), tot i que si parlem d\u2019afinitat cultural i costums socials i de relacions, \u00e9s obvi que la balan\u00e7a es decanta cap al ve\u00ed de llevant (Catalunya). El soci\u00f2leg Josep Espluga ha deixat escrit abastament sobre el sentiment identitari dels franjolins, remarcant el fet que a la Franja es \u201ccanvia el discurs\u201d segons si l\u2019interlocutor ve de Saragossa o de Lleida, sovint fugint dels temes pol\u00e8mics (nom de la llengua, pol\u00edtica, etc.), adaptant-se aix\u00ed a all\u00f2 que pensen que volen escoltar els \u201cd\u2019aquella banda\u201d o refor\u00e7ant els trets distintius respecte d\u2019ells (per exemple davant els aragonesos es pot marcar m\u00e9s o menys el perfil de la catalanitat ling\u00fc\u00edstica i davant els catalans poden no ser tan expl\u00edcits). D\u2019altres com Joaquim Montcl\u00fas tamb\u00e9 ha repassat la historia franjolina recordant l\u2019adhesi\u00f3 en el passat d\u2019aquesta zona a Catalunya durant diferents conflictes o processos de canvi (guerra de successi\u00f3, creaci\u00f3 de les prov\u00edncies, etc.).Sens dubte, uns dels elements cabdals a l\u2019hora de la dignificaci\u00f3 d\u2019un poble \u00e9s l\u2019us de la llengua pr\u00f2pia en l\u2019escolaritzaci\u00f3, situaci\u00f3 que actualment \u00e9s for\u00e7a prec\u00e0ria (dues hores de catal\u00e0 de forma volunt\u00e0ria fora del curr\u00edculum escolar) i que veurem com segueix amb el tema del LAPAO.<\/p>\n

 <\/p>\n

En resum, la Franja ha de fer encara moltes passes per a l\u2019autoconeixement com a societat diferenciada amb tots el sets i uts, sense que aix\u00f2 hagi de predeterminar una pertinen\u00e7a nacional o una altra, per\u00f2 la situaci\u00f3 que pateix la llengua a la Franja \u00e9s del tot irregular, incompleix la normativa europea de protecci\u00f3 de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries i el mateix estatut aragon\u00e9s que reconeix que ha de preservar el patrimoni cultural dins la seva administraci\u00f3, aix\u00ed com la mateixa constituci\u00f3 espanyola. Alhora, la Franja ha de poder relacionar-se amb el seu espai cultural com\u00fa catalanoparlant amb tota normalitat i sense cap mena de trav\u00e9s administratives, entenent que no tot ha d\u2019estar subjecte al criteri auton\u00f2mic en benefici delsmateixos franjolins i de la seva especifitat cultural. L\u2019actual administraci\u00f3 aragonesa est\u00e0 molt lluny de recon\u00e8ixer dita especifitat i suposa una important trava a l\u2019hora de respectar la llengua catalana a la Franja. Veurem si s\u2019esdev\u00e9 cap mena de reacci\u00f3 dins la societat franjolina davant els atacs que rep la nostra parla, de moment s\u2019han articulat alguns moviments interessants de la societat civil de manera organitzada; l\u2019associaci\u00f3 de pares i mares del Matarranya \u201cClari\u00f3\u201d o la plataforma \u201cArag\u00f3 pel catal\u00e0\u201d s\u00f3n dos bons exemples d\u2019aquest moviment, mentre a nivel institucional unes desenes d\u2019ajuntaments de la zona han tornat a posicionar-se a favor del catal\u00e0, reeditant una \u201cdeclaraci\u00f3n de Mequinensa 2.0\u201d. A resaltar tamb\u00e9 com, encara de manera t\u00edmida, la Franja comen\u00e7a a col\u00b7laborar amb la plataforma \u201cEnlla\u00e7ats per la Llengua\u201d, que cerca defensar la llengua catalana arreu del territori on \u00e9s parlada d\u2019una forma global, reivindicant un espai cultural com\u00fa del que la Franja no se\u2019n pot desenganxar, ara menys que mai. Entitats com l\u2019ASCUMA al Matarranya o les Jornades de dignificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edsitca al Baix Cinca ja han col\u00b7laborat en alguna causa compartida. En aquest sentit, com a Moviment Franjol\u00ed per la Llengua, essent part com som d\u2019ExLL, posarem el nostre gra de sorra a l\u2019hora d\u2019intercedir amb voluntat de sumar amb tothom per tal d\u2019aconseguir aquesta visi\u00f3 de conjunt quant a les coses de la llengua, perqu\u00e8 la llengua catalana \u00e9s part del patrimoni de la Franja, com les aig\u00fces i el paisatge, i com deia l\u2019\u00c0ngel Villalba, cantautor de Favara; \u201chan volgut callar les aig\u00fces quan l\u2019aigua callar no pot, encar que baixo poqueta canta pel mig del Codols\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Moviment Franjol\u00ed per la Llengua<\/p>\n

(membre d\u2019Enlla\u00e7ats per la Llengua) Agost 2013<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
Comentari<\/span><\/a>Comparteix<\/span><\/a><\/div>\n
1 compartici\u00f3<\/a><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

FRANJA: APUNTS SOBRE LLENGUA, CULTURA I CONSCI\u00c8NCIA NACIONAL. FRANJA: APUNTS SOBRE LLENGUA, CULTURA I CONSCI\u00c8NCIA NACIONAL   Quan hom parla de o sobre la Franja, a banda de posar-se d\u2019acord amb el \u201ccognom\u201d a atorgar-hi (de ponent o d\u2019Arag\u00f3?), el primer que sol deixar clar \u00e9s la condici\u00f3 fronterera d\u2019aquest territori, i ja se sap […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[37,172,5],"tags":[],"class_list":["post-12752","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-activisme","category-lapao","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12752","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12752"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12752\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12753,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12752\/revisions\/12753"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12752"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12752"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12752"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}